Resultats de la cerca

Fou mariner i pescador fins que el 1947 s’installà a Tolosa Publicà un llibre de novelles curtes Rue du soleil , 1955 i les novelles Le vin de la Lune 1957, L’oeil de mer 1962 i Au temps des Mongols 1990 Com a pintor decorà les esglésies de l’Alta Garona d’Aurinh 1951, Preservila 1954, Sent Pau de Dacs, Tarabèl i Montgiscard, i la capella de la Mare de Déu de Ròcavila Les seves pintures es conserven principalment al Museu d’Art Modern de Cotlliure Conreà també l’escultura

Metge de professió, s’estrenà el 1959 amb la novella Kollegi ‘Collegues’, que causà una gran controvèrsia, com, en general, gairebé tots els seus llibres, entre els quals cal citar Zv'ozdnyj bilet ‘Bitllet cap a les estrelles’, 1961, Katapulta ‘Fona’, 1964, Na polpuki k lune ‘A mig camí de la lluna’, 1966, Moj deduška-pam'atnik ‘El meu avi és un monument’, 1972 Considerat un autor rebel perquè en les seves obres qüestionava molts aspectes de l’ordre soviètic, l’any 1980 hagué d’exiliar-se a Occident, on publicà, entre d’altres, la novella Ostrov Krym ‘L’illa de Crimea’, 1981 El…

Interessat per la filosofia, fou deixeble de Gassendi En època de la Fronda intervingué en política, primer contra Mazzarino i després al seu servei Publicà la comèdia Le pédant joué 1654, que fou imitada per Molière, i la tragèdia La mort d’Agrippine 1654 Després de la seva mort foren publicats dos fragments de L’autre monde , la seva utopia inacabada Voyage dans la Lune 1657 i Histoire comique des états et empires du Soleil 1662 aquests fragments palesen una actitud racionalista, pròxima a la dels “llibertins”, i un humor original, antecessor del de Swift La seva llegenda donà lloc a la…

Format a Moscou, la seva filmografia curta però brillant se centra en l’observació minuciosa de personatges de la seva terra Listopad ‘La caiguda de les fulles’, 1966, Žyl pevčij drozd ‘Hi havia una merla que cantava’, 1970 i Pastoral 1975 A causa de les dificultats per continuar fent cinema a l’URSS, s’exilià a França Conservant el seu sentit de l’observació poètic i humorístic, realitzà Les favoris de la lune 1984 —premi del Jurat a Venècia—, Et la lumière fut 1989, La chasse aux papillons 1992, Adieu, plancher des vaches 1999 i Lundi matin 2002, així com els documentals…

Advocat, periodista i crític literari, el 1935 fundà a Roma el Centro Sperimentale di Cinematografia que dirigí fins el 1943, les revistes Bianco e Nero 1937 i Rivista del Cinema Italiano 1952 Collaborà com a guionista en alguns films destacats i realitzà cinc llargmetratges basats en obres literàries i tocats d’un cert calligrafisme Via delle Cinque Lune 1942, La Bella addormentata 1942, La Locandiera 1943, Ultimo amore 1946 i Patto col diavolo 1948 Escriví Cinematografo 1935, Cinque capitoli sul film 1941, La regia 1946, Il film nella battaglia delle idee 1954, Cinema, quinto…

Ingressà a l’Académie des Sciences l’any 1731 pel seu treball, fet a 16 anys, sobre línies de doble curvatura El 1736 participà en l’expedició, dirigida per PL de Maupertuis, a Lapònia per mesurar un grau de meridià Estudià la condició d’equilibri d’un fluid pesant en rotació a l’entorn d’un eix, i defensà la hipòtesi de l’aplatament polar del globus terraqüi, arran de les mesures dels meridians, remarcant que la Terra és formada per capes tant més aplatades com més allunyades són del centre El 1758 calculà bastant acuradament la data de retorn del cometa Halley Entre les seves obres…

La seva literatura s’insereix dins el gènere negre Destaquen les novelles Les mal-partis 1948, la versió cinematogràfica de la qual dirigí el 1976, Compartiment tueurs 1962, versió cinematogràfica de Costa-Gavras 1965, Piège pour Cendrillon 1963, versió cinematogràfica d’A, Cayatte, 1964, La Dame dans l’auto avec des lunettes et un fusil 1966, versió cinematogràfica d’A Litvak, 1970, L’été meurtrier 1977, versió cinematogràfica de J Becker, 1983 , La passion des femmes 1986 i Un long dimanche de fiançailles 1991, versió cinematogràfica de J-P Jeunet, 2004, a més de diverses narracions, i l’…

Es dedicà al periodisme i tingué una notable activitat com a monàrquic i catòlic intransigent El 1926 publicà Sous le soleil de Satan , que li valgué la notorietat, i, tot seguit, dues altres novelles La imposture 1927 i La joie 1929 El 1932 rompé amb Maurras, el 1935 s’installà a Mallorca i l’any següent aparegué la seva obra mestra, Journal d’un curé de campagne Enfrontat als esdeveniments polítics i socials dels anys trenta i quaranta, escriví La grande peur des bienpensants 1931 i Les grands cimetières sous la lune 1938, testimoni de les execucions a Mallorca durant la…

El 1983 fou enviada per la seva família a Viena per eludir les pressions del règim teocràtic instaurat per l’aiatollà Khomeyni Després de completar els estudis secundaris al Liceu Francès d’aquesta ciutat, passà uns quants anys sense domicili i tornà a l’Iran el 1990, on es casà i anà a la universitat a estudiar Comunicació Audiovisual Després de divorciar-se, el 1994 anà a França i s’establí a París, on començà a treballar com a illustradora Ha obtingut un gran èxit amb la sèrie de còmics autobiogràfics Persepolis 2000, 2001, 2002, 2003, premiats al festival del Còmic d’…

Tot i que durant la joventut passà angúnies econòmiques a París, viatjà fins a Escòcia i Noruega Començà escrivint obres teatrals, sense gaire èxit, i llibrets d’òpera còmica Però el gènere que el consagrà fou el de la novella científica Hereu en certa manera dels ideals romàntics el capità Nemo n'és un exemple, en les seves obres reflectí un concepte moralista de la ciència i el progrés, en tant que duen l’home a la felicitat Alhora, la seva obra contribuí a despertar un interès científic en amplis sectors de públic L’èxit li arribà amb l’aparició de la novella Cinq semaines en…