Resultats de la cerca
Es mostren 213 resultats
Gai Licini Verres
Història
Política
Magistrat romà.
Qüestor a la Gàllia Cisalpina 84 aC, s’apropià de l’erari públic Propretor de Cilícia 74 i de Sicília 73-71, fou denunciat pels sículs de concussió Ciceró en sostingué l’acusació en les cèlebres Verrines Condemnat, s’exilià a Marsella, on morí víctima de les proscripcions de Marc Antoni
Víctor Aragón
Dret
Magistrat i erudit.
Fou procurador reial a Perpinyà 1843, conseller 1847 i president de l’audiència de Montpeller 1849, i més tard 1874, de la de Chambéry, a Savoia El 1877 es retirà a Montpeller Durant onze anys representà Ceret al consell general dels Pirineus Orientals És autor de diversos estudis històrics i literaris sobre el Rosselló, d’entre els quals Le Roussillon aux premiers temps de sa réunion à la France 1882, Les anciens châteaux forts des Corbières roussillonnaises 1882 i La voie romaine en Roussillon 1880
Mateu Lluís
Historiografia
Historiador i magistrat.
Estudià a l’Alguer, a Sàsser i a Càller Pròfug per motius polítics, es refugià a França, on exercí càrrecs públics importants Autor de Crisi politica dell’isola di Sardegna , obra reeditada per RCatardi el 1964, Il bombardamento di Cagliari 1964 i Mémoire pour Napoléon 1967
Joan Cama i Cirés
Història del dret
Jurista i magistrat.
Fou un defensor constant del dret català Collaborà en El Semanario de Palamós , El Eco Bisbalense , i La Lucha de Girona Publicà El contrato enfitéutico en Cataluña , conocido con los nombres de censo o establecimiento 1889
Antoni Gabriel Sartine
© Fototeca.cat
Història
Magistrat i polític.
Fill d’Antoni Sartine, comte d’Albi, que fou intendent general de Catalunya 1727-44 Uns estudis de dret a París el portaren a exercir diversos càrrecs a la magistratura francesa fou, successivament, conseller al Châtelet, lloctinent criminal, lloctinent general de policia 1759 i conseller d’estat La seva administració fou remarcable en millores urbanístiques i socials Adquirí fama d’integritat i liberalisme, especialment quan s’encarregà de la direcció general de llibreria Ministre de marina 1774-80, reorganitzà la flota francesa per a la guerra amb Anglaterra La revolució del 1789 el féu…
Ramon de Rubí i de Marimon
Historiografia catalana
Magistrat, jurista i dietarista.
Era baró d’Enveig i senyor de Mosoll, fill i successor en drets de Rafel Rubí i Coll, ministre de la Reial Audiència, i de Laura de Marimon Estudià lleis a la Universitat de Salamanca El 1627 s’incorporà a la Reial Audiència de Catalunya i el 1630 es casà amb Teresa Sabater i de Meca, filla d’una família de juristes ennoblits Com la resta de jutges de l’Audiència, fou perseguit durant el moviment revolucionari del 1640 i acabà exiliant-se a la cort de Madrid, formant part de la Junta para Materias Políticas e Inteligencias de Cataluña Morí al desembre del 1642 a Saragossa quan formava part…
Santiago Gubern i Fàbregas
Política
Dret
Advocat, magistrat i polític.
Llicenciat el 1897, s’establí com a advocat a Barcelona Afiliat a la Unió Catalanista, collaborà a Joventut i a La Renaixença i formà part de la redacció d' El Poble Català , que dirigí els darrers anys Un article que hi publicà li valgué un atemptat per part dels carlins Fou un dels principals fundadors del Centre Nacionalista Republicà, partit pel qual fou elegit diputat el 1907 i del qual des del 1912 fou president Ja al marge de la política, el 1933 fou membre de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona i, el 1934, president del Tribunal de Cassació de Catalunya Publicà…
Qāsim Amīn
Literatura
Dret
Escriptor i magistrat egipci.
Estudià a Al-Azhar i a Montpeller És autor del llibre Aforismes sobre els costums que recorda El llibre dels caràcters d’Ibn Hāzm Però la seva fama és deguda a les dues obres revolucionàries que publicà bé que hom les creu escrites o almenys directament inspirades pel seu mestre Muhāmmad 'Abduh , Tahrīr al-mar'a ‘Alliberament de la dona’, 1899 i Al-Mar'a al-ǧaadīda ‘La dona nova’, 1905, les quals defensen els drets de la dona criticant la tradicional estructura de la societat musulmana
Lluís Puig i Ferriol
Història del dret
Jurista.
Doctor en dret 1963, fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1982, magistrat del tribunal superior de la mitra d’Andorra i magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 1989 Secretari general del Segon Congrés Jurídic Català, també fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, vocal de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, director del seminari de la Càtedra Duran i Bas de Dret Civil Català i director del centre de Barcelona de l’Institut d’Estudis Andorrans Publicà El heredero…