Resultats de la cerca

Primer comte de Casa Moré 1879 Fou coronel del batalló de caçadors de l’Havana i senador del regne per l’Havana Fou un dels principals magnats sucrers de l’illa i d’importants ingenios potreros , d’una refineria de petroli i de magatzems Fundà el ferrocarril de Sagua i el Banco Agrícola de Puerto-Príncipe Fou president del partit Unión Constitucional, a l’Havana

La línia successòria es perfila amb Bermon de Taradell 1023-33 el seu hereu Ramon Bermon de Taradell 1058-80, casat amb Belissenda de Gurb, acresqué el patrimoni vers l’Estany i el castell de l’Aguilar Balenyà Pere Ramon de Taradell 1090-1148 era a la vegada canonge de Vic i feudatari del bisbe Un fill seu, Guillem de Taradell , fou canonge i mestre de la canònica de Vic i morí 1194 amb fama de poeta El llinatge s’extingí amb Titburgueta de Taradell , filla de Berenguer de Taradell 1148-84, que es casà 1165 amb Pere de Vilademany Els seus successors, cognomenats encara durant dues generacions…

D’entre els seus membres cal esmentar Maria Melissena , muller d' Antoni I d'Atenes , senyor de Corint, la qual, en morir el seu marit 1435, s’oposà a la successió de l’hereu i cosí del seu marit, Nerio II Acciaiuoli, i el magnat tessali Gabriel Melissenos , comte de Mitra Demetrias i senyor de Licònia i del castell de l’Estanyol, feus que passaren al seu gendre Ot de Novelles

Germà de Guadall II, vescomte d’Osona, i nebot de Ricarda d’Osona i Salla, fundadors de Sant Benet de Bages L’any 951 anà a Roma amb altres magnats catalans Desplegà una gran activitat consagrà esglésies, dotà monestirs Salinoves, Graudescales, Pinsent i Serrateix, participà en les consagracions de Cuixà i Sant Benet de Bages i en l’oposició, el 956, al pretès arquebisbe de Tarragona Cesari de Montserrat

Tenia potestat civil i militar i governava juntament amb un consell d’alts personatges del país Aquest càrrec, de tradició electiva, de fet era hereditari, bé que, especialment a Càller, el successor era convalidat per una assemblea de magnats Restà vinculat a membres d’importants famílies d’origen pisà o genovès Doria, Visconti, Spínola, Donoratico, etc el d’Arborea ho estigué del segle XII al XV als Cervera, vescomtes de Bas

Fill i successor de Xildebert II, començà el regnat sota la tutela de la seva àvia, la visigoda Bruniquilda , i des del 596 sota la influència dels magnats del regne El seu germà, Teodoric II de Borgonya, empès per Bruniquilda, s’apoderà del seu regne i el derrotà a Toul i prop de Zülfich 612 Fou empresonat i després condemnat a mort juntament amb el seu fill Meroveu

Filla del comte Ramon Berenguer I, que la nomenà hereva, en substitució dels altres fills Ramon i Berenguer, i la posà sota la tutela de Guerau Alemany de Cervelló Fou casada amb el comte Guillem I de Cerdanya, de qui fou la tercera muller, i morí bastant abans que ell El 1085, amb el seu marit, li fou confiada pels magnats barcelonins la tutoria del seu nebot, fill de Ramon Berenguer II

Fill de Bernat de Claramunt, fou, com aquest, de la cort dels dos germans comtes de Barcelona El 1090 s’havia compromès amb Berenguer Ramon II juntament amb altres magnats a entrar a Tarragona i repoblar-la, però fracassà Sota Ramon Berenguer III, continuà la seva influència a la cort, on tingué activitat fins el 1098 Sembla que morí poc després Pel seu casament amb Ermessenda de Cardona, llur fill, Bernat Amat, esdevingué vescomte de Cardona

Ja des del segle XIII esdevingué un funcionari, normalment al servei del reis o de grans magnats Pere III de Catalunya-Aragó, en les seves ordinacions del 1345, establí a la cort un falconer major, que havia d’ésser un escuder expert en l’ofici, i sis falconers no generosos tenia cura de l’ordenament de les caceres, la magnificència decorativa de les quals superà, aviat, la munteria Alfons el Magnànim designà per al càrrec el poeta Ausiàs Marc 1425

Filla del rei Esteve V d’Hongria i d’Elisabet de Cumània i hereva, el 1290, del seu germà el rei Ladislau IV No pogué ocupar el tron, perquè l’ocupà el seu cosí Andreu III Fou casada, el 1270, amb el príncep Carles de Salern, després 1285 rei Carles II de Nàpols Renuncià els seus drets al regne d’Hongria a favor del seu fill Carles Martell , que feu ajudar pels magnats descontents hongaresos i una gran part dels croats