Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
sienita
Mineralogia i petrografia
Roca de color vermellós, de la família del granit, generalment amfibòlica, sense quars.
Els seus elements essencials són l’ortosa que dóna a la roca el color rosat característic, la plagiòclasi, l’hornblenda, la mica i un piroxè sobretot augita o diversos alhora Les sienites no contenen mai moscovita Com a elements accessoris hi ha quasi sempre apatita, zircó, esfèn, ilmenita i magnetita La textura de les sienites és granelluda, fanerocristallina i rares vegades porfiroide Es descomponen en condicions semblants a les del granit El seu pes específic oscilla entre 2,7 i 2,9 La seva resistència a l’aixafament varia de 1 500 a 2 000 kg/cm 2 Aquestes condicions i la seva bellesa fan…
corindó
© Fototeca.cat- G. Serra
Mineralogia i petrografia
Òxid d’alumini, Al2O3.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, en cristalls d’hàbit prismàtic, algunes vegades de dimensions considerables, coronats per bipiràmides o rombòedres Té una gran duresa 9 de l’escala de Mohs i una densitat de 4-4,1 Pur és incolor, però sovint presenta uns altres colors, deguts a impureses també presenta coloracions distribuïdes en zones, a causa de les inclusions d’uns altres minerals En el forn elèctric es fon a una temperatura de 2 050°C Les varietats més conegudes són les de color blau fosc, anomenades safir , i les de color vermell, anomenades robí ambdues són pedres…
separació
Tecnologia
Operació de separar un mineral de la ganga que l’acompanya.
La separació pot ésser efectuada amb aigua, per aire o en un medi dens Tots tres sistemes són fonamentats en la diferència de densitat del mineral útil i de la ganga La separació amb aigua és basada en el fet que les partícules més pesants es dipositen al fons, mentre que les més lleugeres són arrossegades pel corrent d’aigua La separació per aire és efectuada disposant la mescla en un garbell en el qual un corrent d’aire que circula de baix a dalt s’emporta la matèria més lleugera, mentre que la més pesant resta en el sedàs La separació en un medi dens és efectuada en un bany d’aigua, que…
imant
Awe Inspiring Images / Fotolia.com
Física
Cos que té la propietat d’atreure el ferro.
A la natura hi ha determinats minerals, com la magnetita, que presenten aquesta propietat imants naturals Hi ha unes altres substàncies, com el ferro, el níquel i el cobalt, que són capaces d’imantar-se artificialment, pel frec amb imants naturals o per acció d’un corrent elèctric que travessa una bobina imants artificials Un cas particular d’aquest és l'electroimant Els punts d’un imant en què l’atracció del ferro es manifesta d’una manera més intensa són anomenats pols Cada imant té dos pols, les propietats dels quals tenen signes oposats els pols del mateix signe es…
basalt
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia efusiva bàsica de gra fi, de gran densitat i color fosc.
És l’equivalent volcànic d’un gabre roca plutònica És constituït per plagiòclasi càlcica principalment labradorita i per piroxè augita, amb olivina o sense El principal mineral accessori és la magnetita El basalt vitri és anomenat taquilita La divisió dels basalts depèn de l’alcalinitat del feldespat El basalt alcalí és típic de les illes volcàniques arc d’illes El basalt poc alcalí toleític és el més estès i constitueix les grans colades continentals i submarines aquestes últimes són de gran importància per tal com formen el fons dels oceans L’expansió dels oceans a partir d’una…
anisotropia de la susceptibilitat magnètica
Geologia
Mesura de l’orientació preferent dels minerals ferromagnèsics que permet determinar de forma quantitativa l’orientació i la intensitat de la deformació d’un magma durant el seu emplaçament en estat viscós.
La susceptibilitat magnètica d’una roca depèn principalment del seu contingut en magnetita i, en menor grau, en minerals ferromagnèsics Així, les roques sedimentàries i ígnies àcides solen tenir una baixa susceptibilitat, mentre que les roques ígnies bàsiques i ultrabàsiques són fortament magnètiques Sovint les roques presenten una anisotropia de la susceptibilitat magnètica En roques sedimentàries el pla de màxima susceptibilitat és aproximadament parallel als plans d’estratificació, i en roques metamòrfiques o magmàtiques és proper als plans de foliació El desenvolupament de…
esmeril
Mineralogia i petrografia
Roca de color negre o gris constituïda per una barreja granular de corindó, amb magnetita o hematites i espinel·la.
És emprada, per la seva duresa, per a polir metalls, desllustrar el vidre, treballar les pedres precioses, etc
magnetisme
© Fototeca.cat
Física
Part de la física que tracta de les propietats dels camps magnètics i de les interaccions entre els imants.
Ja a la Grècia antiga hom coneixia la propietat de l’imant natural o magnetita nom derivat de Magnèsia, ciutat de l’Àsia Menor d’atreure el ferro L’any 121 els xinesos ja sabien que, quan una barra de ferro és collocada prop d’un imant natural, adquireix les propietats de l' imant i les conserva Hom coneix també des de temps ancestrals la propietat que té la Terra d’actuar com un imant, propietat coneguda com a magnetisme terrestre o geomagnetisme L’estudi del magnetisme es limità, durant molt de temps, a l’estudi dels imants així obtinguts magnetoestàtica , però l’any 1819 HC…
Bacteris magnetotàtics
Microfotografia electrònica de transmissió d’un bacteri magnetotàctic de l’Encanyissada, en què es marca la cadena de magnetosomes, que permeten al bacteri orientar-se en el camp magnètic de la Terra Jacek Wierzchos La primera indicació que alguns bacteris eren sensibles al camp geomagnètic, la va obtenir Richard Blakemore el 1975 observant el fang d’unes llacunes salabroses pròximes a Cape Cod costa est dels Estats Units Avui se sap que els bacteris magnetotàctics són cosmopolites i ubics dels hàbitats aquàtics amb un cert gradient d’oxigen S’han trobat en maresmes, aigües salabroses i…
ferrofluid
Física
Suspensió col·loidal de partícules magnètiques microscòpiques de cobalt, níquel o magnetita que es recobreixen de sabó o d’àcid oleic i es dispersen en un dissolvent que pot ésser un hidrocarbur, èter o aigua.
Els primers ferrofluids foren fabricats als EUA l’any 1948 per W Elmore i restaren desconeguts fins els anys que foren recuperats per la NASA Els ferrofluids tenen estranyes propietats hidrodinàmiques quan són en presència d’un camp magnètic per exemple el fenomen de levitació hidroestàtica d’objectes no magnètics immersos prèviament en una solució colloidal Serveixen com a juntes d’estanqueïtat sense fregadís per a arbres que giren a gran velocitat, com a amortidors d’oscillacions torsionals i, en alguns altaveus d’alta fidelitat, on omplen l’espai entre bobina i imant permanent, amorteixen…