Resultats de la cerca
Es mostren 281 resultats
Ramon de Caldes
Historiografia catalana
Degà de la seu de Barcelona, jurista i compilador del Liber feudorum maior.
Vida i obra Sembla molt probable que fos fill d’En Porcell, batlle reial de Caldes en 1137-59, i de Na Maxència Es coneixen diverses activitats privades realitzades pels seus pares, com la compra de cases, terres i horts prop del mercat de la vila de Caldes –l’herència de Ramon–, i també públiques, com l’administració de béns i drets comtals i l’exercici d’algunes atribucions en matèria d’ordre públic i justícia El matrimoni tingué dos fills, a més de Ramon, un denominat Porcellet, el gran, i Bernat, el petit El germà gran continuà l’activitat del pare, i es feu càrrec de la batllia entre el…
Arts del llibre. Manuscrits, gravats, cartells
Usatges de Barcelona Miniatura del Liber Feudorum Maior, del segle XII, que sembla representar el comte Ramon Berenguer i la comtessa Almodis
feudalisme
La prestació d’homenatge de fidelitat pel vassall al senyor (feudalisme) representada en una miniatura del Liber Feudorum Maior (segle XIII)
© Fototeca.cat
Història
Sistema que configurà fonamentalment l’estructura juridicopública i economicosocial de la major part dels països de l’Occident europeu durant els segles medievals (alguns dels seus aspectes es prolongaren fins a la darreria de l’edat moderna).
La complexitat del sistema fa difícil de fixar-ne les característiques essencials Per a la justa comprensió del feudalisme i del seu procés de formació cal esguardar el panorama de l’evolució economicosocial i política de tot l’Occident, que arrenca de les darreres etapes del baix imperi Romà i que es caracteritza per una creixença quantitativa del règim de latifundis, fins a convertir-se en el sistema predominant de l’explotació agrària, per una multiplicació i generalització dels llaços de dependència personal o de “recomanació” entre els homes, i per l’atribució als grans propietaris…
Gausbert de Peralada
El jurament de fidelitat de Gausbert de Peralada a Ramon Berenguer IV de Barcelona, segons una miniatura del Liber Feudorum Maior
© Fototeca.cat
Història
Magnat, germà d’Eimeric i Ramon de Torrelles.
Hom creu que era llinatge dels vescomtes de Rocabertí Ramon Berenguer IV de Barcelona els cedí la vila de Peralada, que el 1128 possiblement llur pare, Berenguer Renard —fill del vescomte Dalmau Berenguer I de Rocabertí—, havia deixat a Ramon Berenguer III La possessió d’aquesta vila era discutida entre els comtes de Barcelona i d’Empúries Gausbert i els seus germans reconegueren el 1132 la possessió de la vila i batllia de Peralada al comte de Barcelona, així com els feus de Torrelles i de Prats
Liber feudorum Ceritaniae
Miniatura del Liber feudorum Ceritaniae
© Fototeca.cat
Cartulari de la corona catalanoaragonesa referent a la Cerdanya i a les possessions ultrapirinenques que es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Consta de 379 folis i de 272 escriptures Sembla una còpia d’una part del Liber feudorum maior , al qual és posterior en alguns decennis els documents són en el mateix ordre Abraça sobretot el període 1172-76 Té 32 miniatures policromes sobre fons d’or
Liber feudorum Ceritaniae et Rosilionis
Historiografia catalana
Cartulari conservat a l’ACA que conté documentació, sobretot del període 1172-76, sobre els vincles feudals i homenatges prestats i pactats entre els comtes de Cerdanya i els seus nobles, i també nombroses escriptures del comtat del Rosselló i els antics dominis provençals del casal de Barcelona del període 1128-1241.
Desenvolupament enciclopèdic Gran part dels documents 266 dels 272 també estan reproduïts al Liber feudorum maior LFM en el mateix ordre i, fins i tot, amb les mateixes errates de transcripció Destaca la sèrie documental relacionada amb els grans barons feudataris dels comtes de Cerdanya, com Galceran de Pinós, Ramon Bernat de Castelladral, els Mataplana, Ramon de Castellbò o els bisbes d’Urgell Pel Rosselló, apareixen els capbreus dels drets comtals sobre Empúries i Peralada, les convinences feudals entre els comtes d’Empúries i els del Rosselló, o el jurament de fidelitat dels…
Baliares
Història
Nom que els escriptors grecoromans donaren a l’arxipèlag balear, llevat de les illes d’Eivissa i de Formentera, les quals anomenaren Pityussae
o Pityusae
( les Pitiüses
).
Ultra les illes Maior i Minor Mallorca i Menorca, formaven les Baliares, segon Plini el Vell, Capraria l’actual Cabrera i els illots de les Menariae, Tiquadra i d' Anníbal, inidentificables amb precisió, però que han d’ésser la Dragonera, la Conillera i algun dels petits illots propers a Mallorca, com el Sec, la Porrassa o algun altre
Yūḥanna ibn Māsawayh
Metge nestorià, conegut a Occident com a Mesue Maior, i també com a Iohannes Damascenus
.
Fou metge de diversos califes, i treballà a l’escola de traductors de Gondešapur, on fou mestre de Ḥunayn ibn Isḥāq És autor d’un receptari mèdic i d’un tractat d’aforismes mèdics Nawādir al-ṭibbiyya Hom li atribueix també el Dāgal al-'aqu , tractat sobre les alteracions dels ulls, que hom creu que és el llibre d’oftalmologia més antic de la ciència àrab
Ramon de Caldes
Dret
Degà de la seu de Barcelona (1162-99) i jurista.
Per encàrrec del rei Alfons I de Catalunya-Aragó ordenà l’arxiu reial, n'escollí els documents vàlids per als drets de la corona i els féu copiar, entre el 1194 i el 1196, en el Liber feudorum maior El seu valer com a jurista es mostra tant pel pròleg, dedicat al rei, com per l’ordenació intelligent de les gairebé mil escriptures que aplegà
Santa Maria dels Prats (Isona)
Art romànic
Aquesta església, de la qual hom n’ignora l’emplaçament, és coneix a partir d un document datat l’any 1084 i conservat en el Liber Feudorum Maior , en què els comtes de Pallars Jussà, Ramon V i Valença, establien una convinença amb Ramon Vidal, Pere Vidal i Saz, per la qual aquests prometien satisfer els censos anuals de Santa Maria dels Prats, “ de ipsos Pratos ”, edificada al terme d’Orcau