Resultats de la cerca

Eventualment hom hi pot trobar d’altres elements, provinents del mineral emprat o addicionats com a elements d’aliatge Segons la velocitat de refredament i la presència d’elements grafititzadors o estabilitzadors dels carburs, el carboni pot restar en forma de grafit fosa grisa o bé formant carbur de ferro o cementita fosa blanca La major part de la fosa és produïda en alt forn, malgrat que, en petites quantitats, hom l’obté també per fusió i recarburació de ferralla en forns de cubilot en aquest cas hom l’anomena fosa sintètica La fosa de primera fusió , obtinguda a l’alt forn, és…

La forma, les dimensions i el material del clau dependran bàsicament de la seva funció Antigament els claus eren forjats manualment i n'hi havia nombrosos tipus, entre els quals els més emprats eren el dinal —cairat, de 5 o 6 cm de llarg— i el mallal —de cabota grossa, en forma de mall— La fabricació manual durà fins al primer terç del s XIX, en què començà la mecanització, que provocà una gran simplificació de les formes i una reducció dels diversos tipus Actualment la fabricació dels claus es fa en fred a partir de barres, planxes o filferro, i hom els dóna la forma adequada…

Les dues ratlles principals del seu espectre se situen en la zona del blau d’indi, d’on li ve el nom L’element natural és una mescla dels núclids 113 4,2% i 115 95,8% hom en coneix divuit núclids artificials 107, 108, 109, 110 i 110 m, 111, 112 i 112 m, 113 m, 114 i 114m, 115m, 116 i 116m, 117 i 11 m, 118 i 119 Hom el troba en els minerals de zinc, de plom i d’estany, en un percentatge inferior al 0,1% D’aspecte semblant al del zinc, és un metall molt malleable, no tan dur com el plom i bastant dúctil Estable a l’aire lliure a la temperatura ordinària, l’indi crema en calent dins l’oxigen no…

La seva composició mitjana és de 94,5% d’alumini, 4% de coure, 0,5% de manganès i 1% de ferro i altres El duralumini té característiques pròximes a les de l’acer corrent la càrrega mitjana de ruptura és de 42 kg/mm 2 , l’allargament, del 20%, i la densitat, de 2,7 Aquesta combinació de lleugeresa i resistència mecànica és la seva millor qualitat Pot ésser treballat pels mateixos procediments que l’acer màquina eina, laminat, forja, estanyat, etc Hom n'obté les característiques mecàniques per escalfament fins a 550°C, seguit d’un tremp amb aigua, i deixant-lo refredar a l’aire Aleshores es…

És el menys abundant dels metalls de les terres rares constitueix un 2 x 10 - ⁵ % del pes de l’escorça terrestre Fou descobert l’any 1879 per P Cleve Ocorre a la natura conjuntament amb els altres lantànids el seu mineral més important és la monazita, de la qual hom el separa per extracció amb dissolvents i cromatografia de bescanvi iònic La preparació del metall és efectuada per reducció de l’òxid Tm₂O₃ amb lantani o del fluorur TmF₃ amb calci El tuli natural és monoisotòpic i té un pes atòmic de 168,9344 En són també coneguts quinze radioisòtops artificials, amb masses que van de 161 a…

El seu pes atòmic és 140,91 i fou descobert el 1885 per C Auer von Welsbach Ocorre a la natura en forma de praseodímia Pr 2 O 3 , com a constituent de la monazita, de la qual hom la separa per intercanvi iònic i extracció amb dissolvents Hom aconsegueix la preparació del metall per reducció del triclorur PrCl 3 amb calci a 1000°C És un metall tou, argentí, dúctil i malleable, que s’altera ràpidament en l’aire quan no és ben pur Existeix en dues formes allotròpiques α hexagonal, estable a baixa temperatura, i β cúbica, amb densitats 6,77 i 6,64 g/cmn, respectivament Es fon a 931°C i bull a…

La ratlla que constitueix el seu espectre és de color verd brillant És un element poc abundant, i constitueix un 10 - 4 per cent del pes de l’escorça terrestre El talli natural és constituït per una mescla de dos isòtops estables, amb masses 203 29,50% i 205 70,50%, que determinen un pes atòmic de 204,37 En són coneguts també 18 radioisòtops artificials, amb masses que van de 191 a 210 És present a la natura com a component minoritari de diversos minerals i és recuperat comercialment dels residus de la torrefacció de la galena i de l’esfalerita L’obtenció del metall pot ésser feta per…

És un dels metalls de la família dels lantànids i fou descobert per G Mosander l’any 1843 Ocorre en la natura conjuntament amb els altres lantànids en nombrosos minerals i es recupera comercialment de la monazita i l’euxenita mitjançant tècniques de bescanvi iònic i extracció amb dissolvents La preparació del metall és efectuada per reducció del fluorur TbF₃ amb calci en gresol de tàntal El terbi natural té un pes atòmic de 158,9254 i és monoisotòpic En són també coneguts 18 radioisòtops artificials, amb masses que van des de 147 fins a 164 El metall és d’aspecte argentí, grisenc, molt dúctil…

Apareix en forma de petites escates blanques que les abelles recullen i es posen a les mandíbules, on la masteguen i la impregnen d’una substància escumosa que la blanqueja, la torna opaca i la fa malleable La seva composició és similar a la de les altres ceres animals Té un pes específic de 0,960 a 0,972, i el punt de fusió varia entre 61,7°C i 62,8°C No és cristallina i és molt impermeable Hom calcula que per a obtenir 1 kg de cera les abelles han de consumir de 6 a 7 kg de mel per tal d’evitar aquest consum, precisament en els moments de màxima floració, l’apicultor forneix a les abelles…