Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
altruisme patològic
Comportament altruista motivat per causes patològiques.
Així, per exemple, els megalomaníacs distribueixen riqueses imaginàries els paranoics intenten crear sistemes polítics ‘per salvar la humanitat’ o protegeixen persones que ells consideren en perill certs psicòpates tenen una exagerada estimació als animals, etc Tanmateix, hom troba manifestacions d’altruisme patològic en la mania aguda, en la paràlisi general progressiva i en els deliris crònics
Psicosi maníaco-depressiva
Patologia humana
La psicosi maníaco-depressiva és un trastorn mental greu que es caracteritza per l’alternança de fases d’una excessiva tristesa o depressió, amb fases d’eufòria patològica o mania, que en conjunt solen evolucionar de manera crònica La malaltia afecta una mica menys de l’1% de la població, més en les dones que en els homes Entre les causes que provoquen aquesta malaltia, hom considera que hi ha una predisposició genètica a patir-ne, com també una alteració en la concentració i l’eficàcia de diversos neurotransmissors centrals relacionats amb els estats d’ànim A més, sol afectar…
Tito Puente
Música
Percussionista nord-americà d’origen porto-riqueny, considerat el rei del jazz llatí.
Ernest Anthony Puente júnior, conegut per Tito Puente, aconseguí ser el músic més representatiu del jazz llatí amb la seva habilitat als timbals A tretze anys ja actuava com a professional Començà a despuntar els anys cinquanta amb l’eclosió del mambo, però fou amb el jazz llatí que li arribà la fama i la coronació com a rei del gènere En aquest sentit, els seus discos Puente goes Jazz 1956 i Dance mania 1958 són bàsics per a entendre aquest gènere Els anys seixanta es consolidà collaborant sobretot amb Celia Cruz i component èxits com Oye como va , que després popularitzà Carlos…
Marià Batlles i Torres-Amat
Història
Metge i polític, nebot de Fèlix Torres i Amat de Palou.
Afiliat al partit liberal, el 1823 emigrà a la Gran Bretanya es doctorà en medicina a Edimburg 1827 i fou metge intern de l’hospital de Westminster, a Londres Tornà a Barcelona i es llicencià en medicina 1833 Establert a València, el 1837 hi esdevingué catedràtic de medicina fou dues vegades rector de la universitat 1840, 1854, i fundà el jardí botànic Amic del general Espartero, fou diputat provincial i diputat per València a les corts constituents del Bienni Progressista 1854-56 És autor de Dissertatio medica inauguralis quaedam de mania complectens 1827, de La instrucción…
algomania
Mania caracteritzada per la recerca del dolor.
megalomania
Mania de grandeses, de fer grans coses.
Daniele Del Giudice
Literatura italiana
Escriptor italià.
Traduït a moltes llengües, tingué una voluntat de recerca narrativa i volgué investigar les possibilitats de la paraula a través d’una gran densitat que deixa un ampli espai a la imaginació Publicà, entre d’altres, les novelles Lo stadio di Wimbledon 1983, Nel museo di Reims 1988, Orizzonte mobile 2009 i In questa luce 2013, i els llibres de contes Staccando l’ombra da terra 1994, premi Bagutta, Mania premi Grinzane Cavour 1998 i I racconti 2016 Publicà també llibres d’assaig sobre Italo Svevo Introduzione a “Senilità” , 1992 i sobre altres autors com Stefan Zweig, RL…
Sant Julià de la Portella (Foradada)
Art romànic
Les restes d’aquest temple es troben al nord del poble de Rubió del Mig La primera referència sobre aquesta església és de l’any 1132, en què el comte Ermengol VI d’Urgell cedí a Pere Bernat i a Bernat Berenguer el mont de Mania, i la roca i la serra des del coll de Negra fins a Foradada Entre les afrontacions es fa esment de l’església de Sancti luliani Actualment, Sant Julià de la Portella es troba en estat totalment ruïnós, de manera que només en resten algunes filades, que permeten entreveure la seva planta, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular En la…
Josep Iglésias i Guizard
Literatura catalana
Poeta, assagista i comediògraf.
Es llicencià en dret a Barcelona Assidu participant en Jocs Florals i certàmens literaris diversos, on obtingué nombrosos premis Es donà a conèixer amb el recull poètic Del meu verger 1905 És autor de poemes centrats a descriure els costums populars de la Segarra, que anà recollint en els volums Poesies , de la collecció “Lectura Popular” s d, Segarrenques 1917, Corrandes segarrenques 1925 i Picarols i randes 1926 Estrenà diverses obres teatrals, com ara La mania d’un notari 1896, una comèdia en un acte i en vers El pandero de les mosses, o la venjança del sagristà 1927, amb música del mestre…