Resultats de la cerca
Es mostren 174 resultats
descompressor
Tecnologia
Dispositiu per a reduir la pressió d’un clos o d’un recipient.
Pot ésser per a passar a la pressió atmosfèrica o bé per a assolir un nivell determinat És basat en l’obertura regulable d’una vàlvula de pressió accionada manualment o automàticament Els principals tipus són de membrana, de bola, d’agulla i de seient La descompressió pot ésser brusca o bé modulada També és usat com a element de seguretat
James Hargreaves
Tecnologia
Inventor anglès.
Essent filador a Standhill, cap al 1764 inventà la spinningjenny , primera màquina filadora, feta anar manualment, que podia filar diversos fils alhora Els anys següents construí algunes jennys , que foren destruïdes l’any 1768 durant una vaga de filadors Hargreaves es traslladà aleshores a Nottingham, on installà una petita filatura i hi treballà, sense gaire èxit, fins a la mort
xitxarra
Oficis manuals
Instrument per a foradar, molt emprat en els tallers, i especialment a bord dels vaixells, per a fer forats en llocs poc accessibles de peces metàl·liques.
Consisteix essencialment en una tija, proveïda d’una broca, solidària amb una roda dentada que rep el moviment, a través d’un cadell, d’una palanca feta anar manualment que gira en un pla perpendicular a la tija Al cap d’aquesta tija oposat a la broca hi ha un pom que permet, ultra mantenir-la en posició, d’exercir amb la mà lliure la pressió necessària
pudelació
Tecnologia
Procediment metal·lúrgic d’obtenció de ferro industrial o d’acer de baix contingut de carboni.
Inventat el 1784 per l’anglès Cort, anà caient en desús i fou abandonat fa uns quants anys Consisteix a agitar manualment en un forn de reverber un bany de ferro colat líquid al qual hom afegeix una determinada quantitat d’escòria ferruginosa fins que el carboni és eliminat i les impureses són acumulades en l’escòria, que és separada del ferro, en estat pastós i formant boles, per martelleig
degotador
Aparell mèdic emprat per a administrar les perfusions.
Consta d’un tub connectat per un extrem al flascó d’infusió i per l’altre al lloc d’entrada de la perfusió correntment una vena intercalat, hi ha un petit dispositiu que serveix per a fer visible la caiguda, de gota en gota, de la perfusió Hom en regula la velocitat mitjançant una vàlvula accionada manualment o bé mitjançant un dispositiu electromecànic que permet una precisió més acurada bomba d’infusió
pou
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Construcció i obres públiques
Geologia
Excavació vertical i profunda, practicada en el sòl fins a trobar una capa aqüífera, generalment el mantell freàtic més pròxim a la superfície.
Hom pot trobar la capa aqüífera, de nivell relativament estable, sense haver trobat cap capa impermeable, i el pou és anomenat pou ordinari o pou de primera capa , o bé la pot trobar sota una capa impermeable a la qual hom ha arribat sense trobar aigua, i aleshores és anomenat pou profund o pou de segona capa Quan els pous profunds són alimentats per aigües corrents en un punt de nivell més alt que la superfície on hom ha excavat el pou, aquest és un pou artesià Generalment hom pot trobar aigua, sovint potable, en el subsol de qualsevol indret, malgrat que de vegades l’excavació hagi d’ésser…
vora
Indústria tèxtil
Part extrema d’una peça de roba doblegada i cosida.
La vora foradada és una vora en la qual hom ha tret manualment uns quants fils consecutius fins a deixar un buit o calat que és reforçat amb un lleuger cosit Hom l’empra com a adornament en mocadors, llençols, roba de taula, etc Hom anomena vora morta l’espai que hom deixa entre la sanefa d’un dibuix i el voraviu d’un teixit, que sovint teixeix un lligat molt senzill, i vora viva , el voraviu La vora de sac és una mena de teixit en forma de doble tela, que hom sol usar en les tovalloles de ris
rostir a l’ast
Rostir una peça de carn traspassada per un ast que rep un moviment de rotació mitjançant un sistema mecànic o elèctric, a fi de coure-la homogèniament.
Tècnica culinària de gran tradició als Països Catalans i a Occitània, moltes llars tenien un ast a la llar de foc que, suportat per un aster, es feia girar manualment Són típics en aquests territoris els establiments especialitzats a vendre pollastres a l’ast, on també s’hi poden rostir altres carns conill, etc Aquesta tècnica apareix als primers receptaris medievals, com el Llibre de Sent Soví i el Llibre del coch , i també a La cuinera catalana , llibre de cuina del segle XIX, on també es recull alguna recepta de peix a l’ast També és molt popular a la cuina del Magrib
cercador
Electrònica i informàtica
Programa d’accés remot que ajuda els usuaris a trobar informació dins d’internet.
Generalment els cercadors es presenten a l’usuari en forma de formulari dins una pàgina web interactiva L’usuari omple el formulari per indicar el tipus d’informació que desitja cercar per a fer-ho, i segons el cercador usat, es poden usar paraules clau, combinacions d’aquestes amb operadors booleans o petites frases descriptives Un cop realitzada la cerca, el cercador retorna un llistat de possibles adreces dins la xarxa que podrien contenir la informació desitjada sovint, cadascuna d’aquestes adreces s’acompanya d’una petita descripció de la pàgina que apunta i d’un valor de confiança…
oxitall
© Fototeca.cat
Tecnologia
Procediment de tallament de planxes metàl·liques mitjançant una oxidació local a alta temperatura.
Generalment hom el realitza amb un bufador oxiacetilènic especial, proveït d’un bec per on hom fa sortir oxigen a alta pressió un cop la zona a tallar ha estat convenientment escalfada per la flama oxiacetilènica Pot realitzar-se manualment, resseguint amb el bec del bufador el traçat prèviament realitzat sobre la planxa, o bé automàticament oxitallament a màquina, procediment en el qual el bufador o bufadors va muntat sobre un capçal que es desplaça sobre la superfície de la planxa seguint les ordres de comandament que rep d’un sistema copiador resseguint mecànicament o…