Resultats de la cerca
Es mostren 771 resultats
Josep Maria Orts i Aracil
Matemàtiques
Matemàtic.
Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid El 1921 accedí a la càtedra d’anàlisi matemàtica de la Universitat de Santiago de Compostella Després d’una estada a Roma s’incorporà a la Universitat de Barcelona i el 1932 féu una estada a l’escola politècnica federal de Zuric Intervingué en la creació del Seminari Matemàtic per la Universitat Autònoma i en fou aviat el director Creà una biblioteca important, fundà la revista Collectanea Mathematica i formà al seu voltant un important grup de deixebles A més d’algunes obres de caràcter didàctic, publicà nombrosos…
George Gabriel Stokes
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic irlandès.
Estudià la dinàmica dels fluids i establí la llei que duu el seu nom Investigà també la fluorescència i la difracció de la llum, en el qual camp enuncià una llei coneguda també amb el seu nom Com a matemàtic formulà un teorema sobre les integrals de superfície 1849 i estudià la convergència de les sèries
Raffaele Bombelli
Matemàtiques
Matemàtic i enginyer italià.
Profundament influït per Diofant, escriví l' Algebra, parte maggiore dell’aritmetica, divisa in tre libri 1572 Una segona part sobre geometria es conserva inacabada Matemàtic de transició, fou el primer a treballar amb nombres imaginaris, cosa que li permeté de resoldre diverses equacions Introduí noves notacions, com els parèntesis El seu principal treball d’enginyer fou l’assecament de les terres pantanoses de Val di Chiara Toscana
Vicent Caselles i Costa
Matemàtiques
Matemàtic.
Llicenciat per la Universitat de València, amplià estudis a les universitats de Tübingen i Besançon Professor, successivament, a la Universitat de les Illes Balears 1994 i a la Universitat Pompeu Fabra 1999, d’on esdevingué catedràtic el 2002, és autor d’uns 200 treballs publicats que el convertiren en el matemàtic de l’Estat espanyol més citat internacionalment Inicialment, es dedicà a l’anàlisi funcional i, posteriorment, al processament digital d’imatges i el seu tractament per ordinador, matèries en les quals esdevingué un referent internacional De les seves publicacions hom…
Giovanni Battista Benedetti
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic italià.
Estudià matemàtica amb Tartaglia, i el 1567 fou nomenat matemàtic a la cort del duc de Savoia Intentà de construir una “filosofia matemàtica de la natura” amb idees provinents d’Arquimedes Atacà durament la física i la cosmologia aristotèliques Formulà una llei de la caiguda dels cossos Seguidor de Copèrnic, tot i no conèixer-ne bé la teoria, influí sobre Galileo Galilei Estudià altres problemes en la hidroestàtica i l’àlgebra, i el seu llibre més famós és Diversarum speculationum liber 1585
Tomàs Cerdà
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtic i filòsof.
Entrà a la Companyia de Jesús el 1732 Ensenyà filosofia al collegi de Saragossa i a la Universitat de Cervera, i teologia a Girona El seu pensament entra de ple en l’escola eclesiàstica europea del seu temps tan característica de la illustració cristiana, tendent a renovellar l’antiga filosofia amb la ciència moderna Ensenyà matemàtiques al Collegi de Cordelles de Barcelona i al Colegio Imperial de Madrid, on fou també cosmògraf del Consejo de las Indias Amb l’expulsió dels jesuïtes 1767 passà a Itàlia Com a filòsof, en resten les Iesuiticae philosophiae theses Cervera 1753 com a …
John Dee
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom anglès.
Visità, com a professor, les universitats de Lovaina, Brusselles i París 1547-50 Conreà l’alquímia i l’astrologia, alhora que defensà l’ús de la cabalística pràctica Durant els regnats d’Eduard VII i Isabel I exercí els càrrecs de metge i astròleg de la cort Impulsor del renaixement matemàtic a Anglaterra, en el pròleg a la traducció anglesa dels Elements d’Euclides feta per Henry Billingsley manifestà la necessitat de l’ús de la matemàtica dins les ciències aplicades Collaborà en els treballs d’adaptació del calendari gregorià a Anglaterra A més d’importantíssims treballs en el…
Antoine Augustin Cournot
Economia
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtic, economista i filòsof francès.
Fou professor de matemàtiques a les universitats de Lió i Grenoble, inspector general 1836-48 i rector de l’Académie de Dijon 1848-62, i és considerat com l’iniciador d’un tractament matemàtic de l’economia La seva obra fonamental és Recherches sur les principes mathématiques de la théorie des richesses 1838, sobre els problemes del canvi i de les relacions entre la demanda i el preu traslladà el seu interès pel càlcul de probabilitats a la filosofia, camp en el qual es destacà amb Matérialisme, vitalisme, rationalisme 1875
Kenneth Ira Appel
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà.
Es graduà al Queens College de Nova York 1953 i, després de dos anys a l’exèrcit, estudià a la Universitat de Michigan, on es doctorà l’any 1959 Treballà per a l’empresa aeronàutica Douglas Aircraft i per a l’Institut per a l’Anàlisi de la Defensa de Princeton 1959-61 El 1961 s’incorporà a la Universitat d’Illinois, on es dedicà a la docència i a la recerca, tasques que desenvolupà més tard a la de Nou Hampshire 1993 fins a la jubilació 2003 La seva contribució principal fou la demostració del teorema dels quatre colors, enunciat per primer cop el 1852 pel matemàtic britànic…
Gabriel Siscar i Siscar
Història
Matemàtiques
Marí, matemàtic i polític.
Era nebot de Gregori Maians i Siscar i germà del marí i matemàtic Francesc Siscar Des del 1777 fou guàrdia marina i el 1788 esdevingué director de l’Academia de Guardias Marinas de Cartagena i catedràtic de nàutica i de matemàtiques Publicà diverses obres didàctiques i científiques, com un Tratado de cosmografía 1796, que fou reeditat diversos cops fins el 1860 En esclatar la guerra del Francès fou governador militar de Cartagena 1809-10 i alhora secretari d’estat i de marina del govern de la regència de Cadis, i membre d’aquesta en dues ocasions Marginat pel règim absolutista…