Resultats de la cerca

S'articula amb el parietal, l’occipital, l’esfenoide i el pòmul, i per sota, amb el maxillar inferior

És formada pels ossos maxillar, unguis, làmina papiràcia de l’etmoides, apòfisi orbitària del palatí, malar, esfenoide i frontal

Són d’implantació maxillar i tenen dues cúspides i dues arrels Llur forma varia d’acord amb el tipus d’alimentació L’home adult en té vuit

La cavitat bucal , cavitat oral o boca és el segment inicial del tub digestiu, situat a la part inferior de la cara La cavitat bucal és delimitada per diverses estructures anatòmiques Per davant, per l’orifici bucal, que constitueix l’obertura superior del tub digestiu a l’exterior pels ossos maxillars, i el paladar dur, una estructura òssia que separa la boca de les fosses nasals Per dalt, pel paladar dur i pel vel del paladar, la porció membranosa i tova del paladar Per darrere, per l’istme de la gola, una estretor del vel del paladar, a través del qual la cavitat bucal comunica amb la…

En l’home, el coll és limitat a la part de baix per les clavícules i la fosseta suprasternal,i a la part de dalt pel maxillar inferior i les apòfisis mastoides del ossos temporals L’esquelet ossi del coll és constituït per les vèrtebres cervicals i l’hioide El coll presenta nombrosos músculs, que fan moure el cap, la columna cervical i l’hioide el més voluminós és l’esternoclinomastoïdal, que es dirigeix obliquament a cada costat, des de l’occipital a la clavícula i l’estern A l’hioide s’insereixen nombrosos músculs que, a la part de baix, es dirigeixen vers la clavícula, l’estern, l’omòplat…

Consta de sis artells, el primer dels quals, l’anca, conté una formació maxillar amb una glàndula de secreció salival En els mascles el darrer artell tars d’un dels dos pedipalps és modificat i constitueix l’òrgan copulador

Té el cap amb cinc tentacles, el prostomi manifest, les brànquies cirriformes i la boca proveïda d’un complex aparell maxillar de diverses peces Habiten a la mar Aquest gènere inclou nombroses espècies, entre les quals Eharassii i Etorquata , comunes a les costes dels Països Catalans

Lateralment es corresponen amb l’òrbita i el si maxillar Són separades l’una de l’altra per una paret prima constituïda pel vòmer i l’esfenoide Pel davant es comuniquen amb l’exterior per mitjà de l’orifici nasal anterior, i pel darrere s’obren en la gran excavació faringobucal

Les fosses nasals i els sins paranasals reben la irrigació sanguínia a través de diverses ramificacions de les artèries caròtide externa i caròtide interna , entre les quals s’estableixen nombroses connexions El sostre de la fossa nasal i el si frontal són irrigats per les artèries etmoïdals anterior i posterior , branques de l’artèria oftàlmica, alhora ramificació de la caròtide interna La irrigació de la paret lateral i de la part inferior de l’envà nasal prové, sobretot, de l’ artèria esfeno-palatina , branca de l’artèria maxillar interna, procedent de la caròtide externa A la part…