Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
prada
Prat, especialment el de dall i l’alt i esponerós dedicat a la pastura.
devesa
Història
Extensió de terra vedada i, generalment, closa, coberta de vegetació natural, destinada al pasturatge, a la caça i a l’aprofitament de la llenya.
Té origen en la reconquesta peninsular, quan una part del terreny recuperat era tancat i dedicat a pastura per a les vacades Podia ésser de propietat privada o d’explotació comunal Durant el s XVIII, època d’expansió agrícola a la Península, moltes deveses foren dedicades a conreus Tanmateix, encara avui la devesa és un element característic del paisatge rural d’Extremadura i de les terres de la frontera del Duero
praderia
Geobotànica
Extensió de terreny coberta de prats o de comunitats herbàcies.
Flushing
Barri
Barri de Nova York, al Queens, al sud de l’East River.
Des del 1978 se celebren al Flushing Meadow Park els campionats internacionals de tennis dels EUA, que fins aleshores se celebraven a Forest Hills
Forest Hills
Barri
Barri residencial de Nova York, al Queens.
Fins el 1977 s’hi celebraven els campionats internacionals de tennis dels EUA A partir del 1978 passaren a celebrar-se a Flushing Meadow Park Flushing
Chris Evert
Tennis
Nom pel qual és coneguda la tennista nord-americana Christine Marie Evert.
Guanyadora dels principals torneigs de tennis del món Roland-Garros 1974, 1975, 1979, 1980, 1983, 1985 i 1986, Wimbledon 1974, 1976 i 1981, Forest Hills i Flushing Meadow 1975, 1976, 1977, 1978, 1980 i 1982 Es retirà el 1989 Estigué casada amb el tennista John Lloyd del 1979 al 1987, anys en què fou coneguda per Chris Evert-Lloyd
Dirk Bogarde
Cinematografia
Nom amb què és conegut l’actor cinematogràfic anglès d’origen holandès Derek Jules Gaspard Ulric Niven van den Bogaerde.
Procedent del teatre, l’any 1954 inicià a The Sleeping Tiger una collaboració reeixida amb Joseph Losey The Servant 1963, King and Country 1964, Modesty Blaise 1965, Accident 1967, etc Altres films seus són La caduta degli dèi 1969 i Morte a Venezia 1971 de L Visconti, Il portiere di notte 1973 de L Cavani, Providence 1976 d’A Resnais, Despair 1977, de RW Fassbinder, i Daddy Nostalgie 1990, de B Tavernier Publicà també diverses novelles A Gentle Occupation , 1980 West of Sunset , 1984 Jericho , 1992 A Period of Adjustment , 1994 Closing Ranks , 1995 i volums autobiogràfics Snakes and…
Ray Douglas Bradbury
Literatura
Novel·lista nord-americà de ciència-ficció.
Biografia Nascut en una família de pocs recursos que el 1934 emigrà a Los Angeles, de molt jove se sentí atret per la literatura i el cinema Decidit a convertir-se en escriptor, descartà la formació universitària i, aconsellat per alguns mentors, començà a escriure poemes, narracions i teatre El 1938 publicà la seva primera narració en una revista i des del 1942 es dedicà exclusivament a escriure El 1947 publicà el primer llibre de narracions, Dark Carnival , i el 1950, The Martian Chronicles , que el convertí en un dels autors dels gèneres esmentats més populars Escriví també guions per al…
tennis

Pista de tennis d’individuals i de dobles, raqueta i pilota
© Fototeca.cat
Esport
Joc de pilota que hom juga en una pista rectangular dividida per una xarxa i en què dos adversaris (o dues parelles adversàries), col·locats a banda i banda de la xarxa, es llancen la pilota amb la raqueta per sobre la xarxa.
Normes i reglament La pilota pot ésser tornada per l’adversari abans de botar o bé després d’haver botat una vegada És practicat sobre una pista d’herba, terra batuda, ciment, fusta o fibra artificial, que ha de fer 8,23 m d’ample 10,97 per als dobles i 23,77 de llarg La pista és dividida per una xarxa de 0,914 m d’alçada, que és fixada a dos pals d’1,07 m d’alt i distants 12,80 m l’un de l’altre Parallelament a cada cantó de la xarxa, a 6,40 m, hi ha les línies de servei, que determinen la superfície on ha de botar la pilota després del servei Els partits poden ésser simples masculí i femení…
L’aprofitament dels recursos vegetals de la taigà
El rebost de la taigà A la taigà septentrional, els suplements tradicionals a la carn i el peix, que eren els aliments bàsics, havien estat els fruits boscans, les arrels i els líquens, mentre que a la taigà meridional es valoraven més els fongs, les falgueres i les plantes herbàcies susceptibles de ser menjades en amanida, el càmbium dels arbres i fins i tot algunes plantes aqüícoles com l’arròs salvatge Avui dia encara s’utilitzen moltes espècies vegetals del bioma, tant com a aliment com per a fer begudes o amb finalitats medicinals Les amanides i les verdures boscanes Potser la més…