Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Ilse Aichinger
Literatura
Escriptora austríaca.
De mare jueva, a causa d’aquesta condició li fou negat l’accés a la universitat Durant la Segona Guerra Mundial hagué de treballar per a l’administració pronazi Després de la guerra reprengué estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se a la literatura Pertangué al Grup 47 fins a la seva dissolució i el 1953 es casà amb un dels seus membres més destacats, Günter Eich La seva obra, on s’entrellacen les zones entre el món real i l’imaginari, el conscient i l’inconscient, està influïda per Kafka, Beckett i Ionesco La seva obra més important és Die grössere Hoffnung ‘La més gran esperança…
Johann Heinrich Pestalozzi
Educació
Pedagog suís.
Influït per les idees de Basedow i de Rousseau —que li valgueren la presó per revolucionari 1766—, inicià un nou corrent pedagògic, que s’inscriu en l’anomenada escola activa , i que posà en pràctica en una escola per a nois pobres a Neuhof 1775 Més tard, nombrosos pedagogs Fichte, Herbert, Fröbel, Capponi, etc s’agruparen al seu entorn per aprendre'n directament les teories i els mètodes Refusà d’ocupar càrrecs públics per tal de dedicar-se a la docència i continuar les seves experiències Stanz, Burgdorf-Berthoud, Münchenbuchsee i Yverdon Exposà les seves idees a Über die Erziehung der armen…
Marcel Reich-Ranicki
Literatura alemanya
Crític literari alemany d’origen judeopolonès.
A nou anys anà a viure a Berlín, on de manera autodidàctica absorbí la llengua i la cultura alemanyes, sobre les quals arribà a tenir un domini excepcional Vetat per les lleis racials del Tercer Reich que prohibien als jueus ingressar a la universitat, l’any 1938 fou deportat al gueto de Varsòvia, on des de l’ocupació nazi fou forçat a fer de traductor dels ocupants nazis i fou testimoni directe de l’extermini planificat contra els jueus L’any 1943 aconseguí escapar-ne i visqué amagat fins a la fi de la Segona Guerra Mundial Posterioment ingressà al Partit Comunista Polonès i treballà per als…
Sebastian Knüpfer
Música
Compositor alemany.
Vida Rebé les primeres lliçons de música del seu pare A tretze anys entrà al Gymnasium Poeticum de Ratisbona, on restà durant vuit anys En aquest temps simultaniejà l’estudi de la música antiga, especialment les obres d’A Raselius, amb l, probablement sota la supervisió de l’organista A Gradenthaler, i les humanitats El 1654 es traslladà a Leipzig, on impartí classes de música i cantà com a baix en cors eclesiàstics, demostrant gran talent com a solista Nomenat cantor de la Thomaskirche el 1657, elevà a la màxima categoria artística i intellectual l’activitat musical de Leipzig Li succeïren…
Miquel Capllonch i Rotger
Música
Pianista i compositor mallorquí.
Vida Inicià els estudis musicals a Palma amb G Massot Posteriorment, continuà la seva formació a Madrid sota la guia de R Chapí, M Galiana, E Compta, T Power, J Tragó i R Hernando L’any 1884 ingressà a la Hochschule für Musik de Berlín, on es convertí en alumne de KH Barth, EFK Rudorff i H Herzogenberg Acabats els estudis, Berlín fou durant trenta anys el centre de la seva activitat artística En aquella època desenvolupà una àmplia tasca didàctica i tingué com a alumnes les princeses de Prússia i de Saxònia i el pianista Arthur Rubinstein També a Berlín, feu amistat amb Clara Wieck, vídua de…
cinema austríac
Cinematografia
Cinema produït a Àustria.
Viena fou un intens centre de producció cinematogràfica els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial Erich Pommer fou l’únic productor que defugí el gènere galant d’aquesta època A l’arribada del cinema parlat, la tradició musical, i de l’espectacle, Viena donà base a una àmplia producció de comèdies “vieneses” i operetes filmades Willy Forst, amb Leise flehen meine Lieder ‘Lleus vers tu els meus cants fan via’, 1933 i Maskerade 1934, en fou la figura més qualificada, que originà un “estil vienès” del film musical La Segona Guerra Mundial destruí aquesta indústria, la qual no…
Johann Kuhnau
Música
Compositor, teòric musical i intèrpret de tecla alemany.
Vida Des de petit donà mostres de la seva aptitud musical i bella veu El 1670 es traslladà a Dresden per estudiar amb S Krügner, músic de la cort i cosí seu Posteriorment estudià amb l’organista de la cort, Ch Kittel El 1680 acceptà la invitació d’E Titius de completar la seva formació al Gymnasium de Zittau, on Titius era cantor Dos anys després inicià els estudis de lleis a la Universitat de Leipzig i optà pel lloc d’organista a l’església de Sant Tomàs, que havia deixat vacant V Albrici No aconseguí el càrrec, però l’ajuntament de la ciutat quedà impressionat pel seu talent El prestigi de…
cinema policíac
Cinematografia
Tendència del cinema desenvolupada sobretot als EUA, que combina l’acció i la intriga, que resta al descobert en el procés final.
En són elements bàsics el sexe, la criminalitat i la societat marginal, entre altres En principi els films són adaptacions de la literatura policíaca La gran embranzida tingué lloc als EUA pels anys trenta, on es desenvolupà el cinema negre El protagonista-heroi dels primers films esdevingué, per raons de censura, representant de la llei i de l’ordre Posteriorment incorporà elements de denúncia de l’organització policíaca en particular o social en general i àdhuc el punt de vista del delinqüent Entre els clàssics del gènere destaquen The Cheat 1915, de De Mille, MEine Stadt sucht…
Dietrich Buxtehude
Música
Compositor i organista alemany.
Vida Fou el més destacat de l’Escola Alemanya del Nord i el més important dels precursors de Bach, sobre el qual exercí una gran influència La seva família procedia originàriament de la vila de Buxtehude, al sud-est d’Hamburg, i els seus avantpassats s’installaren a Oldesloe, al ducat de Holstein, al principi del segle XVI Es formà musicalment amb el seu pare, l’organista i mestre de capella Johannes Buxtehude 1602-1674 L’any 1660 fou nomenat organista a l’església de Santa Maria de Helsingør, a l’illa de Sjaelland Dinamarca Vuit anys més tard, el1668, succeí Franz Tunder com a organista de…
,
lied
Música
Encara que en alemany signifiqui simplement ’cançó', el terme lied s’aplica especialment a les composicions vocals -sobre textos poètics alemanys- per a una sola veu amb acompanyament de piano, de to intimista, en les quals el caràcter del text està íntimament lligat al de la música i en què s’eviten efectismes vocals que són propis de gèneres com l’òpera o la cantata.
Per extensió, fora de l’àmbit alemany, s’utilitza el mateix terme per a cançons que compleixen les mateixes característiques però que no es basen en textos alemanys Eventualment, l’acompanyament pot anar a càrrec d’altres instruments, com la guitarra, el quartet de corda -o alguna altra formació cambrística- o l’orquestra, i el nombre de parts vocals pot ampliar-se a dues o més, fins i tot a un cor lied coral Els textos utilitzats són de procedències molt diverses, però els poetes més freqüents són JW Goethe, H Heine, F Rückert, E Mörike o J von Eichendorff, entre d’altres Tot i els…