Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
Ludwig Uhland
Literatura alemanya
Poeta alemany.
Professor de llengües germàniques a Tübingen Diputat liberal al parlament de Frankfurt 1848, tornà a la càtedra després de la dissolució de l’Assemblea de Diputats Notable representant del Romanticisme de Suàbia, la seva obra lírica reflecteix un sentiment d’unió amb la natura i el paisatge de la seva terra Cal esmentar Die Kapelle ‘La capella’ i Der Wirtin Töchterlein ‘La filleta de la mestressa’ La part més original de la seva producció es troba a les balades de to popular, fruit dels seus estudis sobre els vells contes i lieder germànics L’obra dramàtica és considerada menys…
Andreu Brasés i Trias

Andreu Brasés i Trias
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg.
Forner d’ofici, feu estudis tècnics a la Junta de Comerç Influït per Serafí Pitarra, escriví peces costumistes La capital de l’imperi 1866, bilingüe, Un inglès a Mataró 1867, La mestressa 1869, Embolica que fa fort 1870, en collaboració amb Narcís Campmany i Pescar a l’encesa 1871, i les sarsueles De dalt a baix , Una senyora particular i La torre dels amors Encara en collaboració amb Campany estrenà La copa del dolor o Flor d’hivern 1867 Residí molts anys a Madrid, on collaborà en diversos periòdics, i, en tornar-ne, estrenà Amor i fortuna 1910
,
Canvis familiars i relacions de gènere
Dona treballant en el laboratori d’un hospital, Barcelona, 1998 AVUI Les tendències recents amb relació al procés de constitució, conservació i dissolució de les unions i de les famílies als Països Catalans, pròpies de la segona transició demogràfica, tenen característiques comunes amb la resta de països de l’Europa comunitària la nupcialitat i la fecunditat han disminuït i tenen lloc a edats més avançades, la cohabitació i els naixements fora del matrimoni augmenten, i la inestabilitat de les unions és creixent, però els canvis en la composició de les llars no semblen seguir fidelment les…
Los felices 60
Cinematografia
Pel·lícula del 1963; ficció de 98 min., dirigida per Jaime Camino Vega de la Iglesia.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Films JCamino, Barcelona ARGUMENT JCamino GUIÓ JCamino, Manuel Mira FOTOGRAFIA Joan Gelpí Eatmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Raimon, Jacques Loussier sobre temes de Johann Sebastian Bach INTERPRETACIÓ Jacques Doniol-Valcroze Víctor, Yelena Samarina Mònica, Daniel Martín Pep, Germán Cobos Pablo, Laly Soldevila Virginia, Xavier Regàs Raf, Margarita Lozano Susi, Eduard Omedes Pablito, Joan Capri venedor de parcelles ESTRENA Barcelona, 02061965, Madrid, 30071969 Sinopsi A la dècada del 1960,…
Castell del Pujol (Navès)
Art romànic
Es trobava vora l’església de Sant Andreu del Pujol Melós Actualment resten les ruïnes de la casa del mateix nom, refeta els segles moderns Amb tot, és molt versemblant que una excavació de l’indret aportaria informació d’interès Són comptades les notícies de què disposem avui sobre aquest petit castell Al primer 1109 i segon 1110 testaments de Guillem Guitard de Caboet, de la família d’aquest nom de l’Alt Urgell, són esmentats, entre els seus béns, el castell de Navès i el del Pujol, el qual cal identificar molt probablement amb el que recollim ací Recordem que poc abans 1100 l’església del…
Putapela
Cinematografia
Pel·lícula del 1980-1981; ficció de 91 min., dirigida per Jordi Bayona i Url.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Teide Josep Maria Forn, Barcelona, La Llanterna Films Barcelona ARGUMENT JBayona GUIÓ JBayona, Andreu Martí FOTOGRAFIA Carles Gusi Eastmancolor, normal MUNTATGE Anastasi Rinos MÚSICA Ludwig van Beethoven, Miquel Porter, Oriol Tramvia, Orquestra Plateria INTERPRETACIÓ Ovidi Montllor Pinxo, Mireia Ros Pilar, Teresa Estrada Marta, Arnau Vilardebó Caracortada, Pepón Coromina Pere, Walter Cots Pep, Carme Callol Laura, Carme Liaño mestressa, Marta May estrangera, Alfred Lucchetti Antoni, Berta Cabré la muda, Pepón Coromina Pere, Jordi Torras, AMartín ESTRENA…
Maya Angelou

Maya Angelou
© Wake Forest University
Literatura
Escriptora, actriu i activista pels drets civils nord-americana.
Nascuda Marguerite Johnson, visqué bona part de la infantesa i l'adolescència amb la seva àvia paterna A vuit anys fou violada per l’amant de la seva mare, el qual, poc després de sortir de la presó, aparegué assassinat, esdeveniments que deixaren empremta en la seva obra Poc després de completar l’educació secundària nasqué el seu fill, i els anys següents visqué en diverses ciutats de Califòrnia dedicada a tota mena d’ocupacions, des de conductora d’autobús fins a ballarina de clubs nocturns, prostituta i mestressa de bordell Casada malgrat els costums segregacionistes de l’…
Ruth Prawer Jhabvala
Cinematografia
Literatura
Escriptora i guionista britànica d’origen alemany, de nom de soltera Ruth Prawer.
Era filla d’una família jueva que escapà a la Gran Bretanya el 1939 fugint de la persecució nazi Estudià literatura al Queen Mary College de Londres i es graduà el 1951 Aquest mateix any es casà amb Cyrus Jhabvala, un arquitecte indi Durant les tres dècades següents visqué a Delhi com a mestressa de casa i mare de tres filles Al mateix temps començà a escriure novelles ambientades en la cultura i els costums de la seva nova pàtria Als anys setanta visqué sobretot a Nova York, on continuà escrivint i publicant El 1986 obtingué la nacionalitat dels EUA De la seva producció hom pot…
La chica del gato
Cinematografia
Pel·lícula del 1943; ficció de 80 min., dirigida per Ramon Quadreny i Orellana.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Aureliano Campa per a CIFESA Barcelona ARGUMENT L’obra homònima de Carlos Arniches GUIÓ ACampa, RQuadreny FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Emili Ferrer, Antoni Fontanals MUNTATGE Antoni Graciani MÚSICA José María Ruiz de Azagra SO Enrique de la Riva INTERPRETACIÓ Josita Hernán Guadalupe, Juan Espantaleón Don Sigmundo, Fernando Fernán Gómez Paco, Pilar Guerrero Nena, Fuensanta Lorente Doña Chucha, Luis Pérez de León Eulalio, Emilia Clement Eufrasia, Manuel G del Castillo Álvaro ESTRENA Barcelona, 09111943, Madrid,…
La dida
Literatura catalana
Drama costumista de Frederic Soler, estrenat al Teatre Romea el 28 d’octubre de 1872.
És una de les seves obres més representatives i més ben acollides Com en altres drames de l’autor, hi ha interès a estigmatitzar el fals orgull i l’arribisme social, als quals oposa les virtuts populars encarnades per la protagonista La història mostra com una noia és salvada d’un casament que no desitja gràcies a la intervenció de la dida, que exerceix de veritable mare enfront de la madrastra, que la vol casar amb un germà seu pel propi interès Un cop descoberta la intriga, la pubilla es casa amb qui veritablement estima i el patrimoni familiar queda preservat Soler aconsegueix crear en…