Resultats de la cerca

Graduat en física el 1947 pel Columbia College i doctorat en física nuclear el 1952 per la Universitat de Cornell, del 1942 al 1945 treballà al Columbia Radiation Laboratory, durant el servei militar El 1952 s’incorporà als laboratoris Bell, on desenvolupà la major part de la seva carrera científica fins el 1991 Investigà sobre microones, òptica no lineal i trampes de làser Amb el seu equip fou el primer a observar generació harmònica d’ones làser contínues, amplificació paramètrica d’ones contínues i l’efecte fotorefractiu La seva aportació principal és el descobriment d’un sistema de…

Quan és disposada formant capes concèntriques, circulars o ellíptiques, és designada amb el nom d'àgata Si les bandes són rectilínies, les varietats s’anomenen ònix color blanc i negre i sardònix color blanc i vermell Les propietats físiques de les calcedònies són molt semblants a les de les varietats cristallines del quars

És una forma poc usual del diamant que es trobà per primer cop l’any 1967 en les restes del meteorit Canyon Diablo, a Arizona, i que posteriorment ha estat trobat en altres meteorits, però sempre en forma de cristalls microscòpics Es postula que la seva formació té lloc en el moment de l’impacte contra la Terra dels meteorits que contenen grafit quan l’energia i la calor de l’impacte són prou alts per a transformar el grafit en diamant mantenint parcialment l’estructura hexagonal característica del grafit Té un pes específic entre 3,2 i 3,3, i se li ha mesurat una duresa en l’…

Fou el primer que emprà la integració fotoelèctrica i substituí immediatament els sistemes puntuals d’exploració mecànica Consisteix en un canó electrònic que genera un feix d’electrons per a l’exploració de la superfície d’un mosaic fotosensible Aquest consta d’una placa prima de mica amb una capa metàllica sobre la cara posterior, per on hom obté el senyal elèctric de vídeo La cara anterior del mosaic, sobre la qual hom projecta la imatge de l’escena, és formada per una infinitat de granets microscòpics d’argent recoberts de cesi, que formen petites cèllules fotoemissives En…

La creació de la liquenologia parteix sobretot de l’obra del suec Erik Acharius 1757-1819, autor de la Synopsis methodica lichenum 1814 La seva labor de descripció i ordenació de les noves espècies, basada encara sobre caràcters macroscòpics, però feta ja segons criteris moderns, fou ampliada per Elias Magnus Fries 1794-1878 Posteriorment, l’italià De Notaris començà a emprar els caràcters microscòpics, i Fréderic Nylander 1822-89 hi afegí la utilització de reaccions acolorides Simon Schwendener 1826-1919 demostrà el 1867 i el 1869 la composició doble dels líquens, opinió que…

La tricuriasi o tricocefalosi és una parasitosi relativament comuna al nostre medi, especialment en els infants, provocada pel cuc Trichuris trichiuria , l’hàbitat natural del qual és el budell humà El contagi es produeix per ingestió d’aigua o aliments contaminats, o en ficar-se a la boca els dits contaminats amb els ous microscòpics del paràsit, procedents de la matèria fecal d’individus parasitats En ingressar en l’organisme, la paret dels ous es desintegra per l’acció dels sucs gàstrics, i les larves que contenen s’adhereixen a la mucosa intestinal, on maduren i assoleixen…

La toxocariasi és una parasitosi provocada per algunes espècies de cucs que habiten normalment al budell de gossos i gats i que, accidentalment, poden arribar a infectar l’ésser humà, en qui causen la formació de granulomes, o petits tumors de teixit cicatricial i inflamatori, en diversos teixits interns Els agents etiològics més freqüents de la toxocariasi són Toxocara canis i Toxocara cati , que en la forma adulta habiten al budell del gos i del gat, respectivament, i que poden assolir uns 10 cm de longitud Els paràsits adults ponen ous que s’eliminen amb les deposicions dels animals…

El cos és recobert per una cutícula d’escleroproteïna, rígida quan és engruixida i subdividida en anells o plaques és anomenada lloriga , amb una corona o òrgan rotatori , constituït per un anell circumapical de cilis que fan moure l’animal i atreuen partícules alimentàries i organismes vegetals i animals El cos consta d’un cap , un tronc i un peu cònic, bifurcats típicament en dos dits, utilitzables per a la locomoció reptant per cadascun amb una glàndula pèdia , la secreció de la qual els permet d’adherir-se al substrat Són organismes sincitials A l’aparell digestiu hi ha la boca , situada…