La tricuriasi o tricocefalosi és una parasitosi relativament comuna al nostre medi, especialment en els infants, provocada pel cuc Trichuris trichiuria, l’hàbitat natural del qual és el budell humà.
El contagi es produeix per ingestió d’aigua o aliments contaminats, o en ficar-se a la boca els dits contaminats amb els ous microscòpics del paràsit, procedents de la matèria fecal d’individus parasitats. En ingressar en l’organisme, la paret dels ous es desintegra per l’acció dels sucs gàstrics, i les larves que contenen s’adhereixen a la mucosa intestinal, on maduren i assoleixen una longitud d’entre 3 cm i 5 cm. Els paràsits adults copulen i ponen ous, que eliminen amb les deposicions, completant el cicle vital.
El trastorn sol ésser asimptomàtic, per bé que en els casos més greus, quan els paràsits són nombrosos, pot originar molèsties o dolor abdominal, diarrea, sovint sanguinolenta, i de vegades anèmia. Si els paràsits s’adhereixen a la mucosa rectal, és possible que hi hagi un prolapse, és a dir, que es desprengui parcialment de la subjecció als teixits més profunds i s’insinuï enfora de l’esfínter anal.
La diagnosi es realitza observant directament els paràsits, si s’han establert en la mucosa rectal en prolapse, o bé observant els ous de les deposicions al microscopi.
El tractament consisteix en l’administració de mebendazole, fàrmac antiparasitari, durant uns quants dies. Per tal de garantir-ne l’efectivitat, el tractament sol repetir-se al cap d’una setmana.