Resultats de la cerca

Deixeble de Ramon Martí i Alsina a Llotja Tractà Gustave Courbet a París Els anys seixanta les seves obres foren rebutjades per massa avançades en les exposicions oficials barcelonines organitzades a la Llotja, i exposà sense èxit en les exposicions nacionals de Madrid del 1864, el 1867 i el 1871 Fugint de l’epidèmia que assolava Barcelona, anà a Olot el 1870, on es relacionà amb l’escola aglutinada per Joaquim Vayreda, que l’influí Signà auques i dibuixos amb el nom de Katúfol Exposà habitualment a la Sala Parés de Barcelona des de la seva fundació, el 1877, sala on reuní una penya…

Deixà l’ofici familiar d’argenter, com el seu germà Marçal, i treballà en una empresa editorial de Barcelona Dirigí La Gorra de Cop  i altres publicacions És autor del drama Amor i gratitud 1868 i de comèdies en què es fa evident la dinàmica social del moment, com Sistema Raspail 1866 i La qüestió són quartos 1867, que tracta de les estafes d’un advocat Bibliografia Sunyer i Molné, M 2006 “El teatre costumista de Marçal i Modest Busquets”, dins Diversos autors Pensament i literatura a Reus al segle XIX Reus, Centre de Lectura, p 53-81

Vida Fou l’empresari dels cinemes Arenas, Gloria i Reina Victoria, i també un dels decoradors de la burgesia barcelonina de la dècada del 1920, en la línia de Santiago Marco o Joan Pallarols S’encarregà personalment de la decoració de l’Avenida, de la seva propietat, i de tots els cinemes posteriors a aquest Projectat per l’arquitecte Germán Rodríguez Arias i inaugurat el 1930 a l’avinguda del Parallel, fou la primera baula d’una cadena de locals impulsada per la família Castañé El 1934, un segon cinema s’afegí a la seva obra l’Astoria, dissenyat pel mateix artífex de l’Avenida L’operació es…

Llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i en Sociologia per la Universitat Catòlica de Lovaina Bèlgica, on s’especialitzà en sociolingüística Introduí aquesta disciplina a Catalunya i fou un dels fundadors del Grup Català de Sociolingüística a la Universitat de Prada el 1973, que es constituí el 1974 durant el VII Congrés Mundial de Sociologia de Toronto El 1975 dissenyà i dugué a terme el primer cens lingüístic, estudi que, successivament actualitzat i ampliat, esdevindria una eina imprescindible per al coneixement de l’estat del català a Catalunya i per a la seva…

Realitzà monuments i imatgeria religiosa Algunes de les obres seves més destacades són la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus que substituí la perduda durant la guerra civil, i les escultures de la capella del Calvari, a la Seu nova de Lleida Residí a l’estranger des dels anys cinquanta A Guinea deixà diversos monuments La reina Bisila amb l’infant Guanyà el premi Àfrica d’escultura

Mestre d’obres el 1855, esdevingué arquitecte a Madrid el 1860 Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País 1877 i president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya Traçà un projecte de clavegueres de Barcelona 1884, i és autor de les Escoles Pies de Sant Antoni a Barcelona 1866, la Soledat d’Igualada, etc Publicà un Tratado de la policía y obras públicas urbanas 1872

Ensenyà a l’Escola Normal de Guadalajara fins a l’exili del 1939 i després a l’Instituto Politécnico Nacional de Mèxic Desenvolupà una gran tasca per a la formació de mestres, i com a historiador estudià la metallúrgia colonial americana La minería y la metalurgia en la América española durante la época colonial 1955, La amalgamación de los minerales de plata en Hispanoamérica colonial 1969, etc També recollí treballs esparsos en el volum Trabajos, artículos y apuntes 1940-1972, sobre química, enseñanza y metalurgia mexicana y de Hispanoamérica colonial 1973

Collaborà a la revista “La Ilustración Barcelonesa” 1858 i publicà Tratado completo de la ciencia del blasón 1856, amb dades interessants sobre ordes nobiliaris i genealogia de les famílies catalanes

Fill de pare joier, s’inicià de molt jove en l’art de l’esmalt amb C Aguilà S’establí pel seu compte com a esmaltador a 19 anys Freqüentà el Foment de les Arts Decoratives i fou professor de l’Escola Massana durant quatre anys Dedicat exclusivament al seu propi taller, Morató, a més de la seva pròpia obra, desplegà una important activitat en reproduccions d’esmalts antics d’una gran dignitat i fidelitat als models En aquest taller, s’hi van formar una bona colla d’esmaltistes que després van seguir el seu camí independent

Estudià dibuix i pintura a l’Acadèmia Baixas i a Llotja Prengué part als Salons d’Octubre i als de Maig, de Barcelona Pintor intimista, de gammes subtils i harmòniques, es dedicà també a gravar pedres a la manera del baix relleu i a realitzar ornaments per a l’arquitectura Exposà als Instituts Britànic i Francès de Barcelona, a l’Hospitalet de Llobregat, Reus, la Selva de Mar, etc Com a crític d’art collaborà en Revista Europa , a Canigó i a Batik Fou membre d’honor de l’Associació Catalana de Crítics d’Art