Resultats de la cerca

Jesuïta des del 1600, fou professor d’eloqüència a Saragossa 1600-14 i obtingué gran popularitat arreu dels Països Catalans com a predicador Publicà Modus variandi orationes Saragossa 1611, Devocions molt profitoses de l’examen de consciència Palma 1639, que és un opuscle que conté proses i versos devocionals de diversos autors, en català i castellà, i Retórica cristiana Palma 1647, un manual per a predicadors que s’insereix en el model de predicació efectista propi del barroc

Exercí el sacerdoci a Lima durant dinou anys És autor de les obres Tesoro espiritual de divinos ejercicios para uso y provecho de todos los fieles 1616, dedicat a l’abadessa del convent de N S de l’Encarnació de Lima Modus exactissimus officium divinum recitandi 1627 Felicísima entrada del rey nuestro señor 1626, descripció festiva de l’arribada de Felip IV a Barcelona, i Translación del gloriosísimo San Raymundo de Peñafort 1626 Fou traductor al castellà d’una obra del dominicà italià Domenico Maria Curione de Asso titulada El Glorioso triumfo de la sacrosanta religión militar…

Vida i obra Llicenciat en dret per la UIB Es donà a conèixer amb el recull Modus vivendi 1971, premi Blanquerna de poesia 1970 També és autor de “Com a una resistència” dins el volum Poesia 1972 , Aliorna 1974, Era plena de canoes 1977, Poemes d’aire condicionat 1979, Cutis 1980,  Lesions 1982, Nimfomania amb Tomeu Cabot, 1995 i Sabó fluix de camp de concentració amb T Cabot, 1998 Capdavanter de l’avantguarda poètica de les Balears, membre fundador del Taller Llunàtic i collaborador de les publicacions Neon de Suro  i El Correu de Son Coc , la seva obra està molt vinculada als…

El país va encarar amb un cert malabarisme diplomàtic els esdeveniments convulsos entre els seus països veïns, Rússia i Ucraïna És cert que l’aliança amb Moscou es va mantenir sòlida, com ho demostra el fet que Minsk va reconèixer la validesa del referèndum a Crimea i que va votar en contra de la resolució condemnatòria a Rússia a les Nacions Unides Però el president Aleksandr Lukaixenko va manifestar dubtes sobre la legitimitat del modus operandi rus, va qualificar l’annexió de Crimea d’un “mal precedent” i es va abstenir d’emetre una opinió sobre els pretesos drets de Rússia…

Esquema de l’aplicació dels hexacords al sistema medieval complet © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura La base de l’hexacord és l’anomenat ’tetracord dòric', format per les notes d-e-f-g actuals re-mi-fa-sol, que són les quatre finales tòniques del sistema medieval de vuit modes, a les quals s’afegeixen la nota immediatament inferior i la immediatament superior c i a, actuals do i la, de manera que l’únic interval de semitò apareix sempre al centre de l’hexacord Les quatre finales ja tenien a més del nom de nota alfabètic els noms prima vox , secunda vox , tertia vox i quarta vox…

La seva indicació a la partitura, d’una manera entenedora i prou precisa, així com l’expressió dels canvis i fluctuacions que s’esdevenen en el transcurs normal d’una obra musical, han estat l’objectiu de compositors, intèrprets i teòrics al llarg de la història de la música A diferència d’altres paràmetres de l’escriptura musical en els quals és relativament fàcil donar una informació exacta per exemple l’entonació, en el cas del tempo es fa difícil acceptar aquesta exactitud per la rigidesa interpretativa que suposa D’altra banda, informacions de caràcter més subjectiu generen algunes…

Solmització © Fototecacat/ Jesús Alises La pràctica de la solmització és un mètode pedagògic que forma part de l’anomenat solfeig relatiu, perquè entre les característiques esmentades no hi ha la de l’altura absoluta de la nota solfeig El terme deriva de les síllabes sol i mi del sistema de Guido d’Arezzo segle XI, en el qual les síllabes ut-re-mi-fa-sol-la eren els elements de solmització de l’hexacord La teoria de l’ hexacord i, per tant, les seves síllabes de solmització reflectia el que anomenaven proprietas vocis o modus vocum traduïble per ‘caràcter de les notes’ i que, fonamentat…

Arran de la difusió dels ordinadors, a través del menú Fonts el públic s’ha trobat de sobte amb una gran varietat de lletres disponibles i ha hagut d’aturar-se a pensar per a què servien Ha observat que es poden distingir a grans trets —les romanes pels peus, les egípcies pel gruix dels peus, i els pals secs per la manca de peus— o per detalls formals quant al perfil —perquè són arrodonides o anguloses— també ha vist diferències en els caràcters estructurals —la inclinació de les cursives, el gruix de les negretes— que cal seleccionar en un altre menú perquè són components de la família…

Retrat d’A Hillgarth, sd Coll part / GS Alan Hugh Hillgarth Londres, 1899 — Ballinderry, Tipperary, 1978 és un personatge ben poc conegut, tot i que va tenir una importància extraordinària per a les relacions hispanobritàniques durant els anys de la Guerra Civil i de la immediata postguerra, primer com a cònsol de la Gran Bretanya a Mallorca i després com a agregat naval de l’ambaixada britànica a Madrid, càrrec que abandonà el 1943 per a esdevenir cap d’intelligència de la flota britànica a Àsia en plena Segona Guerra Mundial i, al cap d’un any, cap de la intelligència naval britànica a l’…