Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
estament
Història
A l’Antic Règim, grup social amb una certa base jurídica i dotat d’esperit corporatiu, no tan impermeable com la casta, però que implicava l’existència d’unes normes per a entrar-hi o sortir-ne; mà.
La posició econòmica podia ésser molt variable i no constituïa cap criteri de distinció El terme era aplicat pròpiament a les diferents classes de les ciutats o viles, però també, per extensió, a altres grups socials no exclusivament ciutadans, com els militars i els eclesiàstics, que tenien, com a tals, representació a les corts braç i que eren considerats estaments privilegiats L' estament ciutadà o superior, integrat pels ciutadans o burgesos honrats ciutadà, burgès, monopolitzà, des del s XIII i fins al s XV, els governs municipals el 1479, a Barcelona, tendí a tancar-se, i el 1510 els…
ruta comercial
Història
Trajecte que segueixen els productes que són objecte de comerç.
Les rutes comercials més antigues que hom coneix, a Europa, són la de l’ambre, al Neolític, que unia les contrades bàltiques amb les comarques mediterrànies, i la de l’estany, que unia les Cassitèrides amb els centres consumidors de la Mediterrània Els fenicis i els grecs donaren un gran impuls a les rutes comercials, fins a l’arribada de Roma, que creà una espessa xarxa viària, que facilità els intercanvis, centralitzats posteriorment a Bizanci A partir del segle VII, els àrabs trencaren en bona part les rutes comercials de l’antiguitat Les ciutats italianes Venècia i Gènova, sobretot…
indústria cinematogràfica
Economia
El cinema exigeix importants inversions i genera un gran nombre d’economies externes, la qual cosa converteix la indústria cinematogràfica en una de les més importants indústries de béns de consum.
Al començament del s XX els productors venien les pellícules per metres directament als exhibidors ambulants, però amb l’aparició dels locals cinematogràfics i la producció de llargmetratges la indústria es diversificà fins a formar el circuit producció-distribució-exhibició els productors cedeixen temporalment els drets sobre unes pellícules als distribuïdors els exhibidors és a dir, els locals de cinema en lloguen una còpia als distribuïdors La producció és molt lligada a diverses indústries auxiliars Fins el 1914 el cinema es desenvolupà a França, els EUA i la Gran Bretanya,…
L’afer Xènius
E d’Ors, sd RM Des que Enric Prat de la Riba nomenà, l’any 1914, president del Consell de Pedagogia Eugeni d’Ors i Rovira 1882-1954, conegut per Xènius, aquest va ser encimbellat en l’esfera directiva de Catalunya fins arribar a exercir una mena de dictadura personal sobre el que havia de ser la nova cultura catalana Així, fins a la seva dimissió al principi del 1920 com a director d’Instrucció Pública de la Mancomunitat, Xènius monopolitzà la conducció ideològica d’una bona part de la intellectualitat catalana Des del seu càrrec preeminent, d’Ors impulsà al llarg d’aquells anys diferents…
Sibèria
Regió
Regió oriental de Rússia, que s’estén tradicionalment sobre tota la part septentrional d’Àsia, des de l’Ural fins al Pacífic i des de l’oceà Àrtic fins a les planes desèrtiques del Kazakhstan, a Mongòlia i Manxúria.
Els geògrafs russos solen excloure’n totes les terres més orientals a partir de les serralades de la divisòria del Pacífic i que anomenen l’Extrem Orient Sibèria té unes dimensions màximes de 3500 km de N a S i de més de 7000 km d’W a E La geografia Les principals regions fisiogràfiques de Sibèria són la plana de la Sibèria Occidental, el peneplà de la Sibèria Central, el muntanyam de la Sibèria Meridional Altai, Sayan Occidental, Sayan Oriental, muntanyes de Tuva, del Baikal i el Transbaikal, el sistema orogràfic del NE, la serralada de Verkhojansk i l’altiplà de Kolyma El clima és cru i…
comerç
Economia
Conjunt d’activitats de compra i venda, i de bescanvi de productes naturals o industrials amb l’objectiu de connectar la producció amb el consum o la inversió.
Hom pot trobar l’origen de l’activitat comercial en els pobles més antics de l’Orient A la Mediterrània, tingué una gran expansió amb els fenicis, els grecs i els romans, a la qual seguí un parèntesi en temps de la dominació àrab A partir del segle XI, és remarcable l’activitat dels mercaders italians, que enriquiren la pràctica comercial amb el crèdit i la societat per accions, i més tard la dels catalans Amb la descoberta d’Amèrica les vies de comunicació s’amplien vers l’Atlàntic, i Sevilla i Lisboa esdevenen centres comercials de més importància Posteriorment, els capdavanters del comerç…
Guinea

Plantació d’arròs a Guinea
© Banque de Developpement de Guinea S.A.
Estat
Estat de l’Àfrica occidental, limitat per Guinea-
Bissau al NW, pel Senegal i Mali al N, per Costa d’Ivori a l’E, per Libèria i Sierra Leone al S i per l’oceà Atlàntic a l’W; la capital és Conakry.
La geografia La plana litoral, de 40 a 80 km d’amplada, és baixa i arenosa, amb les costes retallades pels estuaris dels rius que procedeixen del Fouta Djalon és una regió de precipitacions abundants Conakry enregistra 4349 mm anuals, caracteritzada per l’existència d’una estació seca i una d’humida les temperatures són elevades 26 °C, i la temperatura mitjana d’escassa oscillació tèrmica La costa és coberta de manglars Cap a l’interior s’eleven gradualment una sèrie de terrasses graonades que culminen en el Fouta Djalon les precipitacions són menys abundants 1712 mm anuals a Labé i les…
Benín

Estat
Estat de l’Àfrica occidental, entre Nigèria, a l’est, Togo, a l’oest, Burkina Faso i Níger, al nord, i el golf de Guinea, al sud; la capital és Porto-Novo.
La geografia física Hom pot distingir a Benín tres grans conjunts de relleu La faixa costanera és constituïda per un seguit de barres litorals, que separen llacs i llacunes en tancar els estuaris dels rius Ouémé i Couffo, i per diversos altiplans baixos d’argila separats per depressions d’aiguamolls Al nord d’aquesta regió hi ha l’altiplà cristallí, que ocupa la major part del territori des dels baixos altiplans del sud fins al Níger s’hi alcen relleus residuals formats per quarsites o batòlits de granit posttectònics Finalment, al NW hi ha la serralada d’Atakora, que domina a l’oest la plana…
hoquei sobre patins

Jugadors de l’Sport Hockey Club i l’Indians a la pista de l’Iris Park abans de començar un partit d’hoquei sobre patins el 1915
AF CEC
Hoquei sobre patins
Esport de pilota practicat entre dos equips de cinc jugadors, un d’ells porter, que es desplacen sobre uns patins de quatre rodes col·locades en dos eixos transversals i que consisteix a introduir una bola impulsada per un pal acabat en forma corbada, anomenat estic, dintre d’una porteria.
La pista de joc, de superfície llisa, té forma rectangular habitualment 40 x 20 m i la delimiten unes tanques de poc més d’un metre d’alçària L’hoquei sobre patins modern nasqué al final del segle XIX a Anglaterra, on hi havia moltes pistes de fusta per a patinar sobre rodes, que s’havien posat de moda en algunes ciutats europees com Londres, París o Berlín, i també als Estats Units El seu origen és el rink polo o roller polo , un primitiu hoquei sobre patins que segons algunes fonts sorgí quan l’anglès Edward Crawford, en tornar d’un viatge a Chicago i conèixer l’hoquei sobre gel, portà…
Jaume Fiella, degà de Barcelona (1512-1515)
El 22 de juliol de l’any 1512, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan d’Aragó, castellà d’Amposta, comte de Ribagorça i duc de Luna diputat militar Pere de Castre i de Pinós, vescomte de Canet diputat reial Francesc Bussot de Sitges, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Guerau de Vilatorta, cambrer de Sant Cugat del Vallès oïdor militar Jeroni Margarit, donzell de la sotsvegueria de Besalú oïdor reial Pere Tomàs Torres, doctor en lleis, ciutadà de Lleida Joan d’Aragó era fill natural del comte de Ribagorça i primer duc de Vilafermosa,…