Resultats de la cerca

Muralla Planta de la muralla, sobreposada al traçat urbanístic actual de la ciutat E Riu La muralla que envoltava Barcelona en època comtal era una obra romana Durant molt de temps es va considerar que havia estat edificada de nova planta al segle III i que era la resposta defensiva de la ciutat, després d’una suposada destrucció per un atac germànic També s’afirmava que la seva construcció havia representat la reducció de la superfície urbana precedent La recerca arqueològica ha constatat que, des de la fundació de Bàrcino al final del segle I aC, la colònia disposava d’un recinte emmurallat…

Josep Massanés, enginyer militar, elabora un projecte d’eixample de Barcelona que, significativament, no inclou una nova muralla que substitueixi l’enderrocada

Roma és envoltada per una muralla de 19 km 271-275

Vista aèria del centre històric de la vila, en què s’observen el nucli inicial al nord i l’eixample medieval amb el nucli catedralici al sector de llevant ECSA – A Villaró Situació La ciutat de la Seu d’Urgell es troba situada en l’interfluvi del Segre i la Valira, damunt una petita terrassa fluvial Hi conflueixen dues vies de comunicació importants, la carretera C-1313 de Lleida a Puigcerdà i la C-145 que es dirigeix a Andorra Mapa 34–10215 Situació 31TGC735905 Les muralles que encerclaven el nucli medieval de la Seu d’Urgell conformaven un recinte de forma triangular i foren enderrocades…

El nom, derivat dels ciclops, gegants de la mitologia grega, fou aplicat primerament a l’arquitectura micènica i estès després a d’altres A Catalunya ha estat aplicat a vegades als monuments megalítics, a la part baixa de la muralla de Tarragona probablement d’època romana i a la muralla d’Olèrdola, que sembla també romana a Mallorca i Menorca, a les construccions de la cultura talaiòtica Resulta un nom més aviat confusionari, atesa la diversitat de monuments i d’èpoques als quals és aplicat

Les troballes arqueològiques revelen que l’indret era habitat ja a l’època neolítica i a l’edat del bronze Fou fortificat al moment de la conquesta romana del país, En resta una muralla romana construïda a principis del segle I aC, refeta al segle X, mesura 150 metres de llargada i 2 metres d’amplada, amb un parament extern format per grans blocs escairats També s’hi troben nombroses sitges, cisternes i fons de cabanes d’època iberoromana la base del castell és de parament romà  Abandonat durant la pau romana Olèrdola ha estat poblada en temps difícils per la seva posició estratègica i…

Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes a la part exterior, precedent de la moderna zona polèmica de les fortificacions A la banda interior, per consuetud, es toleraven les construccions privades amb atans als murs, mentre fossin fetes amb paret búrcega , o sia paret seca , més ampla a la seva base i que s’anava estrenyent a la part superior les altres menes de parets, calia que se separessin del mur, formant una androna de 10 pams on el mur tenia torres, la construcció privada no…

Un relleu prou diferenciat abasta des dels cingles cretacis de la serra del Sit 1 103 m alt fins a la serra miocènica de l’Alcoraia 520 m i Sant Pasqual 560 m i els claps triàsics del migjorn del terme guixos de Las Espillas que limiten amb la serra de Tabaià i un Quaternari generalitzat per sota els 300 m Les correnties superficials convergeixen al Vinalopó i a la rambla d’Orito, on hi ha una surgència termal banys d’Orito Un màxim demogràfic fou assolit el 1900 3 798 h, i anà baixant regularment fins el 1950 després ha augmentat gràcies a l’increment del regadiu Hi ha 2 881 ha de terra…

Pràcticament excavat a la roca, era poc visible per l’enemic Té forma poligonal de set costats La fortificació patí dos assetjaments, el dels francesos 1756 i el dels espanyols 1782, any aquest darrer en què fou ordenada la seva destrucció Entre el 1798 i el 1802 fou reconstruït pels anglesos, i de nou fou destruït el 1802 quan Menorca passà definitivament a la corona espanyola El seu nom prové del general John Churchill, duc de Marlborough