Resultats de la cerca

Debutà en tasques d’organizació artística el 1977, en el teatre d’Aubervillier Niça, i el 1988 fou nomenat director general del Théâtre du Châtelet de París, càrrec que exercí fins el 1998 i que li permeté guanyar una enorme reputació internacional gràcies a la seva eclèctica i ambiciosa programació Entre el 1996 i el 1997 assumí durant un breu període de temps la direcció artística del Teatro Real de Madrid, que abandonà poc abans de la reobertura del teatre El 1998 es féu càrrec del festival d’Ais de Provença, el qual aconseguí revitalitzar i modernitzar La seva trajectòria arribà a un punt…

Inicià els seus estudis musicals al conservatori de música d’Hamburg el 1977 i els continuà el 1980 a Florència, on treballà amb Riccardo Muti i Zubin Mehta Fou director musical de l’òpera de Basilea Suïssa del 1989 al 1993, i la temporada 2008-09 assumí la titularitat de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu , on havia debutat el 2007 amb Khovantxina , de Mussorgski Finalitzà en aquest càrrec el 2012, que fou rellevat per Josep Pons, i posteriorment fou director principal i conseller artístic de l’Orquestra del Teatre Reial Danès 2012-16 El seu repertori va de Mozart a l’òpera…

Estudià cant a la Universitat de Califòrnia i el 1977 debutà a l’Òpera de San Francisco amb el paper de Vitellia La clemenza di Tito , que posteriorment enregistrà sota la direcció de R Muti i que ha interpretat en nombroses ocasions El 1982 fou Donna Anna Don Giovanni en el Festival de Glyndebourne, punt de partida d’una brillant carrera europea que l’ha duta ha actuar al Teatro alla Scala de Milà, a partir del 1990, al Covent Garden de Londres i a les òperes de París i Viena A més, ha cantat en diversos teatres nord-americans, com el Metropolitan de Nova York, on debutà el 1984 amb…

Estudià al Conservatori de Còrdova, on eren professors el seu pare i un oncle, i després al de Madrid, on es titulà el 1964 Treballà amb Alexis Weissenberg a l’Academia Chigiana de Siena El seu triomf al Concurs Internacional de Leeds, el 1966, li obrí les portes dels escenaris europeus i el convertí en un dels pianistes espanyols més internacionals, destacant sempre per la seva brillant execució i seguretat tècnica Tocà amb grans formacions com la Simfònica de Londres, la Royal Philarmonic, la Filharmònica de Berlín i les orquestres de Nova York, París, Filadèlfia i Cleveland, sota la batuta…

Començà a estudiar cant a 12 anys i el 1978 guanyà el concurs de joves cantants del Metropolitan Opera House de Nova York Continuà els seus estudis a l’Acadèmia de Música Viena, i s’orientà primer cap al món del lied i el concert El 1981 inicià la carrera operística a Darmstadt, Munic i a l’Òpera Alemanya de Berlín El 1985 assolí fama internacional en debutar al Festival de Bayreuth amb Tannhäuser , de Wagner, sota la direcció de Giuseppe Sinopoli El 1987 debutà a la Scala de Milà amb el Rèquiem Verdi, amb Luciano Pavarotti i Riccardo Muti Ha cantat en els principals teatres del…

Des del 1952 estudià al Conservatori de Còrdova, on el seu pare era professor L’any 1964 es titulà en el de Madrid, després d’haver estat premiat al Concurs Internacional de Piano de Jaén La trobada amb Alexis Weissenberg a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i el primer premi aconseguit a la Gran Bretanya en el Concurs Internacional de Piano de Leeds, el 1966, marcaren decisivament la seva carrera A més, tingué el suport de Carlo Maria Giulini, que l’ajudà en la seva projecció internacional Rafael Orozco ha estat considerat un dels grans pianistes espanyols de la darreria del segle XX Dotat…

Inaugurat amb Europa riconosciuta , de Salieri, esdevingué tot seguit el teatre d’òpera més important d’Itàlia, on estrenaren els compositors italians més famosos i on actuaren les grans personalitats del cant, de la direcció orquestral, del ballet i de l’escenografia mundials Obra de GPiermarini, té sis pisos i capacitat per a 3 200 persones Damnificat per un bombardeig 1943, fou reobert el 1946 El 1955 s’inaugurà el teatret annex La Piccola Scala i el 2002 fou tancat per ser remodalat a fons La temporada 2004-05 s’inaugurà la reforma arquitectònica de Mario Botta que dotà el teatre d’una…

Durant els seus anys de formació tingueren gran importància les classes a la Menuhin School de Londres i a la Juilliard School de Nova York, amb Dorothy Delay Debutà com a solista el 1977 amb l’Orquestra Filharmònica de Londres, dirigida per Riccardo Muti Tres anys després tocà per primer cop amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín i emprengué una brillant carrera de solista internacional, tot i que també ha manifestat interessos per músiques diferents de les del gran repertori clàssic i romàntic, com el jazz , el rock i el klezmer , que han trobat traducció en enregistraments…

Començà a estudiar piano a cinc anys d’edat amb el seu pare i quan en tenia set continuà a Katowice El 1975 guanyà el Concurs Internacional de Piano F Chopin a Varsòvia Aquest fou el punt de partida de la seva carrera, amb concerts a Europa, al continent americà i a Àsia Al cap de poc temps, es retirà durant un any per tal de dedicar-se a l’ampliació del seu repertori, fins aleshores molt circumscrit a F Chopin Al seu retorn triomfà a diferents ciutats alemanyes, com ara Stuttgart, Munic i Berlín Posteriorment tornà a fer una nova pausa en la seva carrera i tornà a reaparèixer el 1980,…

Creada principalment per a la realització d’enregistraments, amb més de mil títols en el seu currículum s’ha convertit en la formació que més gravacions ha realitzat Al llarg de la seva història, la Philharmonia Orchestra ha estat dirigida per distingits mestres, com ara W Furtwängler, R Strauss, A Toscanini o H von Karajan Otto Klemperer fou el primer d’una impressionant llista de directors principals, en què consten figures de la talla de Lorin Maazel director principal associat el 1970, Riccardo Muti director principal el 1973 i director musical el 1979, Giuseppe Sinopoli…