Resultats de la cerca

Fou alumne de Canevari Treballà en el baptisteri de Sant Pau Extramurs avui destruït, collaborà amb Vanvitelli en el palau Odescalchi, de Roma, i construí Santa Maria in Gradi, a Viterbo, però deu la fama a un dels monuments més representatius de Roma, la Fontana di Trevi, que li fou encarregada el 1732 construïda aprofitant com a fons la façana del Palazzo Poli, aconseguí un escenari barroc d’un gran efecte

Conreà molts gèneres, bé que tots d’una manera superficial crítica, història, política, novella, filosofia, pedagogia, etc Sovint reflecteix en els seus judicis un moralisme ressentit i sarcàstic De la seva obra cal destacar el Dizionario estetico 1840, Bellezza e civiltà 1857 i dues obres filològiques, considerades com les millors de la seva producció el Dizionario dei sinonimi 1830 i el Dizionario della lingua italiana 1858-79 Recollí, també, cants populars toscans, grecs i corsos

Intentà de renovar la tècnica teatral amb l’ordenació lògica de la trama i l’ús de la llengua toscana Escriví set comèdies de gran èxit, entre elles Il forca 1700, La somiglianza 1706 i La Gemelle 1718, aquesta darrera precedida del Diàlogo tra la Favola o il Momo, on es defensa de les acusacions de plagi

Fou legat en les temptatives de pau entre França i Anglaterra durant la Guerra dels Cent Anys 1422-23 i 1431, al concili de Basilea, on intentà, sense èxit, de retornar els pares conciliars a l’obediència d’Eugeni IV 1433-36, i a la dieta de Nuremberg per a la reforma d’Alemanya 1438 al retorn de la qual morí

Dirigí les operacions contra Frederic III de Sicília, que culminaren amb la conquesta de Messina 1356 i amb l’entrada dels reis de Nàpols El favoritisme de Caterina II de Valois, emperadriu llatina d’Orient, féu que la família Acciaiuoli s’establís a Morea

Eclesiàstic de família cardenalícia i advocat, es féu famós amb l’oració fúnebre d’Innocenci XII Acadèmic a l’Arcadia amb el nom de Nidalmo Tiseo , fou un home d’una gran humanitat i de molta cultura ben acollit en la societat romana, organitzà a casa seva una tertúlia literària, d’on nasqué la seva obra més important, Ricciardetto publicada pòstumament el 1738, poema satíric en octava rima, en forma de paròdia heroicocavalleresca, que ridiculitza la corrupció de la cúria romana

Esdevingué famós amb Demofoonte 1743 El duc Carles Eugeni de Württemberg el féu kapellmeister de la seva cort de Stuttgart 1753-69 Hi estrenà òperes, com Fetonte 1753, Enea nel Lazio 1755, L’Olimpiade 1761, etc, en les quals reuní la qualitat orquestral germànica amb el lirisme vocal italià Escriví també oratoris, com Isacco 1742, cantates, misses, motets, simfonies i sonates

Treballà a Bolonya, on féu el Sant Sepulcre 1463 església de Santa Maria della Vita, obra de terra cuita en la qual hom veu clares influències nòrdiques, la Madonna di Piazza Palazzo Publico i l’arca de sant Domènec 1569 església de San Domenico, començada per Nicola Pisano, obra que li donà el nom i la fama El seu estil, de tècnica admirable, és molt sensible a les influències

L’única notícia certa que se’n té és que el 1362 estigué al monestir florentí de la Santa Trinità en companyia de Gherardello És possible que es tracti de Niccolò, cantor de laudes a Florència el 1393 Com que tant ell com Bartolino da Padova posaren música al madrigal La fiera testa , és possible que ambdós es coneguessin El text del madrigal ataca la família Visconti, la qual cosa permet pensar que fou escrit a Perusa cap al 1400, època d’oberta hostilitat entre les ciutats de Milà i Florència La producció coneguda de Niccolò és recollida per diversos manuscrits…

Actiu a l’Úmbria i a les Marques El seu estil, pietós i càndid Políptic de Cagli , 1461-65 Pinacoteca Brera, Milà, evolucionà, arran de l’influx que rebé del venecià CCrivelli, vers un art més sòlid i de dibuix més rigorós Mare de Déu del Bon Socors , 1492 Galleria Colonna, Roma