Resultats de la cerca

Autodidacte, començà a treballar com a editor en la indústria del cinema El 1962 fou director ajudant a Lawrence of Arabia , però renuncià al càrrec per desacords amb el director principal, David Lean Treballà també amb Roger Corman The Masque of the Red Death , 1964, François Truffaut Fahrenheit 451 i John Schlesinger Far from the Madding Crowd , 1967 Debutà com a director principal el 1968 amb Performance conjuntament amb Donald Cammell, que s’estrenà dos anys més tard per les escenes de violència i consum de drogues que contenia De manera similar, Don’t Look Now 1973 causà…

Estudià música a Sant Petersburg i a Ialta 1913-20, i posteriorment a Berlín amb F Busoni 1922-23 i a la Sorbona de París 1924-26 El 1939 s’establí als Estats Units, on feu classes a escoles de Nova York, Annapolis i Baltimore De nou a Europa, fou secretari general del Congrés per la Llibertat de la Cultura 1952-63 i, més endavant, director de les Berliner Festwochen 1963-68 Els últims anys treballà a les universitats de Buffalo i de Nova York Com a compositor s’impregnà de la música del seu entorn, com es veu sobretot en els seus ballets, que palesen influència russa mentre era a Europa els…

El 1618 fou nomenat mestre de música del príncep Carles, i més tard, quan aquest accedí al poder, esdevingué mestre de música del rei Des d’aquest càrrec dugué a terme alguns serveis molt allunyats de la tasca de compositor Així, per exemple, entre el 1625 i el 1628 anà a Itàlia enviat per Carles I, gran aficionat a la pintura, amb l’encàrrec de comprar quadres per a la seva collecció Lanier sobresurt com a autor de cançons i, principalment, pel fet de ser un dels primers compositors que utilitzaren l’estil declamatori italià Escriví la música de diverses mascarades amb textos de Ben Jonson i…

Estudià amb el seu oncle N Forqueray i amb LC Bordier Des de molt jove mostrà un gran talent musical i el 1760, quan només tenia quinze anys, fou nomenat organista de Saint-André-des-Arts El 1764 estrenà -com a solista al Concert Spirituel- un concert per a orgue de composició pròpia que no s’ha conservat El 1772 fou nomenat coorganista de la catedral de Notre-Dame, i el 1790, organista de la capella reial També exercí com a professor d’orgue de l’École Royale de Chant La Revolució Francesa obligà Séjan a reconduir la seva activitat professional El 1794 fou organista de l’Òpera, i poc més…

Estudià filologia romànica a la Universitat de Lieja, i després, amb C Lévi-Strauss i E Benveniste a l’École des Hautes Études de París i amb R Jakobson i N Chomsky al Massachusetts Institute of Technology Compaginà els estudis lingüístics amb la formació musical Nomenat professor de lingüística a la Universitat de París el 1968, impartí la docència a Vincennes i, després, a Saint Denis Encara que no fou principalment musicòleg, feu valuoses aportacions en el camp de la semiòtica en la música Escriví una sèrie d’articles sobre el tema, com per exemple Méthodes d’analyse en…

Rebé la seva primera educació musical a l’escola coral de Notre-Dame A vint anys ja destacà per la seva habilitat musical i fou admès com a clergue cantor a la capella reial, on el 1609 succeí Eustache du Caurroy com a vicemestre i compositor Fou protegit pel rei, que li concedí nombrosos càrrecs i honors, com per exemple el de canonge de la Sainte-Chapelle 1626, i morí essent un home ric Formé tan sols és conegut com a compositor de música religiosa, de la qual s’han conservat escassos exemples N’han pervingut dos motets, vuit Magnificats sur les 8 tons i una missa per a doble cor 1638…

Fou tenor de la catedral de València des del 1597 L’any 1598 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sogorb, on romangué fins el 1600 Tornà a València, on fou contractat de nou com a cantor i, a partir del 1601, exercí ocasionalment com a organista de la catedral ocupant la vacant de Josep Isasi L’any 1621 substituí el mestre de capella Vicenç Garcia Compongué diversos motets, villancets i algunes passions

Vida Probablement fou un dels deixebles de Josquin Des Prés, a la mort del qual escriví un plany Fou cantor de la capella musical de la cort de l’emperador Carles V des del 1526, i a partir del 1529, responsable de la seva escolania Acompanyà la cort en els seus desplaçaments a Flandes, Itàlia, Àustria, Alemanya i Espanya Mai no exercí, però, de forma oficial el càrrec de mestre de capella, tot i que compongué la música per a molts esdeveniments cortesans Cap al 1540 abandonà el servei a la cort imperial Atesa la seva condició d’eclesiàstic, obtingué alguns beneficis i es retirà a Tournai,…

S’inicià el 1988 al Reial Club Nàutic de Tarragona, on formà l’equip Fórmula Tarragona fent de copilot de Peter Martínez Es proclamà campió del món en l’especialitat P-550-RH 1993 i d’Europa en PR-550 2004, i guanyà el Campionat Internacional de Resistència R-550 2006 També assolí cinc Campionats d’Espanya 1993, 1996, 2000, 2003, 2005, i pujà al podi en diferents Campionats d’Europa i del Món Té la medalla d’or al mèrit motonàutic de la federació espanyola i les medalles d’or, plata i bronze de la federació catalana

La temporada 1996-97 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, procedent del Nantes Davanter, romangué dues temporades al club, amb el qual disputà 59 partits de Lliga i marcà 17 gols Fou set vegades internacional per França