Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Retorn de la plaça de Puigcerdà
Per la pau de Nimega França retorna la plaça de Puigcerdà, que havia ocupat l’any anterior
Waal
Riu
Riu dels Països Baixos que constitueix un braç del Rin.
S'origina al NE de Nimega, passa per aquesta ciutat i, en direcció NE-SW, desemboca a la mar del Nord després d’unir-se amb el Mosa Maas, amb el qual forma un delta comú
Bengt Gabrielsson Oxenstierna
Història
Polític suec.
Comte de Korsholm i Vasa Negocià la treva d’Oliva 1659-60 i el tractat de Nimega 1678 Concertà, amb els Països Baixos, el tractat de la Haia 1681, el qual canvià la política d’aliances anteriors En el camp militar defensà durant divuit mesos Torun 1658 Formà part del consell de regència de Carles XII
Maurici I de Nassau-Orange
Història
Stadhouder d’Holanda i Zelanda (1585-1625) i d’Utrecht i Overijssel (1590-1625).
Segon fill de Guillem I d’Orange Fou nomenat president del consell d’estat de les Províncies Unides 1584, i després governador i capità general 1587 Conquerí per a Castella Breda 1590, Nimega 1591, Nieuwpoort 1600 i Rhinberg 1601, entre altres places S'oposà a la treva dels Dotze Anys 1609-21 un cop finida, no assolí cap triomf bèllic decisiu
Tito Brandsma
Periodisme
Cristianisme
Carmelità i periodista holandès, de nom de família Arno Sjoerd Brandsma.
Ingressà a l’orde carmelità el 1898 i fou ordenat de prevere el 1905 Estudià a Roma i fou cofundador i professor de la Universitat Catòlica de Nimega Fundà 1925 la Unió de les Escoles Catòliques Tingué una gran activitat periodística S'oposà amb fermesa al nazisme, per la qual cosa fou deportat al camp de concentració alemany de Dachau, on fou mort amb una injecció letal Fou beatificat per Joan Pau II el 1985
guerra d’Holanda
Història
Conflicte suscitat per França contra les Províncies Unides (1672-78) a causa de llur puixança econòmica i promoció de la Triple Aliança de la Haia, durant la guerra de Devolució.
Lluís XIV de França les desafià en augmentar les taxes duaneres i s’alià amb Anglaterra —que inicià les hostilitats—, Portugal, Savoia, Baviera i Suècia A les Províncies Unides s’adheriren Lorena, Espanya, l’Imperi, Dinamarca i diversos estats alemanys, inquiets per l’avanç francès La retirada d’Anglaterra de la lluita 1674 i la derrota de Suècia, en guerra al nord, menaren Lluís XIV a obrir les negociacions 1675, que culminaren en els tractats de Nimega 1678-79
Francesc de Llar i de Pasqual-Cadell
Història
Fill de Carles de Llar i Teixidor.
Quan tingué lloc la conspiració de Vilafranca de Conflent, pogué escapar-se a temps i refugiar-se, amb la seva mare i les seves germanes, al Principat, d’on fou auditor general Carles II li concedí el 1691 el comtat de Llar que passà als Planella, barons de Granera, i als de la Torre No tornà mai a Vilafranca, i quan, el 1678, a conseqüència del tractat de Nimega, li foren restituïts els béns confiscats a la seva família, donà el seu palau als franciscans de Vilafranca, als quals les autoritats franceses havien destruït el convent
Alexandre de Bournonville
Història
Militar
Militar i polític.
Segon duc de Bournonville, comte d’Hennin i baró de Caumont Fou creat príncep de Bournonville 1658 per Felip IV de Castella Prengué part en la batalla de Nördlingen i fou virrei de Navarra El 1676 passà a Catalunya amb el càrrec de mestre de camp Residí a Sicília 1677 i tornà a Barcelona com a lloctinent de Catalunya 1678-84, durant un període de treva entre Lluís XIV de França i Carles II, posterior a la pau de Nimega, que aprofità per a construir fortificacions Esclatada novament la guerra 1684, resistí el setge de Girona posat pels francesos
Bernard Jan Alfrink
Cristianisme
Eclesiàstic holandès.
Especialista en estudis bíblics, fou catedràtic d’exegesi bíblica a la Universitat de Nimega 1945 El 1951 fou nomenat arquebisbe-coadjutor i el 1955 arquebisbe residencial d’Utrecht Creat cardenal per Joan XXIII 1960, fou un dels dotze cardenals del Consell de Presidència del Concili Vaticà II, on foren molt considerades les seves intervencions Impulsor de l’aplicació de les directrius conciliars, a la seva iniciativa són deguts, en bona part, De Niewe Katechismus ‘El nou catecisme’ i, amb plena i activa participació dels diversos estaments de l’Església, el consell pastoral i el…
Gelderland

Vista aèria d’Arnhem, capital de Gelderland
© Corel
Divisió administrativa
Província dels Països Baixos.
La capital és Arnhem És limitada al SE per la RF d’Alemanya, al S per la província del Brabant Septentrional, a l’W per les d’Utrecht i Holanda Meridional, al N per la de Flevoland i al NE per la d’Overijssel Cal diferenciar-hi algunes petites regions naturals la Veluwe, de sòl sorrenc, el Graafschap, de terrenys entre sorrencs i argilosos, i l’IJsselstreek, el Lijmers i la Betuwe, enterament argilenques Gelderland és drenada pel Rin, l’IJssel i el Mosa Hi són freqüents les granges mixtes, d’explotació agrícola i ramadera Els conreus principals són els de sègol, civada, patates i fruita pomes…