Resultats de la cerca

Hom conrea el 86% de la superfície municipal, amb predomini del secà sobre el regadiu, que aprofita aigües derivades del riu d’Alcoi Els conreus més estesos són els d’oliveres, de cereals i d’ametllers La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa A mitjan segle XIX hi fou construït un balneari, per explotar una font d’aigües sulfuroses, que actualment no funciona balneari de Benimarfull La població es mantingué estacionària des del 1900 al 1950, i ha minvat en un 21% fins el 1965 El poble , que agrupa tota la població del municipi 399 h 2006,…

Situació i presentació El terme de Sant Cugat del Vallès assoleix la màxima altitud 495 m a la serra de Collserola, un xic per sota del cim del Tibidabo, al punt més meridional del terme De configuració molt trencada, a ponent arriba fins a la riera de Rubí i el torrent dels Alous, que termenegen amb Rubí, i a llevant fins al turó de Maltall de Magarola 459 m, trifini amb Sant Cugat, Cerdanyola i Barcelona pel nord arriba fins a la riera de Vilamilans, termenal amb Sant Quirze del Vallès Al SW confronta amb Sant Feliu de Llobregat i l’enclavament de Santa Creu d’Olorda, del terme de Barcelona…

És drenat a l’W pel riu de La Hoz, al qual aflueix el Reconque i el seu afluent, la rambla d’Argongeña La major part del territori no és conreada, i és ocupada per pinedes i matollar L’agricultura es limita a 700 ha de secà els principals conreus són cereals, vinya, oliveres i garrofers i 250 ha de regadiu, que aprofita l’aigua de fonts, poc intensiva a causa de la pobresa d’aigua i del clima blat, arbres fruiters i blat de moro La ramaderia ovina complementa l’economia La població tingué al llarg del segle XIX una estabilitat que s’ha convertit en descens des del començament del segle XX,…

Situació i presentació La riera de Begues divideix el terme en dues parts ben diferenciades des del punt de vista geològic i de vegetació La part meridional integrada dins el parc de Garraf és de terreny format bàsicament per pedra calcària en contínua dissolució modelat càrstic, per la qual cosa s’han format un gran nombre d’avencs, com el de la Ferla de 176 m de fondària o el del Bruc 118 m, i dolines com les del Campgràs Els avencs i les dolines es localitzen sobretot prop de les elevacions de la Morella 595 m i el Rascler 572 m, vora el termenal sud-oriental amb els municipis de Sitges i…

Situació i presentació Té forma allargada, per l’apèndix de Santa Creu de Palou i l’antiga quadra de Matadars, i limita amb 11 municipis al N amb Talamanca Bages i Monistrol de Calders Moianès, a l’E amb Granera també del Moianès i Sant Llorenç Savall Vallès Occidental, al S amb els municipis també vallesans de Matadepera, Terrassa, Vacarisses i Rellinars i a l’W amb els termes bagencs de Sant Vicenç de Castellet, Manresa i el Pont de Vilomara i Rocafort El terme és format per un seguit de carenes i fondalades per on s’escorren diversos torrents, que es concentren en tres rieres tributàries…

És accidentat pels vessants sud-orientals de Penyagolosa, des de prop del seu cim 1395 m alt fins al S del profund congost del Salt del Cavall 250 m, tallat pel barranc del Salt del Cavall, afluent del Millars per la dreta Drenen també el terme alguns barrancs afluents al riu de Llucena els de Cassoles, de les Foies, de la Cambreta, de la Pedrenyera, que afaiçonen valls estretes i profundes en els materials cretacis El caràcter muntanyós del territori limita l’agricultura a 4000 ha de secà, dedicades a cereals, farratge i, d’una manera creixent, a ametllers i avellaners, i a unes 190 ha de…

La forma tradicional de l’auca, de molta difusió durant el segle XIX, fou la d’un full imprès de format gran foli amb quaranta-vuit vinyetes Els seus precedents es troben en un joc d’atzar del segle XVII amb quaranta-vuit figures encasellades sobre un tauler o un pergamí Entre les figures hi havia una oca auca en el parlar de diverses comarques nord-occidentals catalanes, representació que fa pensar en el joc del mateix nom Si jutgem per algunes de les figures que hi eren representades sol, lluna, estrella, signes del zodíac podria tenir, com el joc de l’oca i altres jocs similars, un origen…

L’agricultura, escassa, es localitza a les zones planes cereals, farratge i hortalisses, complementada per la ramaderia Hom ha explotat també les aigües minerals, carbòniques i ferruginoses Abunden els boscs de pins, alzines, alzines sureres i castanyers La bellesa del paisatge i l’abundància de les deus d’aigua han fet de Sant Daniel una zona d’esbarjo per als gironins, tot i l’impacte mediambiental provocat per la variant de la carretera N-II que travessa la vall, inaugurada el 1993 El poble de Sant Daniel és el nucli principal de l’antic terme, annexat a Girona el 1962, que…