Resultats de la cerca

Influït per C Pissarro i A Sisley, s’orientà el 1909 vers el cubisme El 1911 fou un dels creadors del grup Section d’Or El 1913 participà en l’Armory Show a Nova York i posà les bases, juntament amb M Duchamp, del dadaisme novaiorquès El 1917 fundà a Barcelona la revista 391 , plena de crítica i ironia, alhora que mantingué contactes amb els dadaistes de Zuric A París participà en moltes manifestacions escandaloses i pintà les seves Machines Ironiques , integrades per elements mecànics absurds i formes ridícules Però el 1921 abandonà les seves posicions dadaistes i anà a una…

Estudià cant a l’Òpera Reial de Copenhaguen i hi debutà, com a baríton, el 1913, amb I Pagliacci Posteriorment reorientà la seva carrera i el 1918 debutà, ara com a tenor, amb el paper titular de Tannhäuser Especialitzat a partir d’aleshores en R Wagner, es convertí en intèrpret de referència d’aquest compositor alemany El 1924 es presentà al Covent Garden de Londres com a Sigmund La valquíria i, dos anys més tard, ho feu al Metropolitan de Nova York amb Tannhäuser En 1928-29 debutà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on representà el seu primer paper de Tristany, i la temporada…

Procedent d’un gueto novaiorquès de Brooklyn, debutà com a professional a Albany Nova York el 1985 El 1986 es proclamà campió del món dels pesos pesants del Consell Mundial de Boxa CMB L’any següent aconseguí el títol mundial de l’Associació Mundial de Boxa AMB i el de la Federació Internacional Després de cinc anys d’hegemonia absoluta, on no havia perdut cap combat, fou batut per James Buster Douglas a Tòquio el 1991 El 1992 fou condemnat a sis anys de presó per violació El 1995, després de complir la meitat de la pena, abandonà la presó El 1996 retornà a la competició contra…

Els seus pares, guionistes professionals, tingueren una influència determinant en la seva carrera Després de graduar-se el 1962 al Wellesley College de Massachusetts, exercí el periodisme en collaboracions a la premsa Obtingueren un gran èxit els articles en els quals tractava de manera desenfadada i humorística la vida quotidiana i les neurosis del novaiorquès mitjà, molt sovint des d’un punt de vista feminista, articles que recollí en els volums Wallflower at the Orgy 1970,  Crazy Salad 1975 i  Scribble Scribble 1978 Del mateix to és l’assaig Something's Wrong about my Neck…

El 1952 entrà al Conservatori de Nova Anglaterra, on estudià piano i teoria El 1953 formà el seu primer quartet i el 1956 feu el primer enregistrament, Jazz Advance , amb un quartet que incloïa el saxofonista Steve Lacy El mateix any inicià una llarga estada al club novaiorquès Five Spot i participà en el Newport Jazz Festival Des dels inicis, consolidà una trajectòria que a partir dels anys setanta el consagrà com una de les primeres figures del  free-jazz , sempre en petites formacions o en solo Conjugant una energia i un virtuosisme excepcionals, donava a les seves…

És un estil creat entre el final dels anys setanta i el començament dels vuitanta del segle XX, a partir de la influència de James Brown, la música disco i el funk sobre el soul , el talking blues - blues parlat-, els sound systems o discoteques ambulants jamaicanes, i les festes particulars que es feien al barri novaiorquès del Bronx Un discjòquei manipula discos sobre plats giratoris, alentint o accelerant la cançó scrach , tallant-la per continuar amb una altra cançó o incorporant fragments ja gravats d’altres temes samplers Sobre aquesta base, on el més important és la…

A cinc anys rebé lliçons de cant del seu pare, el tenor Karl David Björling, i de piano de la seva mare Recorregué el món amb el quartet vocal que formà el seu pare amb ell i els seus dos germans A partir del 1928 estudià amb el baríton John Forsell a l’Òpera d’Estocolm, on aprengué més de vint òperes L’any 1930 debutà a l’Òpera Reial d’Estocolm amb un breu paper, però el mateix any hi interpretà el paper de Don Ottavio del mozartià Don Giovanni Vinculat al teatre suec fins l’any 1935, posteriorment inicià una esplendorosa trajectòria professional que el dugué a l’Òpera de Viena 1936 per a…

Ingressà en l’orde escolapi i fou ordenat sacerdot el 1868 Ensenyà a diversos collegis de l’orde a Catalunya i en fou rector a Morella i Valls Destinat a Amèrica, el 1870 arribà a Cuba Del 1873 al 1887 fou director de l’internat de Guanabacoa i de l’Acadèmia Calassància i, el darrer trienni, fou rector de Puerto Príncipe actualment, Camagüey Tornà a Catalunya durant un any, on fou rector del collegi escolapi de Morella, i després retornà a Cuba, on fou aleshores rector del collegi de Guanabacoa 1888-1902, en els anys difícils de la independència cubana De manera parallela a la seva tasca…

Els seus espectacles, generalment de carrer, es basen en el treball collectiu sobre temes d’actualitat i es distingeixen pel seu voluntari primitivisme i per la seva actitud de protesta Cal destacar-ne Christmas Story 1966, contra la guerra del Vietnam, i The Cry of the People for Meat 1969, amb temes bíblics, contra la política nord-americana al Tercer Món

És unit a Brooklyn pel pont de Verrazano-Narrows De lent creixement al segle XIX, perjudicat per una deficient xarxa de transports, passà a ésser un dels cinc districtes de la metròpolis en formar-se la Gran Nova York 1898 Actualment constitueix un important centre de comerços i manufactures, i també és àrea residencial en expansió