Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
isòbar
Física
Dit dels nuclis atòmics que tenen el mateix nombre total de nucleons.
model de capes
Física
Model nuclear en què els nucleons tenen un comportament anàleg al dels electrons.
Així, es distribueixen en capes de manera semblant a l’estructuració dels electrons a l’àtom
nucli
Física
Part de l’àtom en la qual es concentra gairebé tota la seva massa (99,9%) i tota la càrrega elèctrica positiva.
El nucli atòmic és format per protons i neutrons nucleons, units entre ells per les forces nuclears interacció forta Segons la proporció de protons i neutrons, el nucli pot ésser estable o inestable en aquest darrer cas es desintegra radioactivitat, modifica la seva constitució i es converteix en un altre de característiques diferents A la natura hi ha 274 tipus de nuclis núclids que són estables, i hom en coneix més de 1 500 d’inestables La història del nucli és més moderna que la de l’àtom, car la seva existència ha estat intuïda i descoberta més recentment Durant el s XIX…
quark
Física
Nom genèric de les sis partícules fonamentals que, juntament amb els leptons, són els constituents fonamentals de la matèria.
Hom coneix sis quarks, que són designats per la inicial del seu nom anglès u up dalt, d down baix, c charmed encantat, s strange estrany, b bottom fons, o beauty bellesa i t top cim, o truth veritat Són caracteritzats per l’isospin, la tercera component d’isospin, la càrrega elèctrica que és fraccionària i pels sabors o aromes, que són l' encant, l' estranyesa , la bellesa i la veritat Cadascuna de les sis espècies o sabors dels quarks pot presentar-se en tres colors diferents, anomenats, per convenció, vermell, verd i blau La càrrega de color té en els quarks un paper similar…
magnetó nuclear
Física
Unitat natural de mesura dels moments magnètics dels nucleons, introduïda per analogia amb el magnetó de Bohr
.
Definida per l’expressió μ N = e h/2 m, e essent, en valor absolut, la càrrega de l’electró, h la constant de Planck dividida per 2π, i m la massa del protó El seu valor és μ N = 5,050 824 × 10 - 2 7 JT - 1
hipernucli
Física
Nucli atòmic en què un o diversos nucleons són substituïts per un o diversos hiperons, principalment per hiperons Λ.
transmutació
Física
Canvi d’identitat d’un nucli atòmic que es realitza espontàniament o artificialment en variar el nombre de nucleons que el formen (radioactivitat).
Quan la transmutació és espontània hom l’anomena desintegració , i quan ha estat induïda artificialment reacció nuclear La transmutació artificial fou descoberta per ERutherford el 1911 en collocar una certa quantitat de l’isòtop de nombre de massa 210 del poloni, que és emissor de partícules α, en un recinte ple de nitrogen la reacció nuclear que va provocar fou 4 He + 1 4 N → 1 7 O + 1 H, que en forma abreujada s’escriu 1 4 Nα, p 1 7 O
espal·lació
Física
Reacció nuclear en què partícules de gran energia incideixen sobre un nucli tot provocant l’emissió d’un gran nombre de nucleons individuals.
El núclid residual té un nombre atòmic i màssic bastant inferiors als del primitiu Hom anomena també aquest fenomen estellament
plasma de quarks i gluons
Física
Plasma format quan els constituents dels nucleons es descomponen en llurs components fonamentals, els quarks, i les partícules que les mantenen unides, els gluons.
L’alta energia i la gran densitat necessàries per a crear aquest plasma ha impedit fins ara d’observar-lo, però és un dels grans objectius en els experiments relativistes amb ions pesants Hom creu que aquest plasma existí en la primera milionèsima de segon després del big-bang i que ara podria produir-se al centre dels estels de neutrons Podria ésser produït en el RHIC, collisionador relativista d’ions pesants, la construcció del qual s’ha projectat a Brookhaven, als EUA
anomaló
Física
Nucli atòmic de comportament anormal degut al fet de tenir unes dimensions superiors a les que li correspondrien si hom atengués el nombre de nucleons que el formen.
No sembla que aquestes modificacions puguin explicar-se per cap mecanisme simple