Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
Beaufort
Família anglesa que prengué aquest nom del castell dels Plantagenet a l’Anjou.
El cognom fou portat per primera vegada pels fills illegítims legitimats el 1397, però sense capacitat de poder heretar el tron del príncep Joan de Gant, duc de Lancaster, fill del rei Eduard III, i de la seva tercera muller i abans amiga, Caterina Roet, vídua d’Hug Swynford D’entre els fills cal destacar Henry Beaufort ~1376-Winchester 1447, bisbe de Lincoln 1398 i de Winchester 1405, lord canceller d’Anglaterra 1403 i cardenal 1426, el qual contribuí a l’elecció de Martí V al concili de Constança, i Margarida Beaufort 1441-1509, neboda del cardenal, muller, en primeres núpcies 1455, d’…
Casa forta de Recs (Osor)
Art romànic
La casa forta de Recs, juntament amb la de Mata i potser la de Romagueres, era una de les domus de la vall d’Osor Els seus propietaris eren cavallers o donzells i tenien la propietat alodial sobre diverses terres o persones La família Recs era una de les més importants de la vall Entre els anys 1316 i 1318 trobem documentat Berenguer de Recs El seu fill Arnau casà amb Blanca de Torroella, la qual aportà un dot considerable la família Recs comprà masos i boscos El pare, Berenguer de Recs, s’uní en segones núpcies amb Saura de Bosquerons, la qual el 1317 arrendà a Arnau de Vilar la fortalesa i…
Antoni de Cardona i de Luna
Història
Senyor de Maldà, Maldanell i Oliana, tronc d’una línia dels Cardona a Sicília.
Tercer fill del comte Hug II i de Beatriu de Luna, germana del cèlebre Antoni de Luna, que fou probablement el seu padrí El seu primer casament amb Elionor de Villena li permeté d’ampliar els dominis amb la vall d’Aiora, a València Combaté a Sanluri 1409, manà un estol el 1410 i, durant l’interregne, fou partidari decidit i conseller de Jaume d’Urgell Sembla que no se sotmeté als Trastàmara fins després de la mort del rei Ferran I El 1416 Alfons IV l’envià a Sicília en qualitat de covirrei S'hi establí i s’hi casà 1421, en segones núpcies, amb Margarida de Peralta, comtessa de Caltabellotta i…
Juan de Sessé y Balaguer
Música
Organista i compositor aragonès.
Fou mestre de capella de Sant Felip Neri de Madrid El 1769 entrà de vicemestre a la capella reial, ocupant la vacant de José de Nebra, i hi romangué fins al seu traspàs A diferència d’altres músics de la capella, estigué casat, primer amb Magdalena Beltrán, de la qual tingué dos fills, i en segones núpcies amb María Antonia de Llana Entre les seves obres destaquen Seis fugas para órgano y clavicordio 1773, Versos de órgano sobre el cántico "Magnificat" 1773, Doce minuetos para clavicordio 1774 i una Colección de piezas de música para clavicordio, forte-piano y órgano 1790 Home culte i…
Maria Ivogün
Música
Nom amb què és coneguda la soprano hongaresa Ilse Kempner, filla d’Ida von Günther.
Debutà a Munic amb l’òpera La bohème el 1913, i de seguida hi interpretà el paper de la Reina de la Nit La flauta màgica , després d’haver estat escoltada per Bruno Walter en una audició Restà a Munic fins el 1925, on cantà gran part del repertori per a soprano de coloratura i es destacà, especialment, en obres de WA Mozart i R Strauss, que en lloà la seva versió de Zerbinetta Ariadne auf Naxos , ’Ariadna a Naxos' Debutà al Covent Garden el 1924, i entre el 1925 i el 1932 cantà sota les ordres de B Walter a Berlín Es casà amb el tenor Karl Erb, amb el qual sovint formà parella dalt dels…
Manuel Ferreira
Música
Compositor i guitarrista castellà.
Fill de pare portuguès, fou un dels més prolífics autors de sainets, tonadillas i entremesos del Barroc Treballà en diferents companyies que actuaven als teatres de Madrid, com ara les de Manuel Muñoz i José Pa rra, companyies on consta com a primer músic des del 1737 El 1745 està documentat com a primer músic als teatres de la cort Es casà en segones núpcies amb Josefa López, pertanyent a una important família lleidatana, i el 1780 es jubilà Se’n conserva la música d’unes quaranta comèdies, entre les quals Los amantes de Teruel , Blasón de los Guzmanes , El picarillo de España , Don Juan ,…
Ponç de Cabrera
Història
Vescomte de Girona (~1050-~1105) (Ponç I de Cabrera), dit també Ponç Guerau de Cabrera
.
Vers el 1067 es casà, sembla que en segones núpcies, amb Letgarda, filla d’Arnau Mir de Tost Ocupà llocs importants a la cort de Ramon Berenguer I, comte de Barcelona el 1059 fou un dels prohoms que dictaren sentència en la qüestió sorgida entre aquest i el rebel Mir Geribert d’Olèrdola Es declarà vassall del comte de Barcelona 1061 quan aquest morí, prengué partit per Ramon Berenguer II en les dissensions d’aquest amb el seu germà Berenguer Ramon II En un intent d’avinença, fou lliurat a aquest últim com a ostatge Després del fratricidi, fou un dels encarregats de la curadoria del jove Ramon…
Ramon Folc de Cardona
Història
Vescomte de Cardona (1241-76) (Ramon Folc V de Cardona), fill de Ramon Folc (IV) de Cardona.
Conegut simplement amb el nom de Ramon , fou home d’una talla extraordinària i de gran corpulència El 1238 lluità contra els sarraïns de Múrcia, i el 1256 acompanyà Jaume I de Catalunya-Aragó a la seva conversa a Sòria amb Alfons X de Castella A partir d’aquesta data la seva vida fou una rebellió constant contra el sobirà Protegí el comte Àlvar d’Urgell contra el rei i els Montcada El 1274 la seva resistència a lliurar la potestat del seu castell de Cardona al monarca fou la causa inicial d’una de les revoltes nobiliàries més notables de la Catalunya feudal Morí en el transcurs del conflicte…
Guillem Bestard
Pintura
Fotografia
Artista, fotògraf i pintor.
Membre de l’anomenada Escola Pollencina El seu estudi fou freqüentat per nombrosos artistes La seva pintura, amb predomini d’ocres i de terres, se cenyeix a unes estructures que recorden les de l’argentí Cittadini Fou també un destacat fotògraf, amb estudi a Pollença i, des del 1932, a Barcelona, amb un taller especialitzat en targetes postals Creà un nou tipus de paper fotogràfic que millorà la qualitat dels retrats L’any 1910 obtingué el primer premi de fotografia artística a l’Exposició Internacional de París Fou corresponsal gràfic de The National Geographic Magazine , del diari…
Francesc de Casa-saja
Economia
Història
Mercader barceloní i conseller reial.
Fou prestador dels reis Joan I i Martí l’Humà Contribuí a finançar l’expedició de l’infant Martí a Sicília, en la qual prengué part personalment Nomenat tresorer del regne de Sicília 1392-96, li fou concedit el feu de Solento 1393 A fi de finançar el viatge de tornada a Catalunya de l’infant Martí, esdevingut rei, la reina Maria de Luna vengué, a ell i a Guillem Pujada, la vila d’Alcoi, la vall de Seta i el terme de Travadell 1396, i el rei Martí li empenyorà diverses joies Amb Francesc Foix, el 1400 reuní tropes de socors per a Sardenya, el 1402 negocià amb Pere de Queralt la pau amb Tunis,…