Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
Nicolas Malebranche
Filosofia
Filòsof francès.
Membre de l’Oratori 1660, intentà de conciliar i de sintetitzar el cartesianisme i l’augustinisme La seva primera obra, De la recherche de la vérité 1674-78, suscità objeccions teològiques per part d’Antoine Arnauld, al qual respongué Malebranche amb el Traité de la nature et de la grâce 1680 Deixeble molt lliure de Descartes, intentà de relacionar la raó i la fe, que Descartes havia separat Segons ell, així, la raó humana, emanació de la raó divina, és constantment aclarida per aquesta, i la veritable filosofia s’identifica amb la religió Sostingué la teoria de la visió de les…
Mumia Abu-Jamal
Política
Activista polític afroamericà
De nom de naixement Wesley Cook, en l’adolescència s'interessà per la cultura africana i adoptà el nom suahili de Mumia Abu-Jamal El 1968 inicià l’activitat política en la campanya contra el candidat presidencial George Wallace, partidari del segregacionisme, i s’incorporà als Black Panthers i al grup d’extrema esquerra MOVE Treballà en una emissora de ràdio fins que en fou expulsat el 1980 El 1982 fou condemnat a mort per l’assassinat d’un policia a Filadèlfia al desembre de l’any anterior Les proves aportades, però, foren contestades per experts, i el judici, qualificat d’irregular i…
apologètica
Cristianisme
Part de la teologia que té per objecte la defensa de la fe cristiana o la seva fonamentació raonable.
Als primers segles del cristianisme calgué una defensa de la fe contra les objeccions dels no-creients La tradició apologètica es confirmà a partir de l’edat mitjana Tomàs d’Aquino, Bossuet, Pascal, etc, però no fou objecte d’estructuració científica fins que la Illustració i la crítica liberal atacaren els fonaments metafísics i històrics del cristianisme La missió principal de l’apologètica tradicional és de demostrar la credibilitat de la revelació cristiana teologia fonamental, i per això és basada sovint en notícies externes com els miracles i les profecies Un nou corrent ha…
Marca Hispànica
Història
Denominació imprecisa aplicada per alguns cronistes francs entre el 821 i el 850 als territoris del N del país que després fou anomenat Catalunya.
Aquesta denominació fou reintroduïda en la historiografia catalana vers molt a la fi del segle XVI o el començament del XVII, però esdevingué més general a partir de la publicació de Marca Hispanica sive Limes Hispanicus de Pèire de Marca i Baluze el 1688 i de la Histoire générale du Languedoc de Devic i Vaissètte en 1730-45 Més tard hom cregué plenament en la realitat administrativa i política d’una entitat designada amb aquest nom, constituïda pels comtats catalans, o almenys per la majoria d’ells, sota l’autoritat militar d’un dels comtes, que rebia per això el títol de marquès Per a Josep…
anticipació
Literatura
Figura retòrica amb la qual són refutades per endavant les objeccions que poden ésser fetes.
tapar
Posar objeccions (a algú), sortir-li amb raons, etc, que el deixin sense saber què dir.
conclusions
Educació
Punt, tesi que en les escoles de filosofia hom sosté contra les objeccions de l’adversari.
ultimàtum
Proposta, invitació, requeriment, etc, peremptoris, que no admeten objeccions ni refús sinó al preu de greus conseqüències.
desobediència civil
Filosofia
Sociologia
Oposició a l’autoritat de caràcter pacífic consistent a transgredir conscientment una o més lleis que hom considera injustes.
Hom desobeeix específicament la llei objecte de les protestes, però sovint també d’altres que els ciutadans acatarien en circumstàncies normals El recurs a la desobediència civil és sempre pacífic i té com a finalitat derogar o canviar la llei considerada injusta, tot forçant l’autoritat a entrar en negociacions o bé a exercir una violència que pot arribar a ésser considerada moralment inacceptable En les democràcies i en els estats de dret els moviments de desobediència civil han d’afrontar dues objeccions principals en primer lloc, la que sosté que, en elegir els seus representants, els…
Antropocè
Geologia
Subdivisió del Quaternari, posterior a l’Holocè, caracteritzada per l’empremta humana a la Terra des del punt de vista geològic, climatològic, biològic i altres.
Tot i que es tracta, en principi, d’una proposta, l’acceptació d’aquesta nova subdivisió gaudeix d’un ampli bé que no total consens dins la comunitat científica, i també ha tingut ressò en els mitjans de comunicació En el Congrés Internacional de Geologia celebrat a l’agost del 2016 a Ciutat del Cap, un grup d’experts en recomanà l’adopció oficial Segons aquests experts, l’Antropocè s’iniciaria a partir de la segona meitat del segle XX Durant aquest període l’acció humana ha produït canvis prou generalitzats, rellevants i irreversibles que justifiquen una nova subdivisió cronològica Entre els…