Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
bomba
Militar
Artefacte cilíndric o cilindrocònic, metàl·lic, carregat d’explosius, productes químics d’acció diversa, etc ( bombes convencionals
), o de materials susceptibles de desencadenar una reacció nuclear ( bombes nuclears
), transportable per un avió a fi de llançar-lo sobre un objectiu.
Les bombes convencionals consten de tres parts fonamentals cos o carcassa, espoleta situada a la punta de l’ogiva del cos i càrrega també van proveïdes d’aletes estabilitzadores El seu pes oscilla entre 125 kg i 1 350 kg Hom sol collocar les bombes en compartiments adequats del buc dels bombarders o sota les ales dels caces bombarders La tendència actual, però, és d’anar substituint les bombes de caiguda lliure per les bombes autodirigides o intelligents en anglès smart bombs —guiades per làser o televisió— i pels míssils aire-sòl, que poden ésser disparats des de 30 km de l’…
cap nuclear
Militar
Càrrega nuclear que hom munta a l’ogiva d’un projectil d’artilleria.
art gòtic català
Interior de l’església de Santa Maria del Mar, a Barcelona, exemplar extraordinari de l'art gòtic català
© Fototeca.cat
Art
Nom que hom ha donat a l’estil gòtic propi dels Països Catalans, especialment en el camp de l’arquitectura.
Les manifestacions d’art gòtic als Països Catalans s XIII-XV, tot i anar lligades als diferents corrents de la resta d’Europa, especialment de França, d’Itàlia i de Flandes, assoliren una originalitat ben precisa Aquest estil coincidí amb un dels moments de més potència creadora i més activitat artística En arquitectura, els ordes del Cister, primer, i dels mendicants, després, introduïren una nova distribució de l’espai, la tècnica constructiva i nous elements arquitectònics, com l’ogiva, el contrafort, etc D’ençà de mitjan s XIV, les grans catedrals catalanes Barcelona, Girona…
Mòdena
Façana de la catedral de Mòdena (segles XII-XIII)
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Situada a l’alta plana emiliana, entre el Secchia i el Pamaro, és un important centre comercial i nus de comunicacions Començà a créixer a l’època de la unificació italiana i ultrapassà les muralles que envolten la ciutat medieval de forma pentagonal Indústria d’automòbils Maserati, de material ferroviari i fabricació de calçats Universitat i diversos centres d’ensenyament Seu arquebisbal Habitada pels lígurs i pels etruscs, fou ocupada successivament pels bois segle V aC i pels gals segle IV dC Al segle VI fou conquerida pels llombards, que la disputaren als bizantins L’any 961 passà als…
arma nuclear
Militar
Giny de guerra especialment concebut per a causar la destrucció i la mort per radiació tèrmica, per ona de xoc o pels efectes de la radioactivitat.
La seva força destructiva prové d’una reacció nuclear en cadena, que dóna origen a un alliberament energètic de gran magnitud Hom considera com a armes nuclears tant les de fissió bomba nuclear, com les de fussió bomba termonuclear, les que combinen els efectes de fusió i fissió, i les de neutrons bomba de neutrons Atesa la seva potència, les armes nuclears s’esglaonen des de les que són de fracció de kilotona a les de desenes de megatones megatona L’explosió del giny més potent ha estat fins ara la realitzada per l’URSS, el 30 d’octubre de 1961, que fou de 50 megatones Les armes de fusió, i…
art gòtic

La catedral de Palma, Mallorca (1229-1346)
Secret Pilgrim (CC BY-SA 2.0)
Art
Art desenvolupat entre el període anomenat romànic i el Renaixement (segles XIII-XIV en uns països i XIII-XV en uns altres).
Geogràficament ocupà tota l’Europa del nord, la central i l’occidental, i arribà fins al Pròxim Orient i, molt més tard, fins a l’Amèrica hispana La denominació de gòtic com a sinònim de barbaritzant i equivalent a un estil no subjecte a cànons fou deguda als acadèmics, que no saberen veure més enllà d’allò que les regles clàssiques els indicaven El seu enlairament a estil de primera línia dins els períodes artístics és degut als moviments vuitcentistes prerafaelita i neogòtic Interior de la catedral de Notre-Dame de París 1163-1345, obra de l’arquitecte Pierre de Montreuil Chechi Peinado CC…
volta sexpartida
Arquitectura
Volta gòtica resultant d’afegir a les nervadures pròpies de la volta d’ogiva dues voltes més que parteixen de la clau i recolzen en pilars intermedis o en la clau dels arcs formers.
La catedral de Solsona
Art gòtic
Interior de la nau única de la catedral mirant vers la capçalera RESOL - MJounou La conclusió de la nau gòtica de Santa Maria de Solsona, començada als segles XIII-XIV, fins a cobrir el presbiteri amb un nou absis, no es va fer efectiva fins al primer quart del segle XVII, en què l’antiga canònica ja havia esdevingut catedral El 29 de desembre de 1622 es va signar un contracte entre el capítol i el mestre de cases barceloní Claudi Casals –que també treballà a Calaf–, en compliment del qual ho havia de portar a terme Casals havia de fer, en primer lloc, “los dos pilars de la iglésia”, és a dir…
Sant Pere de Valldaneu (Sant Martí de Centelles)
Situació Planta de l’església, a escala 1200 És un edifici d’una nau amb un absis quadrat, molt alterada i en estat ruïnós G Orriols L’antiga església parroquial es troba al sector de migjorn del terme municipal, en un dels racons més amens i pintorescs del Congost, al Valle Danielis , topònim que, després de sofrir una colla de variacions fonètiques, ha passat a donar el de Valldaneu Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781 x 37,5 —y 22,3 31 tdg 375223 Per arribar-hi cal anar a Aiguafreda Es troba a 2,5…
catedral de Lleida

Vista general de la Seu Vella
© CIC-Moià
Temple principal del bisbat de Lleida, que té com a titular Santa Maria.
La llarga dominació musulmana 714-1149 feu perdre tota traça de la primitiva catedral El 1149, tot just conquerida la ciutat, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà com a catedral la mesquita dita de Santa Maria l’Antiga, prop de la Suda, que li havia estat donada per Ramon Berenguer IV amb la resta de les mesquites de la ciutat i llurs pertinences en resta la façana i part del seu àmbit a l’ala nord dels actuals claustres de la Seu Vella El bisbe Gombau de Camporrells, el 1193, decidí de fer construir una nova catedral, la Seu Vella, que inicià el mestre solsonès Pere Sacoma el 1203, al…