Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
Joaquim Llucià i Olivet
Pintura
Pintor.
Després d’una etapa figurativa, el 1958 abordà l’abstracció amb Homenatge a Kasimir Malevič Ha emprat el collage , especialment amb paper d’estany o planxa de llautó, sempre dins una estructura geomètrica d’un gran despullament —hom l’ha relacionat amb el minimal art —, canalitzada per netes incisions Fou un dels fundadors del Cicle d’Art d’Avui 1962, del premi internacional de dibuix Joan Miró i del MAN 1964 Artista insòlit i retret, després de la seva mort hom muntà una important exposició d’homenatge al Palau de la Virreina de Barcelona
Josep Olivet i Legares
Pintura
Pintor.
Format a Olot i a l’Acadèmia Galí de Barcelona 1911-12 Estudià després a Roma i a Madrid amb JMLópez Mezquita Concorregué a l’Exposición Nacional de Madrid 1915 i exposà individualment al Faianç Català el 1916 La seva obra constitueix una continuïtat de l’escola paisatgística olotina amb major riquesa cromàtica
Emili Saguer i Olivet
Literatura
Història del dret
Jurista i escriptor.
Fou notari de Girona, membre de la Unió Catalanista i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació En 1930-31 fou president de la diputació provincial de Girona S’oposà a la llei de Contractes de Conreu i atacà la política de la Generalitat de Catalunya arran dels conflictes que en sorgiren Autor d’un gran nombre d’opuscles de tema jurídic, com Lo catalanisme i la llei penal 1904, i obres com Institución de los fideicomisos y sus efectos en Cataluña 1913, reculls de texts jurídics catalans, etc
Casal d’Olivet (Lliçà de Munt)
Art romànic
L’antiga vila rural, i després fortificada, d’Olivet, actualment desapareguda, segurament es trobava prop de l’església de Santa Justa, ja que durant algun temps aquesta capella va rebre el nom de Santa Justa d’Olivet La primera notícia on apareix el nom d’Olivet és un document de l’any 1101, en el qual Oda dóna al monestir de Sant Benet del Bages un alou que confronta a llevant amb el torrent que passa pel mig de la “vall d’Olivetti” , a l’est de Santa Justa D’altra banda, del 1183 hi ha un altre document on es menciona un mas de Santa Justa Desconeixem…
Restes de l’Olivet d’en Massanet (Albons)
Art romànic
Situació Al vessant oriental del puig de Sant Grau i al costat de migjorn del camí que puja cap al santuari, a l’“Olivet d’En Massanet” s’observa la presència de còdols escapçats i tota mena de pedregam amb morter encastat, fragments de paviment d’argamassa i una concentració de trossos de teules i bocins de ceràmica grisa medieval Mapa 296M781 Situació 31TEG055621 Història Segons una tradició local, al planell situat al costat mateix del camí hi havia aixecada una església anterior a l’actual de Sant Grau, que és uns metres més amunt Les restes d’un edifici o edificis d’aquest…
la Salut de Terrades

La Salut de Terrades
Ramon Oromí @sobreelterreny (CC BY-NC-ND 2.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Salut) del municipi de Terrades (Alt Empordà), als vessants septentrionals de la serra de Santa Magdalena, al N del terme.
Fou fundat per Felip Olivet, domer de Terrades, el 1678, al vell mas Cadira, que li cedí el comú fou beneït el 1681, i el 1689 fou construïda la capella de Sant Francesc És molt visitat pels habitants de la comarca L’església fou reformada a la segona meitat del s XIX
Can Marquès

Façana de la masia de Can Marquès, al terme de Canovelles, documentada ja al segle XIV
© Diego Sola
Masia
Masia del municipi de Canovelles (Vallès Oriental).
De façana orientada cap a migdia i coberta a doble vessant perpendicular, posseeix un pati tancat al davant L’accés a la casa és a través d’un arc de mig punt dovellat A la primera planta hi destaca la finestra central d’arc conopial Documentada des del segle XIV, fou un destacat centre d’activitat econòmica baixmedieval molt vinculat a l’àrea d’influència del terme parroquial de Santa Justa de Lliçà d’Amunt Els seus estadants, els Marquès, pagesos emfiteutes, engrandiren els seus dominis i arribaren a tenir en règim emfitèutic el casal d’Olivet , casa forta principal de…
Domus de Riudeperes (Calldetenes)
Art romànic
Es trobava prop de la canònica augustiniana de Sant Tomàs de Riudeperes i les seves propietats s’estenien vers el cantó de ponent del monestir Els primers senyors coneguts de la domus , Berenguer Amalric i el canonge sagristà de Vic, Ricard, varen construir i dotar l’església de Sant Tomàs, consagrada el 1095 Vers l’any 1260 la pubilla Guillema de Ruideperes es casà amb Berenguer de Taradell, castlà del castell de Taradell, i així la castlania de Taradell es vinculà al llinatge fins al 1353 El llinatge passà al Vallès, a la domus d’Olivet, de Canovelles, i es va extingir al final…