Resultats de la cerca

Una primera església devia ésser bastida entre els anys 866 i 877 com a cella del monestir benedictí de Sant Julià del Mont, incorporat aquells mateixos anys a Sant Esteve de Banyoles El 1157 consta ja amb el nom de Santa Maria dels Arcs era església parroquial de la vall de Santa Pau Un terratrèmol del 1427 la destruí anys més tard 1441 fou iniciada la restauració, però aleshores la parròquia ja havia estat traslladada a l’interior de la vila de Santa Pau Durant els segles XVII i XVIII fou construïda l’hostatgeria, el cambril de l’església i un gran retaule tallat per l’escultor olotí…

Diplomada en belles arts i en magisteri, exercí la docència És una de les creadores de l’Escola d’Art de Ripoll, i ha fet crítiques d’art a la Revista de Girona En el camp de la literatura, ha conreat la poesia, el conte — Quatre contes per a infants 1981, premi Ciutat d’Olot— i l’assaig — Joan Prat i Forga 1897-1971 Apologia del meu mestre 1987— És autora del poemari Amor 1979, premi Ciutat d’Olot i de nombrosos poemes publicats a L’Olotí i La Comarca d’Olot , entre d’altres L’any 2002 presentà Versos i cançons Entre altres premis, ha estat guardonada amb la Gran Medalla dels…

Germà de Josep Maria Valls i Vicens Amic de Torras i Bages, fou soci fundador de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i del Cercle Artístic de Sant Lluc Collaborà regularment des del 1878 a La Renaixença i, més ocasionalment, a La Veu del Montserrat i a L’Olotí 1896-98 Entre el 1883 i el 1893 guanyà diversos accèssits als Jocs Florals de Barcelona De contingut patriòtic és de destacar  Davant l’estàtua d’En Casanova , poema llegit en una vetllada dedicada a Rubió i Ors considerat el probable origen del tradicional homenatge de l’ Onze de Setembre  i religiós, la…

Deixeble de Joan Llimona i admirador de Joaquim Vayreda El 1902 exposà al Cercle Artístic de Sant Lluc i el 1911 fou premiat a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona En morir Josep Berga i Boix el 1914, obtingué per oposició la direcció de l’Escola Menor d’Arts i Oficis d’Olot Com a pintor es distingí per les interpretacions bucòliques tradicionals i creà escola com a mestre El 1934 passà a dirigir l’Escola Superior de Paisatge, fundada a Olot per la Generalitat de Catalunya Al març del 1936 se celebrà una exposició a la Casa de l’Ardiaca de Barcelona, que demostrà l’eficàcia d’…

Tingué una participació important en el descobriment dels volcans de la Garrotxa i del Gironès, dels quals publicà una descripció Noticia de los extinguidos volcanes de la villa de Olot primera edició, 1820 segona edició, ampliada, 1841 Inicià i sostingué durant molts d’anys les observacions meteorològiques a Olot Juntament amb Pierre André Pourret, feu exploracions florístiques, constituí un herbari, conservat actualment a l’Institut Botànic de Barcelona, i escriví Plantarum olotensium catalogus , treball que romangué inèdit fins l’any 1936 També redactà un catàleg dels animals d’Olot,…

Des de la seva adolescència s’inclinà per la literatura, vocació que li fou posteriorment estimulada pel poeta olotí Carles Fontfreda Les seves inquietuds, però, quedaren truncades amb l’esclat de la Guerra Civil de 1936-1939, que impedí la seva formació universitària A partir del 1940 començà a fer collaboracions, en vers i prosa i en castellà, per Arriba España , l’únic setmanari olotí de l’època Aquests anys també publicà articles en revistes i diaris com Ariel , El Correo Catalan i  Serra d’Or Formà part del grup de redacció fundador de la revista olotina  Pyrene , en la…

Estudià violí, harmonia, fuga, contrapunt i instrumentació amb Ramon Serrat i Fajula Quan tenia divuit anys fou alumne de violí d’Eduard Toldrà El 1925 creà a Ripoll la Cobla Orquestra Serratins i l’Acadèmia Vilamanyà Poc després rebé l’encàrrec de reorganitzar l’Orfeó de Ripoll i el 1935 fou nomenat professor de l’Escola Municipal de Música de Vic Durant els anys trenta donà a conèixer les seves sardanes, com La madona ripollesa o El camí dels Pirineus Després de la Guerra Civil creà la Cobla Orquestra Vilamanyà i continuà component Al llarg dels anys quaranta i cinquanta veieren la llum…

Rellotger d’ofici i representant de comerç en diferents poblacions catalanes, fou també compositor de sardanes Dolors del cor , 1936, que a la primeria de segle eren profusament interpretades per les cobles gironines, i de cançons basades en textos de Verdaguer i de Guimerà, entre d’altres Dirigí les publicacions El Bisbalense , L’Olotí i El Menestral , a més del curiós La Voz del Género de Punto Versificador hàbil i amb facilitat per a la descripció, donà una visió idealitzada dels territoris empordanesos fou anomenat El cantor de l’Empordà en obres com ara Notes del cor 1900…

El topònim de puig del Guilar o l’Aguilar apareix esmentat en un document datat l’any 1004 com a “ serra de Aguilare ” A la carena d’aquest serrat, situat dins el municipi d’Argelaguer, és on s’alça l’antiga església de la Mare de Déu del Guilar o l’Aguilar, que sembla que fou fundada al final del segle XII o començament del XIII per Pere d’Albis, membre d’una família noble que posseïa la seva fortalesa en un indret proper al santuari El petit temple, dedicat a santa Maria, apareix documentat a la segona meitat del segle XIII Posteriorment, les notícies són exigües, però, tanmateix, sabem que…

Vida i obra Fill del banquer Francesc Monsalvatje i Fossas  i pare del músic  Xavier Montsalvatge i Bassols El 1896 s’establí a Girona i fou un dels impulsors del modernisme a la ciutat i un dels fundadors de L’Enderroch , Lletres , Cultura  i Ploma i Llapis També collaborà a Joventut , Lo Geronés ,  El Poble Català i L’Esquella de la Torratxa , entre d’altres Participà en la creació dels Jocs Florals de Girona i de la societat cultural Athenea Escriptor modernista, publicà el recull de proses i narracions decadentistes Ombres 1906, a més del volum Terra de gestes i de beutat Girona 1917 —…