Resultats de la cerca

’Abd al-Rahman I, príncep omeia refugiat, es proclama emir independent de Còrdova

Fou nomenat pel poble, i el califa ‘Abd al-Raḥmān III confirmà el nomenament El 962 renuncià el càrrec i se n'anà en pelegrinatge a la Meca, on morí

Obligà el seu pare Hišām II a abdicar a favor seu, però no aconseguí d’imposar-se als berbers ni als eslaus Ajudat per Wadih, valí de la Marca Superior, i per Ramon Borrell I de Barcelona i Ermengol I d’Urgell, derrotà els berbers, comandats per Sulaymān ibn al-Ḥakam, a Aqabat al-Baqar, prop del Guadiaro, i s’emparà de Còrdova saqueig de Madīnat al-Zahrā’ Poc després morí assassinat per Wadih L’expedició catalana a Al-Baqar, anomenada “dels nou mil”, féu que Ibn ‘Iḏarī anomenés el 1010 com “l’any dels catalans”

En morir Mahoma, Abū Bakr fou reconegut 632 com a califa de la comunitat islàmica L’últim dels anomenats califes ortodoxos, ‘Alī ibn Abī Tālib, no pogué fer cara a les ambicions de la família omeia, la qual detingué el poder Damasc, 661-750 fins que fou derrocada pels abbàssides, antics partidaris d’'Alī La caiguda omeia ha estat interpretada sovint com el final de l’hegemonia àrab a l’islam els abbàssides, amb seu a Bagdad, recolzaren sobre bases perses, les quals acabaren reduint el califa a una funció purament religiosa Això precipità el desmembrament fet que no…

Serviren successivament el califat omeia i el rei de Castella, i s’oposaren a l’actuació del Cid

Tingué la collaboració d’excellents lloctinents, que ampliaren considerablement el califat Qutayba ibn Muslim consolidà 713 l’ocupació de la Transoxiana, Muḥammad ibn Qāsim s’emparà del Sind presa de Multan, 713 i, a l’W, Mūsà ibn Nuṣayr i Ṭāriq ibn Ziyad conqueriren Al-Andalus fins a Narbona 713 En política interior, conclogué la reorganització de l’agricultura iniciada pel seu pare i fou un gran urbanista ampliació de les mesquites de Medina i la Meca i de l’anomenada dels Omeies, de Damasc Començà la substitució de funcionaris bizantins per musulmans

Durant el califat d’Hišām II participà molt activament en les intrigues protagonitzades pels amirís per tal de detenir-hi el poder La seva actitud es caracteritzà per les contínues traïcions es posà primerament al costat de la causa omeia i posteriorment es passà als hammudites

Membre de la família omeia i gendre de Mahoma, fou elegit califa en contra dels partidaris d’'Alí Acusat per ‘Ā’iša de nepotisme i malversació dels botins de guerra, fou assassinat per un germà d’aquesta Durant el seu govern fou fixat el text únic de l’Alcorà

Succeí l’hammudí Yaḥyà I Germà d’'Abd al-Raḥmān IV al-Murtaḍā, fou proclamat califa en un intent de restauració de la família omeia al califat La burgesia cordovesa Banū Ǧahwar el destituí i li permeté de refugiar-se a la cort lleidatana de Sulaymān ibn Muḥammad ibn Ḥūd

Tres membres seus s’atribuïren el títol califal 'Alī ibn Ḥammūd i els seus fills Yaḥyà Màlaga 1018 i al-Qāsim Còrdova i Sevilla, 1023, i contribuïren a l’esfondrament omeia Fracassat l’intent de restauració del fals Hišām II i mort Yaḥyà 1035, els hammudites regnaren en dues taifes, la d’Algesires fins el 1058 i la de Màlaga, incorporada al regne de Badīs ibn Habus 1057