Resultats de la cerca

Debutà a Roma com a director, i passà a Londres, on dirigí òperes al Convent Garden 1888-1905 També actuà al Teatro Real de Madrid 1888-95 i al Metropolitan de Nova York El 1910 es presentà al Liceu de Barcelona com a director de l’òpera La vestale Spontini i altres òperes Com a compositor escriví les òperes Paolo e Francesca 1907 i Ero e Leandro 1896 —que presentà al Liceu el 1911 i el 1913, respectivament—, obertures per a orquestra i música d’escena

Estudià a Nàpols, on estrenà òperes com La Beatrice 1740 i Artaserse 1747 El 1748 anà a Londres, on dirigí una companyia italiana que estrenà intermezzi i òperes seves i d’altri A París 1753 donà a conèixer la seva òpera Bertoldo in corte del 1747, que exercí una gran influència en l’òpera francesa i alemanya Tornat a Venècia, fou mestre de capella a l’Ospizio degli Incurabili 1760-62 hi estrenà oratoris i òperes com Antigona 1762 Deixà obres polifòniques i unes remarcables sonates per a clavecí

Vida Després d’estrenar a Venècia amb notable èxit les seves dues primeres òperes - Gli amori infruttuosi di Pirro 1661 i Seleuco 1666-, viatjà a Alemanya, on fou nomenat mestre de capella de la cort de Hannover, càrrec que ocupà fins el 1675 Feu freqüents viatges a Itàlia amb motiu de les representacions de les seves òperes, entre les quals destacà L’Adelaide 1672, la més reeixida Installat definitivament a Venècia el 1675, arribà a ser vicemestre de capella de Sant Marc, lloc on es mantingué fins a la seva mort Sartorio compongué òperes, cantates i música sacra Considerà l’òpera com un…

A vint anys cantava al teatre de l’Òpera i en diverses esglésies d’Hamburg Establert com a cantant, director i compositor de prestigi a la cort de Brunsvic-Wolfenbüttel, hi estrenà les seves primeres obres escèniques la pastoral italiana Endimione 1700 i les òperes sacres Salomon i Daniel , ambdues del 1701 El duc Anton Ulrich l’envià a Venècia per completar la seva formació musical en l’estil operístic italià Allí conegué CF Pollarolo, T Albinoni, F Gasparini i FAM Pistocchi Altra vegada a Alemanya, fou nomenat mestre de capella de la cort de Meiningen El 1707 s’establí definitivament a…

Es destacà per les seves investigacions d’òperes oblidades o desconegudes, especialment de Rossini, Gluck, Mozart i Busoni És autor d’òperes, Fata Malerba 1927, música simfònica, per a cinema, etc

Propugnava el realisme escènic supressió de l’obertura, nombrosos personatges episòdics, acció contemporània —o bé del sXVIII—, utilització de l' intermezzo orquestral, realisme sovint contrastat mitjançant escenes de “teatre dins el teatre” Aviat la figura principal del verisme fou Giacomo Puccini, seguit per altres autors, com UGiordano, FCilèa, FAlfano, RZandonai, etc Bé que hom no considera ja veristes els autors més tardans, com Italo Montemezzi, EWolf-Ferrari, etc ni tampoc les òperes més tardanes de Mascagni, Zandonai, etc, almenys formalment en conservaren una forta influència, encara…

Francesco Bernardi, anomenat Il Senesino, començà la seva carrera a Venècia el 1707 cantant òperes de GM Ruggeri i G Boniventi El 1709, a Bolonya, interpretà L’inimico generoso , d’A Caldara El 1713 triomfà a Venècia amb òperes d’A Lotti i CF Pollarolo, i dos anys després, a Nàpols interpretant Carlo, rè d’Alemagna i La virtù trionfante , d’A Scarlatti En 1717-20 serví a la cort de Dresden i posteriorment viatjà a Londres, on feu el seu debut al King’s Theatre cantant Astarto , de G Bononcini Del 1720 al 1728 romangué a la companyia d’aquest teatre i durant aquest temps interpretà trenta-dues…

Estudià al Conservatori de Nàpols del 1723 al 1733 amb F Barbella, F Mancini i G Veneziano El 1735 estrenà la seva primera òpera, La nemica amante , al teatre de la cort de Nàpols Arran de l’èxit obtingut amb les òperes següents, fou nomenat mestre de capella a Palerm, on treballà entre el 1738 i el 1748 Allí compongué una de les seves millors òperes, Demetrio 1741 Abandonà Palerm per dedicar-se a l’organització de les representacions de les seves òperes en diverses ciutats italianes i de la resta d’Europa, fins el 1752, que s’establí a Lisboa, on fou nomenat mestre de la capella reial,…

Estudià a l’Acadèmia de Música de la seva ciutat natal i el 1927 debutà a Ljubljana amb el paper de Leonora Il Trovatore Entre el 1928 i el 1935 formà part de la companyia de l’Òpera de Zagreb com a primera soprano El 1937 es presentà amb aquest mateix paper al Metropolitan de Nova York, on fins el 1966 actuà, de manera gairebé ininterrompuda, en catorze òperes que suposaren un total de 424 representacions Destacà en el repertori puccinià i verdià, tot i que ocasionalment interpretà òperes com La Gioconda , Norma o Don Giovanni Actuà també al Teatro Colón de Buenos Aires 1940-42, al Teatro…

Estudià a Berlín i el 1933 debutà a Wuppertal amb el paper de lady Macbeth de l’òpera Macbeth , de G Verdi El 1943 entrà a formar part de la companyia de l’Òpera de Viena i entre el 1948 i el 1959 actuà al Festival de Salzburg interpretant òperes de B Britten, ChW Gluck i R Strauss El 1947 cantà al Covent Garden, amb un repertori d’òperes de WA Mozart i R Strauss Hi tornà el 1960 com a Clitemnestra, de l’òpera Electra , de R Strauss Destacà en el repertori wagnerià i cantà a Bayreuth el 1951 El 1952 es presentà a la Metropolitan Opera House de Nova York Ocasionalment interpretà papers de…