Resultats de la cerca

Subtitulada “Portantveu dels catalans de Mèxic”, s’edità en català entre el 1962 i el 1974, i en sortiren 51 números Pel que fa al seu contingut, tenia informació sobre notícies de l’entitat, de Catalunya i de l’exili, a més de reportatges i treballs literaris Fou dirigida per Joan Potau, posteriorment per Ricard Altaba i finalment passà a dependre de l’Institut Català de Cultura, presidit per Antoni Dot Arxer Entre els nombrosos collaboradors catalans, tant de l’exili de Mèxic com de Catalunya, cal esmentar Lluís Nicolau d’Olwer, Marcel Santaló, Ramon Xirau, Carles Muñoz Espinalt, Marc-…

Dirigida per Josep Planas i Argemí 1904-48, Adolf Cabané i Pibernat 1948-75, Francesc Olivella i Company 1975-77, Edmon Colomer i Soler 1977-1980, Jordi Colomer i Soler 1980-82, Josep Colomer i Somoza 1982-89, Gregorio Salvador Rodríguez 1989-2000, Joan Martínez Colàs 2000-05, Llorenç Castelló i Garriga 2005-13 i Francesc d’Assís Pagès des del 2014 L’Orfeó de Sabadell constituí la primera entitat artística i musical de Sabadell Ha actuat a diverses poblacions catalanes, de l’Estat espanyol i d’altres països europeus, respectivament, i també als Estats Units Organitza diverses activitats…

La fundació sorgí arran d’un concert donat a Sants per l’Orfeó Català, per iniciativa d’Estanislau Mateu, que celebrava concerts matinals al teatre Eldorado de Barcelona Aquest director fou succeït pels mestres Carbonell, Bosser, Soler i, per Antoni Pérez Moya, que dirigí l’agrupació del 1926 al 1958 i li donà una gran cohesió Aquesta tasca fou continuada per Elisard Sala 1958-65 i per Enric Ribó 1965-82 Des del 1985 n'és directora Montserrat Tous El seu repertori consisteix en obres tradicionals, obres polifòniques clàssiques i contemporànies Ha collaborat amb diverses orquestres i bandes…

Fou fundat a Barcelona el 1901, arran d’una actuació de l’Orfeó Català al Teatre del Cercle de Sants, i promogut pels ambients catalanistes El seu fundador i primer director fou Estanislau Mateu, a qui succeïren Llorenç Carbonell, Manuel Bosser i Normand Solé Del 1926 al 1958 n’assumí la direcció Antoni Pérez Moya, el qual seguiren Elisard Sala -fins el 1964- i Enric Ribó -fins el 1982- Des d’aquest darrer any, la direcció de la formació és a càrrec de Montserrat Tous i Alsina El seu repertori inclou les cançons tradicionals catalanes i la música coral universal des del Renaixement fins als…

Dirigida per Joan Potau i editada per l’editorial de Bartomeu Costa-Amic Han format part de l’equip de redacció Josep M Murià, Miquel Martí i Paul Ruis i Gusils El seu contingut fa referència a notícies de les activitats de l’entitat, articles culturals i polítics Hi han collaborat, entre altres, Ferran Batalló, Antoni Solà, Carles A Gasòliba, Josep M Ainaud, Bartomeu Costa-Amic, Francesc Vinyals i Marc-Aureli Vila, entre d’altres

En aquesta obra Gluck, aconsellat pel llibretista Raniero de Calzabigi, feu una reforma de l’òpera, suprimint-ne les incongruències i la supeditació absoluta del text que s’havien introduït en l’òpera barroca La sobrietat de la música i l’austeritat del cant, amb abundants intervencions corals amb la voluntat d’aproximar-se al teatre grec, des d’una òptica neoclàssica, n'han fet una obra cèlebre que encara figura als repertoris d’òpera mundials Gluck en feu una versió reformada per a representar-la a París 1774, adaptant la veu d’Orfeu una contralt en la versió del 1762 per a tenor

Es fundà el 1906, com a continuació del Centre Català, creat el 1905 pel Quintet Jordà-Rocabruna El primer consell directiu fou presidit per Enric Botey Des de l’inici la secció central i més important fou el grup promotor de la massa coral, dirigida per Guillem Ferrer i Calvé tanmateix, encara que menys, l’Orfeó també organitzà altres activitats, sobretot vetllades literàries, conferències, excursions i celebraren les principals festes oficials de Catalunya i Mèxic Durant el període de la revolució Mexicana 1910-1917 promogué dues revistes en català Catalònia  4 de setembre de 1912, de la…

Fou creat arran de les discrepàncies entre els cantaires del Centre Català de Montevideo , les quals causaren, també, el naixement d’un altre grup, la Societat Coral Catalunya Nova Tenia la seu social al bell mig de la capital uruguaiana, a la coneguda plaça de Cagancha Cal subratllar la seva intensa activitat, no només de caràcter musical, als principals centres culturals d’aquesta ciutat Estava presidida per Alfons Prats, Josep Serrat i Vicenç Bonastre

La coral, formada per homes fins l’any 1908, fou creada com a escissió de la Sociedad Coral la Paz y la Esperanza per Josep Maria Comella i Fàbrega , que en fou el director fins el 1935 S'han fet càrrec de la coral, entre altres directors Cassià Casademont

Fou fundada l’any 1912, integrada dins de l’ Orfeó Gracienc L’any 1940 es fusionà amb el Centre Excursionista Pallars i el Centre Excursionista Rafael Casanova 1916, amb la qual cosa sorgí la Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia UEC-Gràcia Editava el butlletí Drecera