Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
Federació Catalana d’Esquaix i Raquetbol
Esquaix
Organisme rector de l’esquaix, el softràquet i el raquetbol a Catalunya.
Fou fundada al novembre del 1986 per Àngel Manso Ortega, el qual fou el seu primer president Promociona, organitza i coordina aquestes tres disciplines La seva activitat ha anat molt lligada a la difusió de l’esquaix al nostre país, un esport que tingué una evolució molt dinàmica durant les dècades de 1980 i 1990, quan es consolidà arribant a la xifra de 1200 pistes construïdes al territori català, distribuïdes entre 185 clubs L’any 2009 tenia 1737 esportistes federats A més d’organitzar les competicions d’àmbit català, collaborà en les tasques organitzatives del Campionat del…
Josep Molins Montes

Josep Molins Montes
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta i entrenador especialitzat en les curses de fons.
Fou atleta de la Joventut Atlètica Sabadell , la qual presidí 2004-23, del Futbol Club Barcelona, del Club Natació Barcelona i del Reial Club Deportiu Espanyol Entre els anys 1958 i 1969 acumulà tretze títols de campió de Catalunya a l’aire lliure, tres de cros i un de pista coberta, així com tres de campió d’Espanya a l’aire lliure També posseí el rècord català i espanyol dels 3000 m i dels 5000 m Fou campió espanyol dels 5000 m 1958, 1960 i dels 10000 m 1961 Participà en els Campionats d’Europa 1958 i competí en els 5000 m dels Jocs Olímpics de Roma 1960 El 1960 fou subcampió iberoamericà…
Alexandre Rosselló i Pastors
Història
Polític.
Advocat 1873 i notari, s’inicià políticament dins el partit republicà federal Participà en la reorganització de l’Ateneu Balear 1878 i posà de manifest unes grans aptituds organitzatives amb la celebració de les primeres fires i festes de Palma 1880, la creació de l’Escola Mercantil 1881 —més tard Escola Mallorquina d’Ensenyament— i la formació de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat 1882 Regidor el 1881, aviat s’uní al partit governamental i aconseguí de mantenir-se molts anys dins la diputació, que presidí en 1894-96 i en 1898-1900 Intentà llavors una certa obra de govern,…
contracte de treball
Economia
Dret del treball
Negoci jurídic bilateral, que té per finalitat la creació d’una relació constituïda per l’intercanvi continuat entre una prestació de treball dependent i per compte d’altri i una prestació salarial.
Pressuposa la cotització a la seguretat social Hi ha diferentes modalitats de contracte de treball segons la durada i altres condicions de la prestació Aquestes, però, han estat diverses vegades modificades per reforma de la llei que aprova l’Estatut dels Treballadors Entre aquestes modificacions, destaquen la reforma dels contractes formatius i dels contractes a temps parcial llei 12/2001, i alguns elements del contracte de treball, com la durada, que també són objecte de revisions periòdiques llei 62/2003 La crisi econòmica iniciada l’any 2008 fomentà diverses mesures que afectaven el…
Joan Martí i Valls
Cinematografia
Realitzador i director de producció.
Vida Estudià a l’Escola d’Aquitectes Tècnics de Barcelona, que abandonà el 1970 per dedicar-se al cinema El 1972 cofundà el Cineclub Informe 35, i dos anys després la distribuïdora de cinema independent Central del Curt i la seva productora, la Cooperativa de Cinema Alternatiu 1975, amb la qual realitzà diverses comeses, des d’organitzatives de producció fins a creatives de guió, fotografia i muntatge Pel seu compte rodà quatre documentals de muntatge en 16 mm Carn crua 1975, sobre la violència i la repressió Asclepius 1976, sobre la ciutat de Barcelona i el seu entorn degradat…
gestió ambiental
Ecologia
Conjunt de mesures organitzatives, responsabilitats, pràctiques, procediments, processos i recursos d’una empresa o una administració pública per a l’execució de la política ambiental.
Bandera Roja
Partit polític
Organització política comunista constituïda a Barcelona el 1968. Els seus orígens se situen en un grup d’universitaris, aplegat al voltant de Jordi Borja, que treballaven dins del grup Unidad, escindit del Partit Socialista Unificat de Catalunya [PSUC], del qual se separaren quan aquell es constituí en Partit Comunista d’Espanya (Internacional).
El motiu de la ruptura fou que els que més tard integrarien BR es negaren a esdevenir “el” Partit, característica que esdevingué distintiva d’aquest collectiu A l’estiu de 1968 creà la Unió d’Estudiants Revolucionaris a la Universitat de Barcelona i, a partir del novembre, edità Bandera Roja A l’estiu de 1969 BR celebrà la conferència fundacional, en què es definí leninista, per bé que estava molt influenciada pel maoisme El seu objectiu immediat fou el debat ideològic i la reconstrucció del moviment de masses, a partir del “treball –o línia– de masses”, desenvolupat per mitjà singularment…
Antoni Fabra i Ribas

Antoni Fabra i Ribas
Història
Política
Dirigent socialista.
Estudià filosofia i lletres i dret a Barcelona El 1901 anà a Anglaterra, des d’on collaborà a “La Revista Socialista” Madrid, 1903-05, amb el pseudònim de Marco Antonio Passà a Alemanya, i el 1907 a París, on s’uní a Jaurès i al grup de L’Humanité Com a representant de les joventuts socialistes espanyoles assistí al congrés de Stuttgart de la Segona Internacional agost del 1907 i tingué un paper directiu en la primera conferència internacional de joventuts socialistes a Stuttgart, el 1907 Tornà a Barcelona el 1908 sense participar en el guesdisme de Pablo Iglesias i del PSOE S’apropà al…
Col·loquis d’història del monaquisme català
Historiografia catalana
Conjunt de quatre trobades celebrades entre el 1966 i el 1978, amb l’objectiu d’estudiar el monaquisme als Països Catalans, especialment durant l’Edat Mitjana.
En la seva organització hi exercí un paper decisiu Eufemià Fort i Cogul El primer colloqui, celebrat a Santes Creus 1966, fou convocat per l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus amb l’objectiu d’afavorir l’elaboració del Monasticon Cataloniae Hi participaren nombrosos catedràtics i professors universitaris, com Eufemià Fort i Cogul, Josep M Casas i Homs, Miquel Coll i Alentorn, Joan-Ferran Cabestany i Fort, Jaume Sobrequés i Callicó i Manuel Riu i Riu També hi prengueren part Antoni Pladevall, alguns investigadors vinculats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu Històric de la Ciutat de…
falcons

Escala de 9 construïda pels Falcons de Vilafranca
Falcons de Vilafranca
Folklore
Altres esports
Manifestació gimnasticoesportiva que s’introduí a Catalunya al primer terç del segle XX seguint el model de l’associació txeca Sokol, grups gimnàstics que foren creats a Praga el 1862 i que seguien un mètode educatiu.
Des d’aleshores han experimentat múltiples i profundes transformacions organitzatives i formals Actualment són grups d’entre cinquanta i cent persones, amb una mitjana d’edat jove i que construeixen diferents figures i torres humanes en què es conjuguen diferents posicions Alguns d’aquests exercicis i piràmides tenen moviment Solen anar vestits amb camisa i pantaló blanc i cada colla porta un escut i una faixa que els identifica Les seves actuacions es basen en l’equilibri, la força, la rapidesa d’execució i l’espectacularitat La seva localització geogràfica és, majoritàriament,…