Resultats de la cerca

És famós per la seva facilitat a fer pintures a l’estil d’altres grans pintors contemporanis com ara Picasso, Matisse, Modigliani, Dérain, etc, molts dels quals havia conegut personalment a París Ha estat considerat per això com un dels més hàbils falsificadors actuals per bé que ell negà sempre que ho fos Residí a Eivissa d’ençà del 1960 Perseguit per la justícia francesa, se suïcidà quan era a punt d’ésser lliurat a les autoritats franceses Fou protagonista de diverses novelles i d’una pellícula d’Orson Welles Fake/Question Mark, 1973

Es formà com a actriu a la Schauspielschule de Düsseldorf i treballà els primers anys de la seva carrera en teatres de Krefeld, Hamburg i Oldenburg Alternà l’actuació als escenaris amb la interpretació cinematogràfica en pellícules com Das Haus von Montevideo ‘La casa de Montevideo’, 1951, Weg ohne Umkehr ‘Camí sense retorn’, 1953, Rosenmontag ‘Dilluns gras’, 1955 i Auferstehung ‘Resurrecció’, 1958 Una de les actrius alemanyes més celebrades els anys cinquanta, refusà la proposta d’Orson Welles quan intentà fitxar-la per a Hollywood El 1984 féu el seu debut en la direcció amb…

Aprengué l’ofici del seu pare, Francesc Jaumandreu, un dels primers muntadors a l’Estat espanyol Residí a Madrid del 1942 al 1969, i des d’aquest any es dedicà sobretot al muntatge de doblatge Collaborà en l’edició de Los golfos 1960, de Carlos Saura La seva primera pellícula com a primera muntadora fou Chimes at Midnight 1965, d’ Orson Welles Treballà en una quinzena de produccions, entre les quals destaquen  Las Vegas, 500 millones 1968, d’Antonio Isasi Isasmendi i  Interior roig 1983, d’Antoni Anglada El 2015 fundà a Cerdanyola del Vallès un taller de cinema per a gent gran L’any 2019 fou…

Vida Llicenciat en medicina 1978 i doctor en ciències de la informació 1995, és professor de comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona Provinent del camp del cineclub, creà amb José Enrique Monterde la revista "Fulls de Cinema" Federació Catalana de Cineclubs, 1978-79, 5 núm Com a crític collabora en el diari "Avui", les revistes "Fotogramas" i "Dirigido por ", i esporàdicament ha publicat en les espanyoles "Nosferatu", "Cuadernos de la Academia" i "Archivos de la Filmoteca" i les estrangeres "Bianco e Nero", "Cinema Nuovo", "Cahiers de la Cinémathèque" i "Cineaste"…

Llicenciat en medicina 1978, exercí l’especialitat de nefrologia fins el 1989, que es dedicà a la cinematografia Doctorat en ciències de la comunicació 1995 amb la tesi La producció cinematogràfica a Catalunya 1962-1969 , és professor titular del Departament de Comunicació Audiovisual i de Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona Exercí molts anys la crítica cinematogràfica a la premsa diària, especialment al diari Avui , i en publicacions especialitzades com ara Fotogramas i Dirigido por,  i collaborà en programes cinematogràfics de televisió És autor de monografies, estudis i…

Graduat en dret per la Universitat de Columbia, exercí com advocat als anys trenta i començà a relacionar-se amb el món teatral de Nova York com a escriptor Collaborador d’Orson Welles al Mercury Theatre, fou l’adaptador de la seva cèlebre emissió radiofònica de The War of the Worlds La seva obra In Time to Come rebé el premi de la Crítica a la millor peça teatral l’any 1941 Entre els seus guions més coneguts cal destacar els de The Sea Hawk M Curtiz, 1940, The Letter W Wyler, 1940 i Sergeant York H Hawks, 1941 Guanyà l’Oscar al millor guió —compartit amb els altres dos coautors…

Estudiant de psicologia i de música, entrà al món de l’espectacle com a vocalista de l’orquestra del seu marit, Stanley Roberts Poc després fou contractada per la Metro Goldwyn Mayer, i fou el director d’aquesta companyia, Louis B Mayer, qui li posà el nom artístic de Janet Leigh i li donà un paper al cinema l’any 1947 a The Romance of Rosy Ridge Leigh actuà en unes 50 pellícules, entre les quals Little Women 1949, Scaramouche 1952, Colorado Jim 1953, The Vikings 1958, Touch of Evil 1958, d’Orson Welles, The Manchurian Candidate 1962 i Harper 1966 La seva interpretació més…

Vida El seu nom autèntic era Josep Lluís Moll Estudià dret i música a Barcelona, on estrenà el Socrate d’Erik Satie Com a cantant, va debutar a l’Òpera de París, i actuà a Itàlia i Moscou A Buenos Aires, estrenà les sarsueles Doña Francisquita , Maruxa i La canción del olvido Feu també revista a Nova York Defensor de l’avantguardisme, signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra 1921 amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda En el camp del cinema, interpretà a Barcelona el Don Juan Tenorio de Ricard de Baños 1921, i entre el 1927 i el 1932 intervingué en diverses produccions als EUA,…

Malgrat participar intensament en la vida universitària de Princeton, deixà els estudis inacabats Decidit a convertir-se en escriptor, després de cinc anys en què els editors li retornaven els originals, el 1898 publicà la primera novella, The Gentleman from Indiana , un melodrama hàbilment construït amb el qual aconseguí ressò Seguiren, amb un reconeixement similar, les novelles històriques Monsieur Beaucaire 1900 i The Two Vanrevels 1902 Aconseguí anomenada amb les seves descripcions realistes de l’Oest Mitjà nord-americà Midwest, entre satíriques i nostàlgiques Els anys 1902-05 fou membre…

Vida Arribà a l’Estat espanyol el 1941 fugint de la Segona Guerra Mundial i formant parella amb Miriam Kleklowa en la companyia d’Edoardo Spadaro Actor d’una marcada expressivitat, destacà parodiant Maurice Chevalier i Greta Garbo Debutà en el cinema amb 39 cartas de amor 1949, Francesc Rovira i Beleta A partir d’aquí, inicià una carrera com a secundari que inclou una vuitantena de títols La seva ductilitat li permeté adaptar-se a tota mena de gèneres el criminal Los atracadores , 1961, Francesc Rovira i Beleta A tiro limpio , 1963, Francesc Pérez-Dolz de l’oest Río Maldito , 1965, Joan…