Resultats de la cerca

Propietat del conjunt dels nombres enters ℤ, segons la qual tot enter no nul pot expressar-se d’una manera única en la forma b=sp 1 a 1 p n a n , on s=1 o -1, els p i són nombres primers diferents, i els a i són nombres naturals no nuls

Fill d’un pintor alemany establert a Holanda, fou deixeble de P-N Guérin a París 1911 Malgrat les dures crítiques que el seu Romanticisme eclèctic rebé —entre elles les de Baudelaire—, tingué una gran fama com a protegit de Lluís Felip El seu germà Henri Scheffer la Haia 1798 — París 1862 fou mestre de Puvis de Chavannes

Dins el concepte de simetria hom estudia modernament tots el moviments geomètrics del pla i de l’espai Una simetria axial és la transformació que per a tot punt P n'assigna un altre P' , de manera que la recta PP' és perpendicular a una recta donada dita eix de simetria i les distàncies de P a l’eix i de P' a l’eix són iguals Una simetria especular és la transformació que per a tot punt P n'assigna un altre P' , de manera que la recta PP' és perpendicular a un pla donat dit pla de simetria i les distàncies de P al pla i de P' al pla són iguals Una simetria central és una rotació de 180°…

, on Lt,q 1 ,,q n ,p 1 ,,p n és el lagrangià del sistema, les q i són les coordenades generalitzades, les p i els corresponents moments canònics p i =∂ L /∂ q i , i t és el temps El hamiltonià representa l’energia total del sistema, és a dir, la suma de les energies cinètica i potencial Hom en deriva les equacions canòniques del moviment o equacions de Hamilton

Hom la defineix mitjançant la següent igualtat σ 2 X = E  X - E X 2 E X essent l’esperança matemàtica o valor mitjà de X La variància és, doncs, el moment de segon ordre corresponent a la variable X centrada La seva arrel quadrada σ és la desviació tipus En el cas discret, és a dir, si la variable aleatòria X pren un nombre finit de valors x 1 , …, x n amb probabilitats respectives P 1 , …, P n , aleshores hom té 

Un terme qualsevol, a n , pot ésser calculat directament per la fórmula a n = a 1 r n - 1 El producte dels n primers termes, P n és donat per la fórmula Quan r =1, la suma dels n primers termes de la progressió, S n , és donada per la fórmula En el cas que la raó r sigui, en valor absolut, menor que la unitat, hom pot calcular la suma S de tots els termes de la progressió amb la fórmula

Un anell factorial A és un anell commutatiu unitari i íntegre el producte de dos elements no nuls no és nul en què tot element x no nul i no invertible pot ésser expressat d’una manera única en la forma x = up 1 p n , on u és un element invertible de A i els p i i = 1,, n són elements irreductibles de A elements p no invertibles de A tal que si p = ab aleshores almenys un dels factors, a o b , és invertible

A causa del poc dopatge de la zona i , la majoria del potencial aplicat al díode recau en aquesta regió, la qual dóna lloc a una característica intensitat-voltatge molt interessant, tant en el cas de polarització directa com en el cas de polarització inversa a baixes freqüències es comporta de forma similar a una junció p-n, però a altes freqüències es comporta com una resistència variable Per raó d’aquestes especials característiques, el díode pin té un gran nombre d’aplicacions, sobretot en circuits de microones

El conjunt de totes les possibles variacions de m elements presos de n en n , V n m , té cardinal El quocient de V n m per les possibles permutacions dels n elements P n = n = n n -1 21, dona el nombre de combinacions C n m dels m elements presos de n en n combinació Hom pot repetir cada element un nombre de vegades qualsevol, i això dona lloc a les variacions amb repetició VR n m El nombre d’aquestes és donat per l’expressió VR n m = m n

Hom anomena combinació d’ordre n , formada a partir d’un conjunt de m elements 0 ≤ n≤ m, qualsevol dels subconjunts formats en considerar n elements diferents entre els m que integren el conjunt donat, sense tenir-ne en compte l’ordre hom considera, doncs, que dues combinacions són distintes quan algun de llurs elements és diferent El nombre de combinacions d’ordre n , formades a partir d’un conjunt amb m elements, és donat per l’expressió on V n m indica el nombre de variacions, i P n el de permutacions Hom representa sovint C n m per n m , parlant, en aquest, cas, de nombres combinatoris