Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
capacitat
Electrònica i informàtica
Magnitud que expressa l’aptitud que tenen els conductors d’emmagatzemar electricitat en forma de càrrega elèctrica.
La capacitat d’un conductor és definida com el quocient entre la seva càrrega elèctrica i el seu potencial, suposant que tots els altres conductors són infinitament allunyats o bé, si no ho són, que llur potencial és nul La capacitat d’un condensador és el quocient entre la càrrega elèctrica d’una de les armadures i la diferència de potencial existent entre elles El símbol de la capacitat és C , i la seva unitat en el sistema internacional SI, el farad , bé que en la pràctica hom sol emprar els seus submúltiples pel fet d’ésser aquesta unitat massa gran Correntment són emprats el microfarad…
Raymond Bernard Cattell
Psicologia
Psicòleg nord-americà d’origen britànic.
Estudià a la Universitat de Londres i, els anys trenta, collaborà amb Charles Spearman en l’elaboració del mètode de l’anàlisi factorial aplicada a les aptituds El 1937 anà als EUA, on fou successivament professor a les universitats de Columbia 1937, Harvard 1941, Illinois 1945, Colorado 1973 i Hawaii 1978 La seva contribució més original és la realització de tests de personalitat basats en l’anàlisi factorial, entre els quals el 16 PF Sixteen Personality Factors , que descriu setze factors tripolars de la personalitat És autor d’un gran nombre d’estudis, d’entre els quals…
etilè

Principals aplicacions de l’etilè
Química
El més simple dels hidrocarburs de la sèrie olefínica.
Gas incolor, molt inflamable, crema amb flama brillant i forma amb l’aire mescles explosives Estructuralment, els sis àtoms de la molècula són situats en un pla segons el model dels orbitals moleculars, tres dels quatre electrons de cada àtom de carboni són en un estat d’hibridació sp 2 planar, i el quart, en un orbital p perpendicular als anteriors, és el que forma l’enllaç del doble enllaç Presenta totes les reaccions típiques d’addició de les olefines addició electrofílica, com l’halogenació, hidrohalogenació, hidratació, epoxidació, etc també es polimeritza Totes aquestes reaccions…
Concerto Vocale
Música
Conjunt coral belga creat el 1977 per René Jacobs, amb l’objectiu de realitzar diversos enregistraments per al segell Harmonia Mundi.
S’ha especialitzat en el gran repertori vocal òpera, cantata i oratori dels segles XVII i XVIII, i sovint s’ha decantat per autors poc coneguts MA Cesti, A Steffani, S d’India, P Guédron, etc Ha estat dirigit, tant als enregistraments com als festivals internacionals, per W Christie, S Kuijken, J Ter Linden o el mateix R Jacobs, entre d’altres Dels seus èxits cal esmentar Xerse , Il Giasone i La Calisto PF Cavalli, La coronatione di Poppea , Il ritorno di Ulisse in patria i L’Orfeo C Monteverdi, L’Argia MA Cesti i Così fan tutte WA Mozart Ha estat format per músics d’arreu del…
mezza voce
Música
Expressió italiana (que significa ’a mitja veu', à demi o à demi voix en música francesa del segle XVIII) que s’utilitza indistintament tant en música vocal com en la instrumental, i que fa referència al volum, fluix i amb un so contingut, amb el qual ha d’ésser interpretat un determinat fragment musical.
Aquesta indicació apareix dins la literatura musical al principi del segle XVIII en relació amb la interpretació d’un determinat tipus d’ornaments l’any 1723 en les Opinioni de PF Tosi En qualsevol cas l’expressió mezza voce o mezzavoce es troba bàsicament en el repertori operístic del segle XIX, i és utilitzada en diverses escenes de moltes de les òperes d’aquest període com en Simon Boccanegra i Otello , de G Verdi, entre d’altres per a aconseguir un efecte dramàtic de gran intensitat De fet, en música vocal veu 1 , mezza voce no és una simple instrucció de volum, sinó que…
Ferdinand Tobias Richter
Música
Compositor i organista austríac.
Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, vicemestre de capella de la cort de l’elector de Magúncia, i també del seu padrí, PF Buchner El 1675 fou nomenat organista del monestir cistercenc de Heiligenkreuz, on romangué fins el 1679 El 1683 ocupà la plaça d’organista de cort i de cambra de l’emperador Leopold I, a Viena, i el 1690 era primer organista de la capella imperial, càrrec que exercí fins a la seva mort Durant els anys de servei a la cort li fou confiada l’educació musical dels fills de l’emperador, i nombrosos organistes del sud d’Alemanya anaven a Viena per a…
filosofia analítica
Filosofia
Designació d’un conjunt de tendències filosòfiques heterogènies que constitueixen —junt amb el marxisme i sovint enfront d’ell— un dels grans blocs del pensament occidental del segle XX.
Totes elles coincideixen en el rebuig de l’idealisme i de la metafísica, en l’interès per la lògica i en la utilització de l’anàlisi com a mètode per a l’estudi del llenguatge Una de les seves fonts històriques cal cercar-la a Anglaterra, amb els treballs de B Russell sobre els llenguatges formalitzats i les anàlisis de GE Moore sobre el llenguatge corrent Simultàniament, a Viena, sorgeix per l’influx de la filosofia positivista de E Mach un moviment cercle de Viena que pretén superar les mancances lògiques d’aquesta, incorporant-hi les concepcions científiques coetànies i les reflexions…
metre
Física
Unitat SI de longitud (o llargària), de símbol m, igual a la longitud del trajecte recorregut en el buit per la llum durant 1/299.792.458 segons.
Aquesta definició, decidida per la 17a Conferència General de Pesos i Mesures octubre del 1983, substitueix totes les donades anteriorment El Comitè Internacional de Pesos i Mesures recomana diferents mètodes de posar en pràctica aquesta definició mitjançant làsers L’origen del metre es remunta a la decisió presa el 1790 per l’Assemblea Nacional Francesa, a París, d’establir una norma pràctica i segura per a les longituds i els pesos Per tal de relacionar la unitat de longitud amb alguna magnitud característica i invariable pròpia de la natura, fou decidit de fixar-la igual a la deu…
Higiene personal i esperança de vida
Manuals higienistes francesos, sd MLR / JG Durant el segle XIX es desenvolupà un corrent de pensament, encapçalat per metges, que s’anomenà higienisme Naixia de la voluntat de combatre la insalubritat de les ciutats industrials i es formulava com a ciència que pretenia estudiar les condicions i els factors ambientals que influïen negativament en la salut humana Aviat esdevingué un dels pilars centrals de la medicina A Catalunya, els higienistes més importants foren Pere Felip Monlau i Roca, Rafael Rodríguez Méndez, Joan Giné i Partagàs i Lluís Comenge i Ferrer, que es van ocupar de difondre…
pico-
Física
Forma prefixada del mot italià piccolo, que significa ‘petit’ (símbol: p) i que, seguida d’una unitat, equival a multiplicar-la pel factor 10-2 Ex: picofarad (pF).