Resultats de la cerca

Vilanova d’Escornalbou formà part des d’un primer moment de la baronia d’Escornalbou L’indret es trobava inclòs dins el terme del castell d’Escornalbou descrit en el document de fundació de la canònica de Sant Miquel d’Escornalbou el 1170 L’església de Vilanova d’Escornalbou era al final del segle XV de collació de l’arquebisbe de Tarragona Fou sufragània de la parròquia de Riudecanyes L’edifici actual, segons l’inventari del 1925, fou bastit entre els anys 1600 i 1650 Hom sap que l’any 1626 es contractà per 310 lliures el mestre d’obres Lluís Pinyol, de Falset, resident a Botarell, perquè…

Fill d’un mercader Es doctorà en lleis a València abans del 1600, any en què es casà amb Magdalena Benlloc Fou corregidor d’advocats 1606, advocat fiscal 1616, fiscal de l’audiència 1617 i conseller d’aquesta del 1629 al 1639 com a mínim Participà en els certàmens poètics valencians dels anys 1602, 1606 i 1608, amb un total de nou composicions en castellà, on guanyà els primers premis Ha estat identificat amb l’autor que, sota el pseudònim de Ricardo del Turia , publicà quatre comèdies El triunfante martirio de San Vicente, La belligera española , basat en el tema de La Araucana d’Ercilla,…

Fill d’ Antoni Brusi i Mirabent , n’heretà la propietat del  Diario de Barcelona , que dirigí 1838-65 i convertí, tot consolidant-lo com a diari conservador i amb l’ajuda de la gestió i els criteris de  Joan Mañé i Flaquer , en diari polític d’opinió, coincidint amb la Revolució del 1854 Creà el subtítol De Avisos y Noticias , la qual cosa feu néixer el diari comercial amb publicitat pagada Assajà, amb èxit, una edició de la tarda, més reduïda, i independent de la del matí seguí els progressos del telègraf i donà una informació més actualitzada al diari El 1875 emprà per primera…

Conserva més de vuit quilòmetres de documentació produïda entre els segles XIV i XX i una biblioteca formada principalment per publicacions oficials i publicacions periòdiques de les comarques de Lleida Els seus fons més importants procedeixen de la Generalitat de Catalunya, l’administració perifèrica de l’estat, l’administració local arxius municipals d’Anglesola, Sarroca de Lleida, protocols notarials del districte de Lleida, fons judicials Magistratura de Treball, Tribunal Tutelar de Menors i Patronato de la Merced i Junta de Libertad Vigilada, de la Comptadoria d’Hipoteques de Viella, de…

Es diferenciaven cadascuna de les classes la capsa del porxo de la civada , la capsa del porxo de l’ordi i la capsa del porxo del forment aquesta, subdividida en capsa del forment d’avall , sobre el blat arribat per mar, i capsa del forment d’amunt , sobre l’importat per terra Perdurà fins el 1462

Dictades en castellà, tant en ús de la seva submissió, al seu arbitratge com per la seva potestat reial, el 21 d’abril de 1486, per tal de resoldre el conflicte —que havia provocat ja dues guerres civils— entre els pagesos de remença i llurs senyors La sentència extingia els mals usos , els abusos consuetudinaris i altres drets que perjudicaven la dignitat humana dels pagesos, i fixava la nova situació jurídica d’aquests respecte a llurs senyors alodials hom els alliberava de l’adscripció a la terra, garantia llur llibertat personal i la possibilitat de disposar lliurement dels béns mobles,…

El poble de Móra, al centre de la comarca de la Ribera d’Ebre, és situat a la dreta del riu, al vessant d’un petit turó on hi ha les restes del castell medieval El lloc és esmentat el 1153, any en què consta que era inclòs dins els límits del marquesat de Siurana, del qual el mateix any prengué possessió, per cessió del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, Albert de Castellvell Pocs anys després, el 1172, hom troba la primera menció del temple parroquial de Móra, quan el mateix Albert de Castellvell, feudatari del terme, féu donació a I”ecclesie Sánete Marie de Mora ”, d’un honor que tenia…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ APadrós Terrassa ARGUMENT I AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ APadrós GUIÓ APadrós, Fernando Huici FOTOGRAFIA Carles Gusi blanc i negre, normal MUNTATGE Miquel Bonastre MÚSICA Lluís Rambla i un gran nombre de cançons i melodies populars i cinematogràfiques, fragments operístics, etc INTERPRETACIÓ Rosa Morata, Marta Vives, Rita Cemeli, Walter Cots, Paco Caja, FHuici, Enrique Ibáñez, Jesús Garay, Miguel Tristán Sinopsi La cinta ens endinsa en un abocador d’escombraries on es refugia un grup de marginats Tant la situació com els personatges remeten a les afliccions del final…

Pàgina d’un exemplar dels Usatges de Barcelona , segles XIII-XIV ACA-ECSA / GS “12 El batlle mort, ferit, apallissat o pres, si és noble i menja pa de forment tots els dies i cavalca, que sigui indemnitzat com un cavaller El batlle que no és noble que rebi la meitat d’aquesta esmena 13 El pagès o tot altre home que no té altra dignitat que la de ser cristià, que li sigui pagada una esmena de sis unces d’or Si ha estat ferit, dues unces Que la mutilació i els cops rebuts li siguin indemnitzats amb diners d’argent, segons estableix la llei 14 Si algú fereix a qualsevol a la cara,…

Element central de la seguretat social , la jubilació començà a introduir-se al món Occidental al final del segle XIX i el començament del XX El primer pla de jubilació fou iniciativa del canceller Otto von Bismarck i fou implantat el 1889 a Alemanya Al segle XXI constitueix una institució en la majoria d’estats del món, bé que les condicions varien en una gran part A partir del darrer terç del segle XX, en molts estats occidentals, la sostenibilitat de la jubilació pagada per l’Estat ha estat qüestionada a causa de l’envelliment de la població i la baixa natalitat, cosa que ha…