Resultats de la cerca

Fill de Muḥammad ‘Alī , fou enviat a Aràbia a sufocar el moviment wahhabita, que capitulà 1819 després de la presa d’Al-Dir’iyya Collaborà amb el coronel Sèves en la formació d’una armada de tipus occidental, la qual fou enviada 1824 per la Porta contra els independentistes grecs presa de Mesolóngion, 1826 tanmateix, després de la victòria aliada a Navarim 1827 tornà a Egipte Durant la guerra contra Turquia vencé el soldà i aconseguí l’administració de Síria i Adana convenció de Kūtahiya, 1833 però, represes les hostilitats, pel tractat de Londres 1840 fou obligat a retirar-se Amb l’abdicació…

Fou una figura discutida entre els períodes de la jove revolució turca i el collapse de l’imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial Obligà el soldà AbdülhamitII a posar en vigor la constitució del 1876 El 1909 féu avortar un cop contrarevolucionari i deposà el soldà Ministre de la guerra, el 1914 atacà Odessa i Sebastopol, i el 1920 obligà Rússia a evacuar Armènia Es relacionà amb els bolxevics, els quals l’enviaren al Turquestan per tal de pacificar una revolta, però es posà a favor d’aquesta revolta, i morí en la lluita

El 1870 organitzà el Partit Nacional i reuní al seu entorn els camperols, els oficials descontents i els ulemes En esclatar una insurrecció a Alexandria contra els habitants europeus, el khedive fou deposat, i ‘Arabī, nomenat comandant en cap Però les tropes anglofranceses prengueren la ciutat 1882, i, poc temps després, fou fet presoner pel general Wolseley a Tell el-Kabir i exiliat a Sri Lanka fins el 1901

Milità en l’oposició, fou empresonat i, el 1908, ingressà en la Societat de la Unió i el Progrés, òrgan del moviment dels Joves Turcs , del qual fou un líder notable Després de la revolució fou ministre de l’interior i de comunicacions 1909 i membre del triumvirat de govern, amb Enver Paixà i Cemal Paixà 1913 Gran visir 1917-18 i decidit germanòfil, en ésser signat l’armistici 1918 es refugià a Alemanya, on fou assassinat per un armeni

La seva política, encaminada a aconseguir una major autonomia i un major progrés d’Egipte, fou, econòmicament, desastrosa el soldà hagué de vendre les accions de la Companyia del canal de Suez 1875 i fou obligat, per la intervenció d’una comissió europea de control financer, a abdicar a favor del seu fill Tawfīq

Participà activament en el moviment liberal turc i fou un dels inspiradors de la constitució del 1876 Traductor del francès Molière i Rousseau, és autor de poesies inspirades encara en el gust persa

Estudià a Tolosa Llenguadoc Fundà 1894 el partit nacional per a la indepèndencia d’Egipte amb el Sudan i el periòdic al-Liwa 1899, seguit d’una edició anglesa i francesa, 1907 És autor de Le péril anglais 1899 i What the National Party Wants 1907

Ministre d’afers estrangers 1837-38, 1839-41 i 1853-56 i ambaixador a París 1845 i sis vegades gran visir, fou partidari decidit de la política antirussa

Lluità contra Leopold I d’Àustria setge de Viena, 1683, però fou derrotat per Joan Sobieski de Polònia

Quart fill de Muḥammad ‘Alī , ocupà el càrrec a la mort del seu nebot,  Abbās Hilmī I d’Egipte Portà terme una política progressista promulgà 1858 una llei de reforma agrària a favor dels fellahim , abolí l’esclavitud 1856, afavorí les investigacions arqueològiques europees, impulsà la construcció del ferrocarril i feu costat definitivament al projecte de Lesseps relatiu al canal de Suez