Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Castells i edificacions militars del Vallespir anteriors al 1300
Mapa dels castells i les edificacions militars del Vallespir anteriors al 1300 J Salvadó Arles Castell Corb o de Quercorb Els Banys d’Arles Torre dels Banys Castell de Palaldà Castell de Montdony Torre de Montdony Castell de Montalbà Ceret Vila i castell de Ceret Les Cluses Castell de la Clusa Cortsaví Castell de Cortsaví Torre de Cortsaví Torre del coll de la Porta o de Veterà Montboló Castell de Montboló Montferrer Castell de Montferrer Morellàs i les Illes Castell de Morellàs Fortificació de les Illes Prats de Molló i la Presta Vila de Prats de Molló Torre de la Guàrdia…
Santa Maria de Montalbà (els Banys d’Arles)
L’església parroquial de Santa Maria de Montalbà de l’Església és documentada l’any 1278 en el testament de Beatriu, filla del difunt Arnau de Montdony i veïna de Palaldà, la qual llegà 5 sous al rector de la dita església A més d’aquesta notícia, l’església de Montalbà sembla no haver deixat cap més rastre de la seva història en temps medievals, tot i que possiblement un bon rastreig en la documentació local en forniria més dades Tot i així, per la data del document citat, és evident que la primitiva parròquia de Montalbà era un edifici d’origen romànic del qual avui dia no…
els Banys d’Arles

els Banys d’Arles
Jean-Pierre Bazard (cc)
Municipi
Municipi del Vallespir, a banda i banda del Tec, situat poc abans de la confluència del riu de Montdony a ponent i que s’estén fins al serrat de la Teuleria a llevant.
Bé que no són muntanyes gaire altes, el territori és força accidentat Hi són conreats principalment arbres fruiters cirerers i pomeres La gran extensió de prats i farratges 780 ha s’explica no solament per la naturalesa del terreny, sinó també per la ramaderia cabres, ovelles i equins En la indústria destaca una papereria molt moderna, que dona feina a 200 obrers i utilitza la primera matèria local per a l’elaboració, particularment, de paper de fumar hi ha també indústria alimentària galetes i de la fusta embalatges El turisme i el comerç són, tanmateix, la principal font d’ingressos, a…
angelet
Història
Individu de les partides de pagesos rossellonesos aixecades contra la gabella de la sal establerta per l’administració francesa (edicte reial de l’any 1661).
L’impost sobre la sal era contrari als privilegis i constitucions del Rosselló, i els cònsols de Perpinyà protestaren per decisió del consell sobirà 1662, però, fou anullada la protesta municipal Les mesures preses per obligar a pagar l’impost originaren la lluita oberta contra la gabella, la qual adquirí el doble caràcter d’aixecament popular contra el vectigal de la sal i d’aixecament popular antifrancès Els angelets actuaren entre el 1667 i el 1675 com a autèntiques guerrilles contra les tropes franceses i sobretot contra els funcionaris de la gabella que perseguien els contrabandistes de…
Esglésies del Vallespir anteriors al 1300
Mapa de les esglésies del Vallespir anteriors al 1300 J Salvadó L’Albera Sant Joan de l’Albera Sant Martí de l’Albera Arles Santa Maria d’Arles Sant Esteve d’Arles Sant Salvador d’Arles Sant Pere de Riuferrer Santa Creu de Quercorb Els Banys d’Arles Sant Quintí dels Banys d’Arles Sant Martí de Palaldà Sant Julià de Buçac Santa Engràcia Sant Salvador de la Roca de Montdony Santa Maria de Montalbà Ceret Sant Pere de Ceret Sant Jordi de Ceret o del Carner Sant Ferriol Les Cluses Santa Maria o Sant Nazari de la Clusa Sant Pere de Sureda Sant Pere de Llaner Cortsaví Sant Jaume de…
el Vallespir

Comarca de la Catalunya del Nord, a la regió de Perpinyà.
Cap de comarca Ceret El territori El relleu Presenta un fort contrast entre les altes muntanyes del massís del Canigó i les valls El baix Vallespir, és a dir la conca de Ceret, es comunica amb la plana de Rosselló i té unes activitats semblants només el fet d’esser enclotat entre els Aspres al N i el massís del roc de Frausa al S en determina el caràcter de conca El Vallespir mitjà és un conjunt de valls de vessants rosts i boscats, dominades per alzines al solell i de roures i castanyers a l’obac L’alt Vallespir té, a sobre de valls encaixades, uns replans i uns amples alvèols granítics…
Economia i societat al Vallespir. Segles IX-XIV
Introducció El Vallespir, vall aspra i terra de muntanyes, s’obre a l’est a la plana del Rosselló a partir de Ceret i de Sant Joan de Pladecorts Entre el massís del Canigó al nord, el de Costabona a l’oest i les Alberes al sud, els habitants de la primera edat mitjana van trobar refugi en aquesta terra, van installar-hi els seus camps i ben aviat van saber treure profit dels recursos que oferia la fusta, els cursos d’aigua, les pastures i els minerals van contribuir a fer progressar aquest petit pagus remot Als segles centrals del feudalisme, al Vallespir es desenvoluparen les activitats…
Santa Coloma de la Comanda o de Tuïr
Art romànic
Situació Exterior de la capçalera fortificada, amb un bell aparell de pedra calcària de color daurat que contrasta amb el parament de còdols del sobrealçament posterior ECSA - A Roura És situada al poble de Santa Coloma de Tuïr, al centre del terme, al peu del Cauce de Tuïr L’església centra la població Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 36’ 58,8” N - Long 2° 44’ 54” E El poble de Santa Coloma de Tuïr és situat 1 km al sud-oest de Tuïr, al qual l’uneix la D-18 Història Aquesta localitat s’anomenava originàriament Conjuncta i depenia, al segle X, de l’abadia de Sant Pere de Rodes El 974, una…
La forja i la decoració de ferramentes a les esglésies del Rosselló
Art romànic
Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i el Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment estan exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un…
La francesització al Rosselló
Plànol de la governació de Salses, cavaller de Beaulieu, París, c1660 CEDACC / GS Quan el 7 de novembre de 1659 fou signat el tractat dels Pirineus pel qual els comtats de Rosselló i Cerdanya eren annexats a França, i esdevenien la província del Rosselló i país adjacent de Cerdanya, aquestes eren, ben entès, unes terres catalanes per la seva història, les seves institucions, la llengua i la cultura Aquesta annexió no va significar la francesització dels Comtats i, per això, la monarquia francesa es va esforçar durant llargues dècades a transformar el país i els homes La política…