Resultats de la cerca

És anomenat hepatomegàlia un signe caracteritzat per un augment de volum del fetge Les causes més freqüents d’hepatomegàlia són hepatitis, cirrosi en les primeres fases de desenvolupament, insuficiència cardíaca dreta, pericarditis constrictiva i tumors del fetge L’hepatomegàlia se sol advertir a través de la palpació de la vora inferior del fetge, que en condicions normals sobrepassa fins a uns 2 cm la darrera costella anterior dreta, mentre que quan es troba engrossit es pot estendre uns quants centímetres més Igualment, en nombrosos casos d’hepatomegàlia es produeix hepatàlgia…

El primer control mèdic s’ha de realitzar entre dues i quatre setmanes d’ençà de la falta de la menstruació, encara que ja s’hagi practicat una provà casolana d’embaràs i hagi resultat positiva L’objectiu és confirmar definitivament la diagnosi de l’embaràs i, en cas positiu, efectuar els exàmens necessaris per a avaluar l’estat de la dona i del futur nadó, com també de programar els controls i les precaucions que caldrà seguir durant la resta de la gestació És molt important que aquesta primera visita al metge no es retardi, ja que és precisament durant les primeres setmanes de gestació que…

És anomenat esplenomegàlia un signe caracteritzat per un augment del volum de la melsa, òrgan que es troba situat al costat esquerre de la cavitat abdominal L’esplenomegàlia es pot produir a conseqüència de malalties molt diverses que afecten diferents sistemes orgànics En el cas de l’aparell digestiu es pot produir en diversos trastorns com ara tumors hepàtics o cirrosi, en els quals s’incrementa de manera persistent la pressió interna de la vena porta, és a dir, la vena que transporta la sang procedent de la melsa, els intestins i d’altres vísceres digestives i que desemboca al fetge En…

L’ espermatocele constitueix un trastorn caracteritzat per la formació d’una dilatació en el cap de l’epidídim, que conté esperma No es coneix la causa de l’alteració, per bé que les investigacions efectuades assenyalen que probablement es tracta d’una anomalia en els túbuls que connecten el testicle amb el cap de l’epidídim En general, l’espermatocele és petita, i és més aviat estrany que faci més d’1 cm de diàmetre No sol causar molèsties, i només en alguns casos origina sensació de pes o un augment apreciable de l’escrot La diagnosi s’estableix amb la palpació de l’epidídim, i…

Mitjançant les dades obtingudes en la primera visita mèdica, les primeres anàlisis i la primera ecografia, es confirma la diagnosi de l’embaràs i es valora si hi ha alguna circumstància que incrementi el risc de presentar-se complicacions durant la gestació o que el fetus no es desenvolupi normalment Segons el resultat d’aquesta primera avaluació de l’embaràs es programen els següents controls mèdics i, si cal, es realitzen altres proves addicionals especials per a preveure com es desenvoluparia el fetus si es donen les circumstàncies de risc descrites a l’article que tracta de la diagnosi…

Constitueix un signe d’alteració del pericardi frec pericàrdic i de la pleura frec pleural

L’ exploració vaginal , consistent en la inspecció i la palpació de la vagina, és el mètode d’exploració més senzill i un dels que aporten més informació en la diagnosi de les malalties de l’aparell genital femení Aquest mètode permet d’observar directament les alteracions que es localitzen a la vagina i la part més externa del coll uterí, que es troba al conducte vaginal, i també determinar altres trastorns dels òrgans genitals interns Una part de l’exploració vaginal és el tacte vaginal , consistent en la introducció dels dits de l’explorador en la vagina de la dona examinada…

Aquesta coneixença és obtinguda a través de l’interrogatori del malalt, de la seva observació clínica i del seu estudi analític L’interrogatori del malalt, que en termes mèdics és anomenat història clínica, és fonamental Proporciona dades sobre l’ascendència de l’individu en relació amb els caràcters hereditaris, sobre els seus antecedents en relació amb altres malalties sofertes, amb els seus hàbits i amb les seves reaccions fisiològiques, i, sobretot, sobre les alteracions, antigues o recents, que són l’objecte de la consulta mèdica L’observació clínica del malalt pot ésser ocular sobre l’…

Per a completar el control mèdic del nadó, abans que no surti del centre sanitari on ha tingut lloc el naixement s’efectua un nou examen mèdic La finalitat és de comprovar si el nen ha evolucionat correctament durant aquells dies, si el pes és l’adequat a les circumstàncies i si els diferents òrgans es van adaptant a la vida independent Se’n fa, per tant, un examen complet, que comprèn el mesurament del pes i la talla, la inspecció general del cos, l’auscultació del cor i els pulmons, la palpació abdominal i l’exploració dels reflexos Abans de deixar la clínica, convé que els…

Descripció La majoria de bacteris poden iniciar un procés infecciós supuratiu quan troben els teixits amb una capacitat menor de resistència, com a conseqüència de traumes locals, hematomes, irritants químics droga injectada, cossos estranys o isquèmia En aquests casos hi ha, generalment, una fase preliminar de cellulitis amb infiltració de plasma i fenòmens d’imbibició, sense supuració En aquest moment, si la causa no és prou intensa, el procés pot retrocedir Altrament, aquesta fase inicial va seguida de la formació de l’abscés Els abscessos localitzats en regions superficials es manifesten…