Mitjançant les dades obtingudes en la primera visita mèdica, les primeres anàlisis i la primera ecografia, es confirma la diagnosi de l’embaràs i es valora si hi ha alguna circumstància que incrementi el risc de presentar-se complicacions durant la gestació o que el fetus no es desenvolupi normalment. Segons el resultat d’aquesta primera avaluació de l’embaràs es programen els següents controls mèdics i, si cal, es realitzen altres proves addicionals especials per a preveure com es desenvoluparia el fetus si es donen les circumstàncies de risc descrites a l’article que tracta de la diagnosi prenatal.
En condicions normals, es realitza un control mèdic cada trenta dies, fins al vuitè mes de gestació; posteriorment es realitza cada quinze dies, i a partir de les trenta-set setmanes d’embaràs cada set dies. Diversos estudis han verificat que, si es realitzen els controls amb aquesta regularitat, es redueix significativament el risc que hi hagi complicacions durant l’embaràs i el part, o com a mínim, que es produeixin sense haver estat advertides en el moment oportú per a procedir al seu tractament adequat. De tota manera, la periodicitat dels controls s’ha d’establir per a cada cas en particular, ja que és preferible de practicar-los amb més freqüència si sorgeix la més mínima sospita de qualsevol anormalitat. Així, se solen efectuar els controls més sovint quan hi ha alguna circumstància que pugui incrementar el risc de complicacions, per exemple, si la dona pateix d’alguna malaltia com la diabetis, alteracions cardíaques, trastorns del sistema endocrí o infeccions; si té una edat inferior als 16 anys o superior als 35; si és obesa i/o fumadora; si ha tingut avortaments amb anterioritat, o si durant l’embaràs es presenta alguna alteració com ara hemorràgies, vòmits incoercibles o hipertensió arterial.
En cadascuna de les visites periòdiques, el metge efectua un interrogatori i atén les consultes que faci l’embarassada sobre els canvis que s’estan produint en el seu organisme. En aquestes entrevistes, el metge pot anar aclarint tots els dubtes que la dona plantegi i també li indica les normes que cal seguir en cada fase de l’embaràs sobre alimentació, higiene o activitats.
A més, en cada visita es controla el pes, per a comprovar que roman dins els límits normals de cadascuna de les fases de la gestació. També se’n controla habitualment la tensió arterial, ja que en són freqüents les modificacions durant l’embaràs: és normal que la tensió arterial baixi, especialment la mínima; un augment pot tenir un significat greu, perquè pot indicar una toxèmia gravídica, una de les complicacions més serioses de l’embaràs.
Els controls mèdics periòdics també inclouen un examen físic, similar al de la primera visita, però generalment més reduït. Mitjançant la palpació abdominal i el mesurament del perímetre abdominal, es comprova el creixement progressiu de l’úter, la qual cosa dóna una idea sobre el desenvolupament de l’embaràs. Generalment, el fons de l’úter pot començar-se a palpar per sobre del pubis a partir del tercer mes, assoleix una posició intermèdia entre aquest i el llombrígol en el quart mes, i es troba a nivell del llombrígol en el cinquè mes. En el vuitè mes, el fons de l’úter assoleix la posició més alta, per sota de les vores de les costelles, i davalla una mica quan el fetus s’encaixa, abans del part, moment en què l’abdomen es fa més prominent.
En els controls també s’efectua una auscultació dels batecs fetals, per a confirmar que el fetus roman actiu i detectar si pateix d’algun trastorn. Tradicionalment, s’ha emprat per auscultar el fetus un estetoscopi obstètric, un dispositiu en forma de trompeta que s’interposa entre l’abdomen de l’embarassada i l’oïda de l’examinador. Mitjançant l’estetoscopi, els batecs del cor del fetus no se solen auscultar fins el cinquè mes. Actualment, se sol emprar per a detectar l’activitat del cor fetal uns aparells especials que emeten ultrasons, capten les ones que es reflecteixen en les estructures explorades, les amplien i les transformen en sons, gràcies al denominat efecte Doppler. Amb aquests aparells pot auscultar-se el batec cardíac fetal a partir de la dotzena setmana de gestació. Habitualment, al començament de l’embaràs el cor fetal batega unes 160 vegades per minut, i cap al final, unes 130, una freqüència molt superior a la d’una persona adulta. Una variació en aquest ritme pot indicar que el fetus pateix d’alguna alteració, com ara manca d’oxigenació. En aquests casos s’efectua alguna altra prova que permeti d’establir la causa de l’alteració per tal d’adoptar-hi les mesures oportunes.
En el decurs de l’embaràs hom sol realitzar, a més, altres proves especials. Generalment es realitza una anàlisi d’orina coincidint amb cada control mèdic, i ocasionalment poden practicar-se altres anàlisis, segons els resultats de la primera. També hi són indicades diverses ecografies per a controlar l’evolució de la gestació.
A més dels controls realitzats pel metge obstètric o la llevadora, especialistes en l’assistència de l’embaràs i del part, durant la gestació se sol fer també alguna visita a altres especialistes. És recomanable una visita a l’odontòleg, ja que les modificacions hormonals pròpies de l’embaràs afebleixen les genives i poden aparèixer alteracions dentàries més fàcilment que en d’altres circumstàncies. També se sol fer una visita a l’anestesista, cap al setè mes de l’embaràs, ja que actualment és habitual d’utilitzar alguna mena d’anestèsia en el part, o, com a mínim, cap la possibilitat que calgui fer-ho. Aquesta visita és útil perquè l’anestesista pugui programar-ne l’anestèsia de la manera més adequada en cada cas particular, i també perquè la dona rebi informació sobre els tipus d’anestèsia que previsiblement es podran utilitzar en el seu cas i escollir la que prefereixi, sempre que sigui possible.
Cap al final de l’embaràs, en els controls mèdics rutinaris es realitzen també altres proves, amb la finalitat de programar adequadament el part. S’hi efectua, doncs, una pelvimetria, que consisteix en un mesurament de les dimensions internes de la pelvis mitjançant una exploració manual. De vegades, per a determinar amb precisió si el fetus podrà passar adequadament per la pelvis, cal fer-ne una radiografia —una radiopelvimetria—, que permeti d’establir-ne les dimensions. Hom realitza també una palpació acurada del coll uterí que permeti de comprovar que s’hi estan produint les modificacions que precedeixen el part. Mitjançant la palpació abdominal es determina igualment la col·locació del fetus, i pot ésser útil de realitzar una ecografia que la confirmi. En alguns casos, especialment si el part pot endarrerir-se respecte de la data prèviament calculada, és convenient de realitzar una amnioscòpia o una càrdio-tocografia; aquests procediments es detallen més endavant. Segons el resultat, podrà preveure’s el tipus d’assistència necessària.