Exploració vaginal

L’exploració vaginal, consistent en la inspecció i la palpació de la vagina, és el mètode d’exploració més senzill i un dels que aporten més informació en la diagnosi de les malalties de l’aparell genital femení. Aquest mètode permet d’observar directament les alteracions que es localitzen a la vagina i la part més externa del coll uterí, que es troba al conducte vaginal, i també determinar altres trastorns dels òrgans genitals interns.

Una part de l’exploració vaginal és el tacte vaginal, consistent en la introducció dels dits de l’explorador en la vagina de la dona examinada per tal de palpar-ne l’interior i, a través de les parets, els òrgans propers. És una prova fonamental en la diagnosi de les malalties de l’aparell genital femení, ja que a través de la vagina es poden palpar els òrgans genitals interns. Aquesta prova no requereix cap preparació, llevat que prèviament la dona ha d’orinar perquè la bufeta plena podria comprimir i desplaçar els òrgans genitals.

El tacte vaginal se sol realitzar en posició ginecològica, en què la dona examinada s’ajeu sobre l’esquena, amb les cuixes separades i les cames col·locades en els suports de què consten les lliteres ginecològiques.

Per a efectuar el tacte, el metge es col·loca un guant i unta els dits índex i el mitjà amb una crema lubrificant per a facilitar-ne la introducció. Separant els llavis menors de la vulva, aquests dits s’introdueixen lentament en la vagina, i alhora es van palpant les parets d’aquest òrgan. Quan s’ha arribat al fons de la vagina es palpa el contorn del coll uterí i se’n localitza l’orifici extern. L’examen efectuat amb aquest mètode no sol ésser dolorós, però si la dona experimenta molèsties es pot efectuar amb un sol dit. El tacte vaginal permet de detectar alteracions de la regularitat i la grandària de la vagina i el coll de l’úter, que poden ésser causades per diversos trastorns, com ara pòlips uterins o altres tumors.

Per a obtenir més informació, el tacte vaginal se sol combinar amb la palpació abdominal. Així, amb la mà que l’examinador té lliure s’efectuen compressions suaus sobre l’abdomen, per tal de desplaçar els òrgans genitals interns cap avall. D’aquesta manera, l’úter queda delimitat per ambdues mans i se’n pot determinar la grandària i la situació. Les trompes uterines i els ovaris no solen ésser palpables, però se’n poden apreciar els quists o els tumors.

L’altra part de l’exploració vaginal és la inspecció de la vagina i el coll uterí, que consisteix en l’observació visual de l’interior de la vagina i de la part més externa del coll uterí. Per a efectuar la inspecció cal emprar algun instrument que mantingui separades les parets vaginals, ja que en condicions normals es troben en contacte, de manera que no es podria observar l’interior de l’òrgan. Així, s’empren bàsicament dos tipus d’instruments: les valves i l’espècul.

Les valves són uns instruments metàl·lics en forma de làmina corba que s’apliquen sobre les parets vaginals per tal de desplaçar-les cap enfora. En general se n’utilitzen dues, col·locant-ne una a la paret posterior i l’altra a la paret anterior de la vagina i separant-les entre si.

L’espècul és un instrument de forma tubular, constituït generalment per dues porcions que se separen entre si després que s’ha introduït en la vagina, de manera que dilaten l’orifici vaginal i en separen les parets. Hi ha diversos models d’espèculs que generalment són metàl·lics, però en l’actualitat hom disposa també d’espèculs de plàstic d’un sol ús.

La inspecció vaginal constitueix una tècnica fonamental en la diagnosi de les malalties de la vagina i el coll uterí, ja que permet d’observar directament les alteracions produïdes per infeccions, tumors, traumatismes i altres trastorns. A més, en el curs de la inspecció es poden prendre mostres de teixit per a examinar-les al laboratori, la qual cosa permet de diagnosticar el càncer en els seus primers estadis de desenvolupament.