El primer control mèdic s’ha de realitzar entre dues i quatre setmanes d’ençà de la falta de la menstruació, encara que ja s’hagi practicat una provà casolana d’embaràs i hagi resultat positiva. L’objectiu és confirmar definitivament la diagnosi de l’embaràs i, en cas positiu, efectuar els exàmens necessaris per a avaluar l’estat de la dona i del futur nadó, com també de programar els controls i les precaucions que caldrà seguir durant la resta de la gestació. És molt important que aquesta primera visita al metge no es retardi, ja que és precisament durant les primeres setmanes de gestació que es determina el desenvolupament del fetus i que el producte de l’embaràs pot ésser afectat amb més facilitat per qualsevol trastorn.
En la primera visita, el metge efectua un interrogatori a la dona —denominat anamnesi— molt detallat, que té com a finalitat d’avaluar els símptomes que li han fet sospitar l’embaràs i esbrinar si ha patit anteriorment d’algun trastorn que pugui d’alguna manera influir en el desenvolupament de l’embaràs o en la salut del futur nadó. També s’intenta de precisar amb exactitud la data en què s’hauria d’haver produït l’última regla, per tal de calcular la data probable del part.
La diagnosi de l’embaràs ja es pot confirmar en la primera visita, a partir dels símptomes i els signes existents i d’alguna prova que s’hagi fet anteriorment. Pot ser que calgui realitzar també, a més a més, alguna altra prova, com ara una ecografia o una anàlisi de laboratori. Si els símptomes i els signes encara no són prou clars i cal esperar els resultats de l’anàlisi o d’una segona ecografia per tal de confirmar la diagnosi de l’embaràs, la resta del primer control pot deixar-se per a una altra sessió.
A més de confirmar-ne la diagnosi, en la primera visita s’avalua l’estat general de la dona i el curs de la gestació fins aleshores. La primera cosa que se sol fer és pesar i mesurar la dona, ja que aquestes dades permetran de saber si en el moment d’iniciar-se l’embaràs el pes de la dona és l’adequat per a la seva talla o si, al contrari, presenta ün excés de pes o una manca que caldria corregir, mitjançant una dieta adequada. A més, el pes al començament de l’embaràs serà la dada que permetrà de valorar si l’augment que es produirà més endavant es correspon de manera adequada amb el temps de gestació. També es controla el pols i la pressió arterial, ja que aquestes senzilles proves proporcionen una informació important sobre el funcionament del sistema càrdio-vascular.
En la primera visita s’efectua igualment una exploració física general per a comprovar si la dona presenta signes d’alguna malaltia que pugui interferir l’embaràs. Sol incloure examen de la pell, auscultació pulmonar i cardíaca, palpació abdominal i examen neurològic. La part més detallada és l’exploració ginecològica, que comprèn un examen visual dels genitals externs, un tacte vaginal acompanyat de la palpació abdominal i un examen amb l’espècul. Sol completar-se amb una colposcòpia, que permet d’observar amb detall el coll uterí, i altres proves pròpies d’un examen ginecològic complet, com els que tota dona s’hauria de practicar anualment. D’aquesta manera, a més de comprovar si es produeixen els canvis propis de l’embaràs, es fa una revisió preventiva. En el decurs de l’examen ginecològic se sol efectuar també una primera valoració de les dimensions internes de la pelvis mitjançant la palpació dels ossos que la formen, per a preveure si l’embaràs i el part es podran desenvolupar sense problemes. També es realitza un examen de les mames per a verificar si s’hi produeixen els canvis propis de la gestació i descartar la presència d’algun trastorn.
Per a completar la valoració de l’estat de salut de la dona al principi de l’embaràs s’efectua una anàlisi de sang i d’orina, per tal de determinar diversos paràmetres, alguns dels quals caldrà repetir més endavant.