Resultats de la cerca

Es destacà, durant la Restauració, pels seus criteris proteccionistes Representà a Barcelona els interessos polítics de FRomero Robledo fou diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat 1876-80 i més tard senador vitalici Amplià i millorà la fàbrica del Cairat, creada per JPuig i Llagostera, i hi creà la primera central hidroelèctrica dels Països Catalans Pertangué al Foment del Treball Nacional Publicà obres de tema econòmic, com La bancarrota española detrás del último empréstito 1868

Soci de Folch i Fàbregas, empresa de transports i obres públiques, i de Fàbregas i Garcia, empresa naviliera Agent de duanes a Tarragona i a Reus, s’installà després a Barcelona, on constituí, juntament amb Eduard Recasens i Mercadé, la casa de banca Fàbregas i Recasens 1917 el 1920 fou transformada en Banc de Catalunya, del qual fou el primer president i el director Participà en les activitats del banc, però en un segon terme, després dels germans Eduard i Francesc Recasens Regalà l’edifici social al Centre de Lectura de Reus Finançà els inicis de l’empresa de Josep Canals 1917, la més…

És filla de l’escriptor Alfred Badia Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, hi obtingué el doctorat en filologia romànica el 1977 sota la direcció de Martí de Riquer El 1983 guanyà la càtedra de literatura catalana a la Universitat de Barcelona Ha exercit també la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la de Girona, i ha fet estades al Warburg Institute de la Universitat de Londres, al Raimundus Lullus Institut de la Universitat de Friburg de Brisgòvia i al Pontifical Institute of Mediaeval Studies de la Universitat de Toronto Des del…

Format al Reus Deportiu, fou el gran dominador d’aquesta prova a Espanya entre els anys 1988 i 1994, i el seu rècord estatal de 44,96 s 1989 encara continuava vigent el 2011 Es proclamà campió estatal de 200 m 1988 i 400 m 1989, 1991-94 a l’aire lliure i en pista coberta 1989, 1991 Formà part de la selecció espanyola en trenta-una ocasions i disputà els Jocs Olímpics de Seül 1988 i els de Barcelona 1992, tres Campionats del Món 1987, 1991, 1993 i un d’Europa 1990 a l’aire lliure Fou campió iberoamericà 1986 i aconseguí la medalla de plata als Jocs Mediterranis 1987 en la prova de 4 × 400 m En…

Vida Estudià filosofia i teologia al seminari de Tarragona i s’ordenà de sacerdot el 1912 La publicació del motu proprio de Pius X i el Congrés de Música Sagrada, celebrats el mateix any de la seva ordenació, influïren poderosament sobre la seva vocació musical i religiosa A Barcelona fou deixeble, entre d’altres, de Josep Barberà, Felip Pedrell i Vicenç M Gibert Juntament amb Francesc de P Baldelló i Gregori M Sunyol, fundà l’Associació Gregorianista de la ciutat El 1917 esdevingué cap de la secció de música de la Biblioteca de Catalunya, càrrec que conservà fins el 1957 El 1923 viatjà a…

El 1864 ingressà en el cos de ball del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona Actuà com a primera ballarina al Teatre Principal 1871-73, al Liceu 1880-81 i en altres teatres barcelonins Es retirà el 1892, però el 1914 actuà encara al Liceu en un homenatge als cinquanta anys de la seva vida artística Autora d’un gran nombre de coreografies per al Liceu, com la primera d' El corregidor y la molinera , de Falla 1917 A la seva acadèmia de ball es formaren molts artistes de la dansa El seu fill, Enric Lafuente i Pàmies Barcelona 1873 — 1956, fou catedràtic de declamació del conservatori del Liceu…

A onze anys ingressà al Seminari Diocesà de Tarragona, on cursà els estudis propis de la carrera eclesiàstica i s’inicià en la música Fou ordenat de sacerdot el 1912 i fixà la seva residència a Barcelona per poder ampliar els estudis musicals tingué per mestres JM Cogul harmonia, VM Gibert contrapunt, fuga i orgue, J Barberà cançó popular i composició, F Pedrell història de la música i musicologia i GM Sunyol paleografia i cant gregorià Fou un profund coneixedor del cant tradicional i durant la seva joventut realitzà treballs d’investigació folklòrica per les comarques de Tarragona, Solsona,…

Atret pels ideals nacionalistes, s’endinsà en la política catalana Fou redactor en cap de La Veu del Camp i corresponsal a Reus de La Veu de Catalunya , periòdics relacionats amb la Lliga Regionalista Representà la Lliga com a regidor de l’Ajuntament de Reus És autor de moltes obres sobre història i religió, com també d’algunes novelles Té publicades unes memòries, Fou una guerra contra tots , 1936-1939 1980, on narra la seva visió dels fets de la guerra civil i, també, l’actuació del seu germà Miquel, conseller del PSUC en el govern de la Generalitat durant la guerra Es tractà, doncs, d’una…

Vida i obra Estudià al seminari de Tarragona entre el 1900 i el 1912 Des del 1917 fins al 1957 fou cap del departament de música de la Biblioteca de Catalunya Passà bona part de la seva vida aplegant cançons populars i manuscrits de música antiga, tant catalana com espanyola Els seus treballs han estat aplegats al volum Hyginii Anglès Studia Musicologica Es donà a conèixer amb estudis que denoten la seva passió tant pels temes religiosos com per la música, amb atenció especial al món popular i a l’època medieval i del Renaixement Treballà en l’ Obra del Cançoner Popular de Catalunya 1924-29…

Especialitzat en el ioga Iyengar, és titulat oficial del Ramamani Memorial Yoga Institute de Pune Índia i membre actiu de l’Associació Espanyola de Ioga Iyengar AEYI Fou fundador de l’Escola de Ioga de Valls i del Centre de Ioga Iyengar de Tarragona