Resultats de la cerca

Concili de Pisa Es proclama la deposició dels dos papes, el d’Avinyó, Benet XIII, i el de Roma, Gregori XII, i se n’elegeix un altre, el grec Pere Filargo, Alexandre V

Zelós i caritatiu, no pogué sostreure's al poder dels Crescenzi , que forniren els tres papes successius És considerat, sense gaire fonament, com el primer papa que canvià de nom en ésser elegit

Centre d’una àrea agrícola vinyes, cereals Important per les seves restes arqueològiques un cementiri paleocristià i vestigis de civilització etrusca Hi ha una interessant catedral romànica s XII i la ciutadella dels papes

El primer a adoptar-la fou Gregori I el Gran, el qual fou imitat per altres successors i dignataris eclesiàstics, fins que esdevingué exclusiva dels papes encara, però, al s XII la usaven els bisbes de Ravenna

Religiós carmelità, fou catedràtic de teologia a la Universitat de Montpeller i provincial del seu orde 1327 Autor de diversos llibres de sermons, alguns dels quals havia predicat davant els papes d’Avinyó, i d’altres escrits de caràcter teològic

Fou prior del convent carmelità de Florència fins al seu nomenament com a bisbe Urbà V li confià la tasca de pacificar la ciutat de Bolonya contribuí, així, al retorn dels papes a Roma Canonitzat el 1629 La seva festa se celebra el 4 de febrer

Són conegudes les Extravagants de Joan XXII , que apleguen vint constitucions, agrupades en catorze títols, promulgades el 1325, i les Extravagants comunes , que recullen les setanta-tres decretals de vint-i-cinc papes, des d’Urbà IV fins a Sixt IV Sembla que foren colleccionades vers el 1480

Els butllaris poden ésser generals com el Magnum Bullarium Romanum , en 14 volums, 1739-62, o el Bullarium Taurinense , en 24 volums, 1857-72, amb continuacions o particulars d’ordes religiosos, de sengles papes, per arxius, per estats medievals, etc Actualment, la documentació pontifícia és recollida als Acta Apostolicae Sedis

Estudià a Montpeller i a Bolonya, exercí a Lió i fou metge dels papes a Avinyó, on tingué greus disputes amb Petrarca Fou autor d’una Chirurgia , text que tingué una gran difusió i que persistí a les universitats europees fins al s XVII El 1492 en fou publicada una versió catalana a Barcelona