Resultats de la cerca
Es mostren 1199 resultats
signe òptic
Mineralogia i petrografia
Propietat que presenten els minerals anisòtrops transparents, quan, tallats en làmines primes, hom els observa al microscopi amb llum polaritzada (paral·lela o convergent), nícols creuats i un compensador intercalat en el tub del microscopi.
El signe és degut a la diferència de velocitat que, en travessar el cristall, porten els raigs ordinari i extraordinari, i és anomenat positiu o negatiu segons que l’índex de refracció del raig extraordinari sigui més gran o més petit que l’índex de refracció del raig ordinari Hom determina el signe amb una de les làmines compensadores intercalades en el microscopi, i, atès que l’orientació d’aquestes làmines és coneguda, hom pot apreciar amb llum parallela la compensació de colors, o bé que aquests pugin o baixin en l’escala de Newton
mirall

Obtenció de la imatge O’ de l’objecte O en un mirall esfèric de radi r, traçant tres raigs auxiliars; el raig 1 (paral·lela l’eix, es refleteix seguint una recta procent del focus F), el raig 2 (alineat amb el centre de curvatura C, no és reflecteix paral·lelament a l’eix òptic)
© Fototeca.cat
Física
Superfície llisa i molt reflectora que, per reflexió dels raigs de llum, dóna imatges clares dels objectes.
Els tipus més corrents de miralls són els plans, els esfèrics i els parabòlics Els miralls plans donen una imatge que és virtual i simètrica amb l’objecte respecte al pla del mirall, i, a més de l’ús domèstic, són emprats en nombrosos aparells, com les cambres fotogràfiques reflex , el sextant, l’heliòstat, etc Els miralls esfèrics tenen la forma d’un casquet esfèric còncau o convex i donen, segons la posició de l’objecte, una imatge que pot ésser real o virtual, més gran o més petita que l’objecte Considerant només els raigs continguts en la zona de Gauss raigs paraxials, la fórmula 1/ s -…
seqüència de Bouma
Geologia
Cicle sedimentari fonamental produït pel dipòsit d’un corrent de terbolesa.
Rep el seu nom d’Arnold Bouma, que la descriví i interpretà per primer cop el 1962, i des d’aleshores ençà és utilitzada de manera generalitzada en l’estudi de fàcies flysch o turbidites Una seqüència de Bouma mostra una granuloclassificació decreixent cap al sostre, generalment passant de sorra més o menys grollera a argila, i el seu gruix és de l’ordre dels centímetres o els decímetres De base a sostre, la seqüència de Bouma completa comprèn un terme inferior de sorres grolleres amb granuloclassificació, un terme de laminació parallela inferior, un terme de laminació encreuada…
Almudàfer
Partida
Partida del terme municipal de Sagunt (Camp de Morvedre) situada a la dreta de Palància, aigua avall de la ciutat.
És regada per la séquia d’Almudàfer , parallela al riu
pista de bicicletes
Construcció i obres públiques
Pista pavimentada paral·lela a una calçada, destinada especialment a la circulació de bicicletes.
Second Life

Second Life
© Linden Research Inc
Electrònica i informàtica
Món virtual en tres dimensions desenvolupat per Linden Lab el 2003 i accessible via internet.
Permet a l’usuari viure una mena de vida parallela o de segona vida
pedió
Mineralogia i petrografia
Forma cristal·lina de la classe pedial que pertany al sistema triclínic i no té cap centre de simetria; per això no hi ha cap cara que en tingui d’equivalents.
Aquests cristalls són limitats per cares singulars i sense que, de vegades, n'hi hagi cap de parallela
Lagoa dos Patos
Albufera
Albufera de Rio Grande do Sul, al Brasil (250 km de longitud per 60 d’amplada).
Parallela a la costa, es comunica amb l’Atlàntic pel canal Rio Grande i amb el llac Mirim pel de São Gonçalo
fluidal
Mineralogia i petrografia
Dit de l’estructura que presenten algunes roques eruptives en les quals els cristalls o micròlits aciculars són orientats segons les inflexions dels corrents de la lava.
Alguns gneis i d’altres roques metamòrfiques tenen una estructura fluidal, produïda per l’orientació parallela que adoptaren llurs elements quan foren sotmesos a grans pressions
angles de direcció
Matemàtiques
Qualsevol dels tres angles positius que té una recta orientada que passa per l’origen respecte dels tres semieixos positius de referència a l’espai.
Els angles de direcció es poden calcular per a qualsevol recta, considerant la parallela corresponent que passa per l’origen En tot cas, cal fixar-ne la direcció