Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
Curniola
Possessió del municipi de Ciutadella (Menorca), vora la costa septentrional, prop de la punta de Fra Bernat.
La seva església és esmentada en el pariatge promulgat per Jaume III de Mallorca en 1301-11
Monestrells
Església
Antic poble
Església (Sant Joan de Monestrells, actualment Sant Joan de Missa) i antic poble del municipi de Ciutadella (Menorca), situat al SE de la ciutat.
Fou una de les set parròquies establertes en el pariatge atorgat per Jaume II de Mallorca en 1301-11
Adrall
Adrall
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Urgellet, dins de l’antic terme de la Parròquia d’Hortó (Alt Urgell), a la plana del regadiu de la riba dreta del Segre, on la carretera de Sort a la Seu d’Urgell entronca amb la de Lleida a Puigcerdà (639 m alt.).
L’economia del terme és basada en l’agricultura i, sobretot, en la ramaderia boví L’antic castell d’Adrall , pertanyent a l’església d’Urgell, passà al vescomte de Castellbò, en virtut del pariatge d’Andorra del 1278
Santa Creu de Lloriac
Parròquia
Antiga parròquia del municipi des Mercadal (Menorca), al N de la vila, a l’indret de les possessions de Santa Creu (i Santa Creveta) i Lloriac (Vell i Nou).
En el pariatge de 1301-11 fou creada la parròquia de Santa Creu de Lloriac, que fou traslladada al començament del segle XV a l’església de Sant Narcís des Mercadal, que n'era sufragània i que canvià l’advocació per la de Sant Martí
Els pariatges andorrans
Signataris del segon pariatge, 6-12-1288 ACU-ECSA Les argumentacions jurídiques dels glossadors del ius commune es van projectar sobre les formes d’organització política monàrquiques que s’engendraren arran del fracàs, a la pràctica, de la idea d’un imperi cristià universal on l’emperador gaudia d’una potestat absoluta, a semblança de la que el dret romà justinianeu atorgava a l’emperador de Constantinoble La fórmula Rex qui superiorem non recognoscens est in regno suo Imperator concentra el raonament de la jurisprudència baix-medieval, per la qual s’atribuïa a tot monarca que fos el superior…
Sant Llorenç de Binixems
Església
Església del terme municipal d’Alaior (Menorca), antigament parròquia del sector de sa Tramuntana alaiorenca.
Fou erigida en el pariatge de Jaume II de Mallorca 1303 i tenia dins els seus límits la capella de Sant Salvador del Toro El 1565 la demarcació parroquial fou suprimida i annexada a Alaior, Maó i es Mercadal Un terratrèmol el 1654 destruí el temple, reedificat posteriorment i completat amb una porxada, suprimida en les modificacions del 1889
Castell d’Adrall (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Al principi era una possessió del bisbe d’Urgell Fou permutat a Roger Bernat de Foix segons el pariatge del 1278 En aquest mateix any es va decidir que l’església d’Urgell el passaria al vescomte de Castellbò, però en realitat per algun altre pacte desconegut va continuar en possessió dels canonges d’Urgell Actualment no n’hi ha cap resta visible, ni tan sols es recorda l’indret on s’alçava
Sant Marc de Galleuda (Coll de Nargó)
Art romànic
En dos documents datats els anys 1088 i 1095 s’esmenta com a límit, pel N, del terme del castell de Gavarra, el lloc de Garseuda o Garsende , respectivament El topònim Galeuda apareix esmentat en el pariatge del 1278 En el Spill … del vescomtat de Castellbò del 1519, el lloc de Galenda, de jurisdicció del vescomtat, era deshabitat No tenim notícies de l’església de Sant Marc, que l’any 1904 era annexa a la parròquia de Valldarques
Antoni Gonçales i Fonollar
Literatura
Història del dret
Jurisconsult i escriptor.
Jutge del pariatge a Mallorca És autor d’una biografia de Julià Font i Roig 1702, d’un tractat sobre el Periage ilustrado y su jurisdicción que se halla en el reino de Mallorca entre la SC y R Majestad y el Ilmo Sr obispo de Barcelona , conservat en còpia en la miscellània de Lluís de Vilafranca, i d’altres escrits en defensa de l’hospital general de Mallorca, dels privilegis de l’estament eclesiàstic, etc
quèstia
Dret
Tribut en diners o en fruits que el senyor feudal cobrava dels seus súbdits, sia per imposició senyorial, sia per repartiment efectuat per autoritats o funcionaris subalterns, anomenat també questia, quístia, quistia o questa.
Fou vigent a Andorra fins el 1993, on, segons una clàusula del pariatge del 1278, hom el pagava en anys alterns a cadascun dels dos coprínceps El seu darrer import fou de 450 pessetes, els anys parells, al bisbe d’Urgell i de 960 francs, els anys senars, al copríncep francès La seva recaptació tenia lloc en el consell ordinari dit de setmana santa, on es nomenava també la comissió que l’aniria a portar, a la Seu d’Urgell o a París, formada pels dos síndics, el secretari del consell general i dos consellers majors