Resultats de la cerca

Les eleccions parlamentàries del 20 de març no van donar cap sorpresa, de fet, els resultats van ser pràcticament els mateixos que els obtinguts quatre anys enrere El partit governamental Nur Otan, amb el 82% dels vots, va acaparar 84 dels 98 escons, un més que a les eleccions anteriors Les altres forces parlamentàries, el Partit Democràtic i el Partit Popular Comunista, tots dos obedients a la presidència de Nursultan Nazarbàiev, van obtenir cadascun el 7% dels vots i 7 diputats Amb aquests resultats, el president Nazarbàiev va seguir mantenint un fort control sobre…

Nomenat cap de les forces parlamentàries durant la guerra civil, reorganitzà l’exèrcit i obtingué la victòria de Naseby 1645 S'oposà a la condemna del rei, i el 1650, en refusar la direcció de l’expedició contra els escocesos, fou substituït per Cromwell

Després dels aldarulls i les posteriors eleccions parlamentàries del juliol del 2009, Moldova es va trobar enmig d’un important atzucac polític que es va prolongar al llarg del 2010 El Parlament va estar totalment dividit entre el Partit Comunista, ―al poder des del 2000 i representat per 48 parlamentaris, i l’Aliança per a la Integració Europea AIE, el partit de l’oposició, amb 53 escons El problema rau en el fet que la Constitució exigeix que el president sigui designat per un mínim de 61 diputats, i fins al moment no hi ha hagut acord per a nomenar-lo Al setembre del 2010, l’…

Al febrer, Jordània va fer una nova crida urgent a la comunitat internacional per a sollicitar més de 8000 milions de dòlars per a poder gestionar el gran nombre de refugiats sirians –més de 600000– que es trobaven al seu territori El rei Abdallà II va declarar que el país havia arribat a una situació de saturació i que no podia acollir més refugiats A l’abril, la policia va clausurar la seu dels Germans Musulmans a Amman, en un context de distanciament entre l’organització islamista i la monarquia, sorgit de la divisió interna en la confraria entre els partidaris de continuar vinculats als…

Membre d’Esquerra Republicana, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 per Tarragona Formà part de les comissions parlamentàries de sanitat, presidència, examen de comptes, i peticions Fou director de l’Agrupació Hospitalària Militar de les Comarques de Girona 1936-39 Després de la guerra d’Espanya s’exilià a l’Uruguai i més tard residí a Andorra

Propietari i agricultor, fou cofundador de la Unió de Rabassaires, que presidí el 1930 Alcalde de Martorell 1930, fou elegit diputat del Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana Formà part de les comissions parlamentàries de justícia i dret, contractes de conreu, diputació permanent, govern interior, treball i reforma del reglament, i es preocupà sobretot per temes agraris i defensà el dret dels rabassaires

Bruno Le Roux, ministre de l’Interior francès, dimiteix del càrrec després de ser investigat per tràfic d’influències i desviació de fons públics Le Roux reconeix que entre els anys 2009-16 les seves dues filles, menors d’edat, van cobrar 55000 euros en contractes com a assistents parlamentàries El substitueix en el càrrec el fins ara secretari d’estat i de comerç exterior Matthias Fekl

Fou alcalde de Lleida el 1935 en el període de suspensió de l’Estatut i diputat per Lleida al Parlament de Catalunya, de la minoria de la Lliga Formà part de les comissions parlamentàries de finances, examen de comptes, contractes de conreu, llei municipal, finances municipals i governació Fou mort pel juliol del 1936, en els primers moments de descontrols a l’inici de la guerra civil

Fou president de la Joventut Republicana local i del Centre Obrer Instructiu de la Unió Republicana Per l’abril del 1931 proclamà la República a Cervera Havent ingressat a l’Esquerra, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per Lleida novembre del 1932 Formà part de les comissions parlamentàries d’obres públiques, peticions i justícia i dret Exiliat a França desembre del 1938, retornà a Catalunya el 1948

El mes d’octubre es van celebrar eleccions parlamentàries a Àustria, que van donar com a guanyador Sebastian Kurz, del Partit Popular Sebastian Kurz durant la presentació del programa de govern al Bundesrat, 22 de desembre © Hadi El 2017 el país va viure un cert terratrèmol polític després de la renovació dels dos càrrecs més rellevants del país El 26 de gener, va prendre possessió com a president de la República, l’independent i ecologista Alexander Van der Bellen, guanyador de les eleccions del 2016 per davant del candidat populista de l’extrema dreta, Norbert Hofer, fet que havia aixecat…